En Richie Faulkner parla d’en Downing, en Tipton i els Elegant Weapons.

Aquest dies previs a l’inici de la gira sud-americana estan plens d’entrevistes promocionals on no només s’interpel·la la banda sobre com seran els xous que s’inicien a Brasil demà passat, sinó també sobre altres fets que de vegades són els que realment aporten informació rellevant. Aquest és el cas d’algunes de les preguntes que en Richie ha contestat recentment a diversos mitjans colombians, xilens i brasilers i que versen sobre les possibilitats d’un proper àlbum de Judas Priest, el segon treball d’Elegant Weapons, el respecte per la figura d’en K. K. i l’estat de salut d’en Tipton. 

Comencem per les declaracions al mitjà colombià El Expreso del rock sobre el seu paper com a susbtitut d’en Downing. En Faulkner es mostra reflexiu i, com sempre, respectuós amb el llegat del seu predecessor: Crec que mai pots reemplaçar a algú com en K. K. Downing. Va estar a la banda durant quaranta anys. Va ser qui la va començar. Va ajudar a crear el llegat en companyia de la resta del grup. Així que això mai es pot reemplaçar. Aquesta no ha estat mai la meva manera de pensar. Quan tens l’oportunitat d’ocupar un lloc com aquest, has de respectar el passat, però també has d’intentar aportar el teu propi estil per ajudar a la banda a continuar endavant. Hi ha gent que adora en K. K. i d’altres a qui li agradem tots dos, i això és genial. Però és normal que tothom tingui el seu guitarrista preferit. Jo soc feliç ajudant, donant tot el que puc i mostrant-me respectuós amb allò que ell va tocar.”

Dies més tard, en un interview a Power Of Metal, comentava a la gallega en quin moment es trobava el proper pas discogràfic dels Déus del metall: “Sí, sempre estem treballant en idees noves i pensant en quin serà el pas següent. I si féssim això, com sonaria? Què volem aconseguir creativament? Sempre parlem d’aquest tipus de coses. Però haurem d’esperar i veure què passa. De moment no puc dir-te gran cosa.”

On si es mostra una mica més concís és en el punt en el qual es troba el segon treball del seu projecte, Elegant Weapons. En declaracions a Igor Miranda de Rolling Stone, el músic deia això: "Gairebé hem acabat de gravar el segon disc. Fa un parell de setmanes estàvem gravant la veu. Així que està gairebé acabat. No sabem quan sortirà perquè, òbviament, tenim compromisos, jo amb Priest i la resta de membres amb altres bandes. Però és genial. Naturalment, a mi i a en Ronnie ens agrada l’evolució que es percep ja que la banda està més consolidada amb en Christopher Williams a la bateria, Davey Rimmer al baix, en Ronnie i jo mateix Estem emocionats d'acabar-lo i poder-lo publicar.”

Durant la mateixa entrevista, també hi va haver temps de parlar d’en Glenn Tipton i del seu estat de salut actual: “En Glenn està bé. Vam estar junts fa uns mesos. Va ser al febrer, quan vam anar als Grammy. Vam anar a Los Angeles pels premis i en Glenn hi era i estava bé. Però tothom sap que el Parkinson és una malaltia degenerativa, així que la clau és intentar mantenir-se sense grans daltabaixos. Evidentment, es va agreujant amb el temps, però està animat.”

És realment “Painkiller” l’únic disc en el qual l’Ian Hill no hi toca el baix?

Doncs sembla ser que l’”aportació” d’en Don Airey no havia estat un fet aïllat … O això és el que ha fet públic el músic de sessió nord-americà Nathan East que, com ja va fer el teclista, ha declarat recentment a American Music Supply que va ser ell i no en Hill qui es va fer càrrec de la gravació de les línies de baix d’un altre dels treballs de Judas Priest. 

En aquest cas, i segons els més coneixedors de la història de la banda, tot apunta a l’elapé Turbo ja que, durant els mesos que va durar l’enregistrament, es comenta que l’Ian va estar ingressat en un centre de desintoxicació.

Interpel·lat per l’entrevistador, el senyor East, que ha gravat amb ha gravat amb personalitats com l'Eric Clapton, l'Stevie Wonder o en Chick Corea, deia: “Bé, suposo que si ho has llegit en algun lloc, és perquè ja deu estar per aquí a fora. Va ser Judas Priest. Ja saps que de vegades la gent ha d’anar a rehabilitació i coses d’aquestes, però que el xou ha de continuar. Estic completament a favor de que tothom faci el possible per estar net. En aquella època la gent acostumava a sortir de festa. Molts dels artistes amb els quals treballo ara, porten dècades sobris. El què passa és que quan penses en el món de la música, la gent creu tot es redueix a fer-se un lloc i anar de festa com si demà no anés a sortir el sol. Però no, no pots. Això aviat et passarà factura. He conegut molts nois que no ho han aconseguit. Es van quedar atrapats i no en van sortir. És per això que sempre m’alegro quan algú decideix prendre’s el temps necessari per a buscar ajuda”.

Referint-se a com va ser ell l’elegit, el músic -que no recorda el títol del treball dels Defensors de la fe en el qual va col·laborar- ho explica així: “La qüestió era que estaven gravant i havien d’acabar el disc i, segurament algú va dir: ‘Ei! Agafeu-lo quan vagi del Record Plant al Sunset Sound!’. Així que vam entrar a l’estudi”.
Respecte a la gravació, en Nathan East -que va ser informat prèviament que el seu nom no apareixeria als crèdits del treball- narra la cura que tenia el grup en mantenir-se fidel a l’estil de l’Ian: “Va ser divertit i molt senzill. Si intentava adornar alguna part em deien: ‘No toquis això, ell mai ho faria així. Mantén-ho fàcil. Va ser un repte divertit”.

S'alçaran Judas Priest amb el cetre daurat d'impostors del metall? Motius no els falten...

En Richie Faulkner va patir un ictus després de la seva primera cirurgia cardiotoràcica!

 

Fa pocs dies, a través de l’entrevista al mitjà Premier Guitar, en Richie revelava per primera vegada de forma pública la dolència colateral que pateix arran de la dissecció aòrtica que va patir el mes de setembre de 2021 al festival “Louder Than Hell” mentre finalitzava l’actuació amb Judas Priest. “Bé molt poca gent ho sap, només els meus éssers estimats i gent molt propera. Un mes després de l’incident, vaig haver de tornar a l’hospital. Un dia, mentre passejava el meu gos pel barri amb la Mariah, la meva parella, i la Daisy, la nostra filla. Vaig experimentar una sensació molt estranya, no sabia que era, se’m va desencaixar la cara i no podia parlar. La Mariah estava al meu costat, aguantant-me i amb la nena als braços. Molts veïns van córrer a ajudar-nos. Així que us mes després de l’operació, vaig tornar a entrar a l’hospital, malgrat que fos l’última cosa que volia fer. Allà em van salvar la vida, però ja n’havia tingut prou. Però, bé hi vaig tornar i em van dir que havia tingut un atac isquèmic transitori (AIT), un petit vessament cerebral. Em van donar medicació, però posteriorment es va comprovar que havia estat un accident cerebrovascular real. La Mariah creu que en vaig patir un altre a l’ambulància mentre anàvem cap a l’hospital, però no recordo res, absolutament res.”

Lligant caps, el guitarrista rememora un episodi que ja l’hauria d’haver posat en alerta: “Recordo estar al lavabo, veure-ho tot borrós i caure a terra. Ara sé que era un AIT. A l’hospital em van dir que si patia aquests miniatacs, hi havia el risc de tenir un ictus. Així que aquest semblava ser el primer AIT i posteriorment, mentre passejàvem el gos, va produir-se el segon. Era evident. Era com si un pes m’arrossegués cap avall, hauria caigut a terra si ella no m’hagués sostingut. Des de llavors, no ha tornat a passar-me. Però un any després vaig experimentar un altre contratemps: em van haver de fer una altra operació a cor obert ja que van veure que hi havia una petita filtració de sang."

Explicant per què no se sentia còmode donant a conèixer públicament els seus problemes de salut, en Faulkner reflexiona: "Algunes persones de la indústria properes a mi ho saben. Però tenia por a ser descobert. Sento que tinc molta complicitat per part dels fans i dels espònsors, però això podria portar-los a perdre la confiança en mi. Tocant amb Priest, una banda de fama mundial, no et pots permetre que algú ho descobreixi i et vegi com un frau perquè no toques igual que abans. Quan vam gravar les guitarres de Horns For A Halo al meu estudi, era incapaç de tocar el que hi havia a les maquetes d'un any abans. Era com, 'No puc fer això?' I com més practicava, més empitjorava.”

“Hi ha dues raons per les quals ara vull... Bé, per les quals em sento més còmode a l'hora de parlar-ne”, explica en Richie. "Sé que hi ha molta gent que toquen o canten i pensen que no són prou bons i això afecta la teva salut mental. I vull que sàpiguen que no estan sols. Tots lluitem amb alguna cosa. Així doncs no hi ha cap motiu per mantenir-ho en secret, la veritat és la veritat. No pots discutir la veritat, encara toco, però hi ha petites coses que he d’ajustar. De vegades baixo de l'escenari, truco a casa i dic: 'No puc fer-ho. No ho puc fer. No puc fer-ho’. Hi havia coses que tocava gairebé sense pensar i ara estic allà dalt lluitant per tocar com un patró rítmic. ‘Algú vol això? No!’ Però és així. Aquesta és la veritat. Així que és això contra allò que lluito. Aquest és el dany col·lateral".

Però que ningú s’espanti: “No és una excusa per treure el peu de l’accelerador, això no entra en la meva manera de pensar. Només ho explico perquè la gent ho sàpiga.”

Com en l’anterior ocasió, i després de la segona cirurgia, en Faulkner va tornar als escenaris, ara presentant el seu primer treball en solitari amb Elegant Weapons: “Vaig tornar a la carretera i creia que tot anava bé. Però em passava alguna cosa a la mà dreta. Vaig pensar que eren els anells que potser dificultaven la circulació. Vaig canviar de pues, però la sensació estranya es mantenia. Podia tocar, però sensorialment hi havia alguna cosa diferent a la meva mà dreta. Un matí, mentre em rentava les dents vaig pensar: ‘Alguna cosa li passa a la meva mà dreta. La sensació no és la de sempre?. Això mateix em passava a la cama i al peu drets. Vaig tornar al metge i després d’unes noves proves, van trobar un dany cerebral a l’hemisferi esquerra que afecta el costat dret. Afortunadament no toco la guitarra amb el peu, així que no hi ha massa problema. Però la meva mà és com la sala de màquines. Va ser llavors quan tot allò que experimentava damunt de l’escenari va començar a encaixar. Els doctors em van confirmar que hi havia un dany cerebral perquè no havia patit un AIT, sinó  que havia estat un vessament cerebral. Un mal provocat per un AIT pot desaparèixer, però un accident vascular cerebral és permanent. Així que sí, el meu cervell estava afectat.”

Aquest deteriorament cerebral es va evidenciar en algun dels xous de la seva banda: “Vam fer un concert el 2023 a París amb els Elegant Weapons. Vam fer una versió de “Painkiller” de Priest i sincerament vaig tocar-la horriblement malament. Està a YouTube. Si algú vol veure el vídeo i riure una estona, que el busqui. Tothom ho fa genial, però el paio que toca a Judas Priest... és dolent a matar! Potser això aporti una mica de comprensió i, si no és així, com que està gravat, no cal que m’amagui. Potser fins i tot pugui ajudar a algú que es trobi en la mateixa situació: ‘No estic sol. Com puc revertir aquesta situació i convertir-la en quelcom positiu per a mi?’ Això és tot.”