El "Ripper Rock House" seleccionat per al programa "Bar Rescue"!

Sembla que el negoci de la restauració no acaba de funcionar i en Ripper Owens ha decidit demanar ajuda per a reflotar el seu Ripper Rock House, establiment que va obrir fa un parell d’anys quan va donar per finalitzada l’aventura del Ripper Owens Tap House. 

Segons publicava el Akron Beacon Journal el passat dinou d'agost, la via triada per en Tim ha estat el del programa televisiu Bar Rescue, un reality show nord-americà de la cadena Spike TV protagonitzat per en Jon Taffer, un consultor del camp de la restauració especialitzat en discoteques i pubs que ofereix la seva dilatada experiència professional i el seu equip per a què els establiments que sol·liciten la seva intervenció puguin salvar-se d’un més que provable tancament. 

“Portem dos anys en funcionament i això, en una cojuntura econòmica com la que estem vivint actualment, ja és molt positiu. Però mai hem tingut guanys: Estem perdent diners i això la gent no ho veu. La gent es passa durant el cap de setmana i diu: ‘Ei! Això funciona molt bé!’. Però no són conscients del què passa entre diumenge i dijous” comenta el cantant. "Ni el meu soci, en Micah Posten ni jo hem tingut mai un restaurant i necessitem ajuda per a saber-nos gestionar”.

A continuació podeu veure un parell de fragments del capítol del programa dedicat al Ripper Rock House (Manchester Road, Akron) emés l'1 de novembre:

Imatgeria religiosa (XXI): Judas Priest apareixen al programa "Counting Cars".

Ian Hill, Rob Halford, Scott Travis i Richie Faulkner van aparèixer el 15 de juliol de 2014 al capítol 53 de la tercera temporada del programa televisiu Counting Cars, un reality show que s’emet a History Channel des de l’any 2012 i que narra les activitats diàries a Count’s Kustoms, un taller de restauració i de personalització de cotxes.

La seva participació en aquest capítol, titulat "Heavy Metal", formava part de la promoció de la seva gira nord-americana recolzant el seu flamant treball "Redeemer Of Souls" que feia poques setmanes que s'havia publicat mundialment.

Imatgeria religiosa (XX): Vint-i-cinquè aniversari de "Painkiller" (2a part).

Amb motiu de tan destacada efimèride, Legacy Recordings, la divisió del catàleg de Sony Music Entertainment, ha anunciat l’aparició de diverses edicions en vinil de 12, 10 i 7 polsades editades especialment amb motiu del Black Friday del Record Store Day 2015, que se celebra aquest any a les botigues de discos independents el proper divendres 27 de novembre de 2015.

Entre la col·lecció de llançaments en vinil -limitats i numerats- per aquest Record Store Day, s’inclou un EP de 10” per a commemorar el 25è aniversari del definitiu Painkiller. Aquesta referència -en acetat de color blau i encunyat simulant el disc d’una serra circular- inclourà "A Touch Of Evil" a la cara A i "Hell PAtrol" i "Painkiller" (el tema que va ésser nominat a un Grammy com a “Best Metal Performanace”) a la cara B. 

Diari d'una gira (7a part) - Redeemer Of Souls 2015

Judas Priest va arrencar el passat dia setze a Paso Robles (Califòrnia) la quarta part de la gira nord-americana presentant el seu treball "Redeemer Of Souls". Com una sorpresiva constant en aquest tour, els Forjadors del metall han variat novament el seu set list -tal i com van fer públic el passat mes de setembre- amb valuoses incorporacions: "Desert Plains", "The Rage" i "Screaming For Vengeance" (que susbtitueixen a "Jawbreaker", "March Of The Damned" i "Love Bites"). A continuació es poden veure letals interpretacions d'aquestes tres peces i el show complert que els Sacerdots van oferir al Pearl Concert Theater de Las Vegas el dia disset.

Imatgeria religiosa (XIX): Vint-i-cinquè aniversari de "Painkiller".

El passat tres de setembre es van complir vint-i-cinc anys de la publicació a escala mundial de l'aclamat Painkiller, l'obra que per a molts fidels és el disc que defineix el metall de tots els temps. 

Aquest elapé va marcar l'ingrés a les files dels Defensors de la fe de l'americà Scott Travis, el bateria que més anys s'ha mantingut a la formació. 

Pocs dies després de la publicació de Painkiller, entre el dotze i el catorze de setembre en Travis va realitzar el seu primer concert amb Judas Priest al Forum Foundations a Los Angeles, la reconeguda convenció de la industria discogràfica americana. A continuació podeu gaudir de la inèdita gravació de "Hellbent For Leather" en aquest escenari.

Extramusicalment, i com haureu pogut llegir a "Los dioses del metal", i a la seva posterior ampliació "Los defensores de la fe", l'aparició del treball es va veure precedida el setze de juliol per l'affaire amb la justícia americana arran dels suposats missatges subliminals amagats en el disc Stained Class que van provocar el suicidi de dos joves a Reno. A continuació també podeu veure un interessantíssim reportatge de televisió emés setmanes després que el grup fos absolt dels càrrecs pels quals se'l jutjava.

Judas Priest redimeixen les seves ànimes al Rock Fest Barcelona! (2a part revisited)

Apareix a YouTube un fragment de la versió de "You Are My Everithing" dels Stylistics!

Gairebé trenta anys després de la seva gravació, ha aparegut un extracte d'un minut de la controvertida versió que els Déus del metall van fer de la cançó "You Are My Everithing" amb l'exitós equip de producció format per Mike Stock, Matt Airken i Pete , responsables dels hits d'estrelles del pop com Rick Astley, Samantha Fox, Kylie Minogue o Bananarama, Durant aquelles quatre sessions que van tenir lloc a París a finals de 1987 i principis del 88, també es van enregistrar dues peces co-escrites amb els esmentats productors: "I Will Retutn" i "You Keep Giving Me The Runaround". 

Glenn Tipton i Samantha Fox durant la gravació de la cançó 'Spirit Of America'

El grup va considerar en aquell moment aquesta associació com un experiment i va vetar la difusió d'aquests temes per considerar que podien comprometre el nom de Judas Priest.

Respecte al cover, en Glenn Tipton comentava en un número de Guitar Magazine de l’any 1989: "No sé si mai la publicarem, però del que si estic bastant segur és que mai apareixerà en un disc sota el nom de Judas Priest".

En K.K. afegia en aquella mateixa entrevista: “S/A/W són productors molt populars a Anglaterra i s’han encarregat de donar forma a un munt de cançons d'èxit de gent com Rick Astley i Bananarama. Cal ser molt ingenu per pensar que produir a aquests artistes pop és tot allò que són capaços de fer. Va ser un gran plaer treballar amb ells perquè són excel·lents productors i molt professionals".

En Tipton explicava l'any 1988 a Súper Canal 88: "En Mike Stock és un gran guitarrista i hem treballat molt bé junts. Les pistes que se li van ocórrer eren molt interessants”. El guitarrista afegia: “Ens hem sorprés per l’estranya reacció de la gent que pensava que anàvem a convertir-nos en Judas Bananarama Priest o una cosa semblant. Déu no vulgui mai que fem això! Mai comprometrem la banda amb moviments d’aquesta naturalesa, malgrat que hem creat una fantàstica balada i dos bons temes de rock”.

En una entrevista al programa Hard 'N' Heavy de l’any 1988, en Halford deia el següent: "Les mescles de les tres peces estan tancades amb pany i forrellat en una caixa forta a la nostra oficina de management a Londres, i potser algun dia o en algun moment la gent les escoltarà. Crec que un munt de fans allà a fora preocupats pensant: 'Oh Déu meu, Judas Priest sonant com Rick Astley o Bananarama!'. Només els podem dir que estiguin tranquils. No s’assembla a res de tot això”. El cantant continua dient: “Mai posarem en perill la nostra carrera. Sabem molt bé el que significa Judas Priest per a nosaltres i pels nostres seguidors d’arreu i no farem res diferent d’allò que la gent espera. Però estem davant de tres cançons molt poderoses que potser escoltarem d’aquí deu o vint anys. Crec que els fans es mostraran molt encuriosits amb el resultat final”.

D'aquesta peça en concret, el cantant actualment diu: "A mi m'hagués encantat publicar aquestes cançons, però no hi havia consens a dins del grup. La nostra interpretació de “You Are My Everithing” simplement és preciosa. És una megarock ballad dels 80, amb grans bateries, grans veus i excel·lents guitarres. La gent és més oberta ara, mentre que en aquells dies es podria haver generat cert rebuig, potser fins i tot hauria pogut perjudicar la nostra reputació ".

Si voleu saber més coses, consulteu qualsevol dels volums de "Los dioses del metal" o "Los defensores de la fe"!