Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



09 de maig 2025

Què posarà en escena el “Shield Of Pain Tour”


Un planer Scott Travis tallava de soca-rel el rum-rum sobre la possibilitat, somiada per molts, que en Rob cantés cançons de l’època d’en Ripper a la propera gira. 


Les declaracions del bateria a El expresso del rock en relació a aquest particular han estat elegants a la vegada que fermes i inequívoques:  “Senzillament crec que no és una cosa que a en Rob li vingui gaire de gust fer, i ho entenc perfectament. Per una altra banda, Judas Priest tenim tants grans temes per tocar que és impossible incloure’ls tots. En directe sempre haurem de tocar “Another Thing Comin”, “Living After Midnight”, “Breaking The Law”, “The Green Manalishi” o “Victim Of Changes”. Sempre has de fer aquests clàssics perquè tan bon punt no ho facis, la gent començarà a protestar preguntant: Per què no has tocat aquesta o aquella cançó? Has de tocar-les, així que ja no et queda tant de temps per ficar la resta dels temes al repertori. Per ser sincer, no hi ha temps i hem decidit no embolicar-nos innecessàriament.”


Així que res, no escoltarem “Hell Is Home” (la preferida d’en Richie) ni “Burn In Hell” (la que li agradaria escoltar a l’Owens amb la veu d’en Halford). Una llàstima...