Un any després de la seva
darrera visita al Sant Jordi Club, els Déus del metall tornaven a Barcelona, en
el marc del Barcelona Rock Fest gramenetenc per a impartir justícia divina als
seus fidels devots. Un concert en format de festival d’estiu on els Sacerdots
retallen el seu repertori en comparació a les descàrregues en solitari (“Metal
Gods”, “Firepower” i “Judas Rising” són omeses) i es veuen relegats a començar
el seu xou al capvespre quan el sol s’ha posat, però la llum del dia encara no
ha cedit el seu protagonisme a la negror de la nit.
Una gira amb un setlist
incendiari on reten homenatge als trenta-cinc anys de la publicació de Painkiller
tocant-lo gairebé sencer (només es deixen al tinter “Leather Rebel” i “Metal
Meltdown”) i compartint protagonisme amb peces dels seu recent Invincible
Shield (“The Serpent And The King, “Gates Of Hell” i “Giants In The Sky”), salpebrat
amb clàssics insubstituïbles («Breaking The Law» o «Hell Bent For Leather»),
d’altres d’anada i tornada com «Freewheel Burning» i gemmes recuperades com
«Solar Angels».
Una producció amb un joc de
llums correctíssim i una escenografia modesta que recrea el detall de la part
inferior de la portada del disc Painkiller, el d’una ciutat arrasada del
centre de la qual hi emergeix la forca del diable i que a l’escenari apareix
disposada darrera de la bateria d’en Travis. Com a teló de fons, una pantalla
on es combina la projecció d’imatges de la banda en directe amb d’altres
relacionades amb la temàtica de les cançons, i a banda i banda, lones amb les
figures del Painkiller i el guerrer portador de l’escut invencible i la imatge
que representa aquest “Shield Of Pain Tour”.
El del Rock Fest va ser un recital
increïble i una actuació pletòrica, amb un so millorable (el baix de l’Ian Hill
s’escoltava en ocasions massa distorsionat), un Richie Faulkner estel·lar que
continua ocupant-se dels solos d’en K. K. i del 99% dels d’en Tipton, un Andy
Sneap que més aviat aporta poc, un Scott Travis inqüestionable i un Rob Halford
que, en contra de tot pronòstic i des de la reunió amb els Déus del metall,
canta millor gira rere gira.
Fins aquí tot perfecte, però
si el concert de Santa Coloma serà recordat per alguna cosa és per la sospita de
l’ús per part d’en Rob Halford d’una pista de veu enregistrada quan es planta
al bell mig de l’escenari, la llum dels focus cau damunt d’ell i comença a entonar
els primers i esbudellants versos d’«All Guns Blazing». Una especulació alimentada
per un sector testimonial de la premsa especialitzada on line que posa
en entredit els darreres anys de la carrera d’en Halford i que, de confirmar-se,
hauria de fer replantejar seriosament a Judas Priest la necessitat de seguir
fent shows arreu si, per tirar endavant actuacions vocals dignes, el seu
cantant necessita recórrer a recursos externs. De vegades cal deixar-ho estar si
ja no es pot oferir pels propis mitjans allò que s’espera d’un i que -ni més ni
menys- és carregar-se a l’esquena el nom de la banda més important de heavy
metal de tots els temps. Cal saber parar en el moment adequat, i no trepitjar el
llegat de Judas Priest perquè ni els seguidors ni el nom ho mereixen.
Però siguem justos i no venguem la pell de l'os abans de caçar-lo. D’una altra
banda, si aquests comentaris es generalitzen i en Rob o algú de l’entorn de la
banda en surt al pas i els desmenteix amb raons de major envergadura que una mera
apreciació, caldria més que una simple rectificació per part del web i el canal
que han escampat el rumor per rescabalar el nom del Metalgod ja que la
gratuïtat de difondre aquesta informació hauria instal·lat l’ombra de la
sospita damunt de la veu arquetípica del metall.
Opinions diverses i variades a part, al Rock Fest es va presenciar un brutal i inoblidable concert que a continuació podeu veure íntegrament (la primera de les dues filmacions recull l’inici frustrat de l’actuació amb un simpàtic Faulkner encaixant esportivament la seva explosiva sortida en va, mentre que la segona gaudeix d’un so més potent). Jutgeu vosaltres mateixos i mateixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada