Després de
purificar els pecats dels fans xilens que van assistir a la primera jornada del
festival Masters Of Rock el dia 23, els assistents al Tecnópolis de la ciutat
de Buenos Aires van ser beneits pels Déus del metall amb un repertori una mica
més llarg de l’habitual en aquesta gira degut a la suspensió del xou d’Scorpions
a causa de la laringitis del seu cantant, en Klaus Meine. Els Sacerdots van tocar
“Metal Gods”, “Heading Out To The Highway” i “Diamonds & Rust” just abans
de la fi de festa amb "Hell Bent For Leather" i "Living After Midnight". L’actuació
complerta al Movistar Arena de Santiago de Xile i les tres peces
inèdites en aquesta gira interpretades a Argentina, tot seguit.
Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.
La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.
21 d’abril 2025
Els Déus del metall imparteixen la seva fe a São Paolo!

Després d’evangelitzar la capital brasilera, la
ciutat de São Paoloha redimit la seva ànima amb l’aliment espiritual brindat
pels Sacerdots de la fe metàl·lica els dies 19 i 20. Les imatges, a continuació.
18 d’abril 2025
The Priest is back! Així va ser l’inici de la gira sud-americana!
Judas Priest van reprendre abans d'ahir a Brasília i en el marc del festival Arena Of Rock la tournée de presentació d’Invincible Shield.
A continuació diverses cançons extretes d’un setlist sense sorpreses i calcat al de la gira europea i nord-americana de l’any passat.
16 d’abril 2025
Judes, el sacerdot, anuncia les dates de la seva gira nord-americana d’aquesta tardor!
Els Déus del metall
i la llegenda del shock rock, Alice Cooper, co-lideraran un cartell que
recorrerà vint-i-dues ciutats pentinant la costa est de sud a nord fins el
Canadà, saltant a continuació a la zona central per escombrar posteriorment la
costa oest i finalitzar el tour al sud dels EE. UU. El grup convidat en gairebé
totes les dates serà Corrosion Of Conformity.
Recordem que la
banda comença avui mateix la seva gira per Amèrica del sud i Mèxic presentant
el seu Invincible Shield, amb un total de nou concerts, tres a Brasil -en
els festivals Arena Rock de Brasilia i Monsters Of Rock de São Paolo i al Vibra de la mateixa ciutat-, un
a Santiago de Xile, un altre al festival Masters Of Rock de la ciutat de Buenos
Aires, un també a la capital de Colombia, així com també a la d’El Salvador (en
el primer xou que mai han fet al país) i dues dates finals a Mèxic,
concretament a Ciudad de México i Monterrey.
Suposem que en
ambdues gires, interpretaran el mateix setlist que a la primera part de la gira
americana, europea i japonesa de 2024, mentre que reservaran l’espectacle “Shield
Of Pain” a les dates pel vell continent dels mesos de juny i juliol.
Etiquetes:
Apèndixs cibernètics,
Invincible Shield,
Shield Of Pain
15 d’abril 2025
Judas Priest fan pública la mort d’en Les Binks.
Ha
estat a través d’un senzill i sentit missatge penjat ahir a la nit pels seus antics companys a les xarxes socials: “Estem profundament
consternats per la mort d’en Les i enviem el nostre amor a la seva família,
amics i fans. Va ser un bateria de primer nivell, demostrant la seva tècnica, el seu estil i la seva precisió úniques. Gràcies, Les. El teu llegat viurà per sempre...”
En els darrers
temps, a part de tenir la seva pròpia banda tribut a Judas Priest, Les Binks' Priesthood, també va tocar amb en Downing a l’embrió del que acabaria convertint-se en K.K’s Priest.
Etiquetes:
Apèndixs cibernètics,
K.K's Priest,
Rock & Roll Hall Of Fame
14 d’abril 2025
En Richie Faulkner parla d’en Downing, en Tipton i els Elegant Weapons.
Aquest
dies previs a l’inici de la gira sud-americana estan plens d’entrevistes
promocionals on no només s’interpel·la la banda sobre com seran els xous que s’inicien
a Brasil demà passat, sinó també sobre altres fets que de vegades són els que
realment aporten informació rellevant. Aquest és el cas d’algunes de les preguntes
que en Richie ha contestat recentment a diversos mitjans colombians, xilens i
brasilers i que versen sobre les possibilitats d’un proper àlbum de Judas
Priest, el segon treball d’Elegant Weapons, el respecte per la figura d’en K.
K. i l’estat de salut d’en Tipton.
Comencem per les declaracions al mitjà
colombià El Expreso del
rock sobre el seu paper com a susbtitut d’en Downing. En Faulkner es mostra reflexiu i, com sempre, respectuós amb el llegat del seu predecessor: Crec que mai pots reemplaçar a algú com en K. K. Downing. Va estar a la banda durant quaranta anys. Va ser qui la va començar. Va ajudar a crear el llegat en companyia de la resta del grup. Així que això mai es pot reemplaçar. Aquesta no ha estat mai la meva manera de pensar. Quan tens l’oportunitat d’ocupar un lloc com aquest, has de respectar el passat, però també has d’intentar aportar el teu propi estil per ajudar a la banda a continuar endavant. Hi ha gent que adora en K. K. i d’altres a qui li agradem tots dos, i això és genial. Però és normal que tothom tingui el seu guitarrista preferit. Jo soc feliç ajudant, donant tot el que puc i mostrant-me respectuós amb allò que ell va tocar.”
Dies
més tard, en un interview a Power Of Metal, comentava
a la gallega en quin moment es trobava el proper pas discogràfic dels Déus del
metall: “Sí, sempre estem treballant en idees noves i pensant en quin serà el
pas següent. I si féssim això, com sonaria? Què volem aconseguir creativament?
Sempre parlem d’aquest tipus de coses. Però haurem d’esperar i veure què passa.
De moment no puc dir-te gran cosa.”
On
si es mostra una mica més concís és en el punt en el qual es troba el segon
treball del seu projecte, Elegant Weapons. En declaracions a Igor Miranda de Rolling
Stone, el músic deia això: "Gairebé hem acabat de gravar el segon
disc. Fa un parell de setmanes estàvem gravant la veu. Així que està gairebé
acabat. No sabem quan sortirà perquè, òbviament, tenim compromisos, jo amb
Priest i la resta de membres amb altres bandes. Però és genial. Naturalment, a
mi i a en Ronnie ens agrada l’evolució que es percep ja que la
banda està més consolidada amb en Christopher Williams a la
bateria, Davey Rimmer al baix, en Ronnie i jo mateix Estem emocionats
d'acabar-lo i poder-lo publicar.”
Durant la mateixa
entrevista, també hi va haver temps de parlar d’en Glenn Tipton i del seu estat
de salut actual: “En Glenn està bé. Vam estar junts fa uns mesos. Va ser al
febrer, quan vam anar als Grammy. Vam anar a Los Angeles pels premis i en Glenn
hi era i estava bé. Però tothom sap que el Parkinson és una malaltia
degenerativa, així que la clau és intentar mantenir-se sense grans daltabaixos.
Evidentment, es va agreujant amb el temps, però està animat.”
Etiquetes:
Apèndixs cibernètics,
Invincible Shield,
Richie Faulkner
11 d’abril 2025
És realment “Painkiller” l’únic disc en el qual l’Ian Hill no hi toca el baix?
Doncs
sembla ser que l’”aportació” d’en Don Airey no havia estat un fet aïllat … O
això és el que ha fet públic el músic de sessió nord-americà Nathan East que,
com ja va fer el teclista,
ha declarat recentment a American Music Supply que va ser ell i no en Hill qui
es va fer càrrec de la gravació de les línies de baix d’un altre dels treballs de
Judas Priest.
En aquest cas, i segons els més coneixedors de la història de la
banda, tot apunta a l’elapé Turbo ja que, durant els mesos que va durar l’enregistrament,
es comenta que l’Ian va estar ingressat en un centre de desintoxicació.
Interpel·lat
per l’entrevistador, el senyor East, que ha gravat amb ha gravat amb personalitats com l'Eric Clapton, l'Stevie Wonder o en Chick Corea, deia: “Bé, suposo que si ho has llegit en
algun lloc, és perquè ja deu estar per aquí a fora. Va ser Judas Priest. Ja
saps que de vegades la gent ha d’anar a rehabilitació i coses d’aquestes, però que
el xou ha de continuar. Estic completament a favor de que tothom faci el
possible per estar net. En aquella època la gent acostumava a sortir de festa.
Molts dels artistes amb els quals treballo ara, porten dècades sobris. El què
passa és que quan penses en el món de la música, la gent creu tot es redueix a
fer-se un lloc i anar de festa com si demà no anés a sortir el sol. Però no, no
pots. Això aviat et passarà factura. He conegut molts nois que no ho han
aconseguit. Es van quedar atrapats i no en van sortir. És per això que sempre m’alegro
quan algú decideix prendre’s el temps necessari per a buscar ajuda”.
Referint-se
a com va ser ell l’elegit, el músic -que no recorda el títol del treball dels
Defensors de la fe en el qual va col·laborar- ho explica així: “La qüestió era
que estaven gravant i havien d’acabar el disc i, segurament algú va dir: ‘Ei! Agafeu-lo
quan vagi del Record Plant al Sunset Sound!’. Així que vam entrar a l’estudi”.
Respecte a la gravació, en Nathan East -que va ser informat prèviament que el seu nom no apareixeria als crèdits del treball- narra la cura que tenia el grup en mantenir-se fidel a l’estil de l’Ian: “Va ser divertit i molt senzill. Si intentava adornar alguna part em deien: ‘No toquis això, ell mai ho faria així. Mantén-ho fàcil. Va ser un repte divertit”.
Respecte a la gravació, en Nathan East -que va ser informat prèviament que el seu nom no apareixeria als crèdits del treball- narra la cura que tenia el grup en mantenir-se fidel a l’estil de l’Ian: “Va ser divertit i molt senzill. Si intentava adornar alguna part em deien: ‘No toquis això, ell mai ho faria així. Mantén-ho fàcil. Va ser un repte divertit”.
S'alçaran Judas Priest amb el cetre daurat d'impostors del metall? Motius no els falten...
06 d’abril 2025
En Richie Faulkner va patir un ictus després de la seva primera cirurgia cardiotoràcica!
Fa
pocs dies, a través de l’entrevista al mitjà Premier Guitar, en Richie revelava
per primera vegada de forma pública la dolència colateral que pateix arran de
la dissecció aòrtica que va patir el mes de setembre de 2021 al festival “Louder Than Hell” mentre finalitzava l’actuació amb Judas Priest. “Bé molt
poca gent ho sap, només els meus éssers estimats i gent molt propera. Un mes
després de l’incident, vaig haver de tornar a l’hospital. Un dia, mentre passejava
el meu gos pel barri amb la Mariah, la meva parella, i la Daisy, la nostra
filla. Vaig experimentar una sensació molt estranya, no sabia que era, se’m va
desencaixar la cara i no podia parlar. La Mariah estava al meu costat,
aguantant-me i amb la nena als braços. Molts veïns van córrer a ajudar-nos.
Així que us mes després de l’operació, vaig tornar a entrar a l’hospital,
malgrat que fos l’última cosa que volia fer. Allà em van salvar la vida, però
ja n’havia tingut prou. Però, bé hi vaig tornar i em van dir que havia tingut
un atac isquèmic transitori (AIT), un petit vessament cerebral. Em van donar
medicació, però posteriorment es va comprovar que havia estat un accident
cerebrovascular real. La Mariah creu que en vaig patir un altre a l’ambulància
mentre anàvem cap a l’hospital, però no recordo res, absolutament res.”
Lligant
caps, el guitarrista rememora un episodi que ja l’hauria d’haver posat en
alerta: “Recordo estar al lavabo, veure-ho tot borrós i caure a terra. Ara sé
que era un AIT. A l’hospital em van dir que si patia aquests miniatacs, hi
havia el risc de tenir un ictus. Així que aquest semblava ser el primer AIT i
posteriorment, mentre passejàvem el gos, va produir-se el segon. Era evident.
Era com si un pes m’arrossegués cap avall, hauria caigut a terra si ella no m’hagués
sostingut. Des de llavors, no ha tornat a passar-me. Però un any després vaig experimentar
un altre contratemps: em van haver de fer una altra operació a cor obert ja que
van veure que hi havia una petita filtració de sang."
Explicant
per què no se sentia còmode donant a conèixer públicament els seus problemes de
salut, en Faulkner reflexiona: "Algunes persones de la indústria properes
a mi ho saben. Però tenia por a ser descobert. Sento que tinc molta complicitat
per part dels fans i dels espònsors, però això podria portar-los a perdre la confiança
en mi. Tocant amb Priest, una banda de fama mundial, no et pots permetre que
algú ho descobreixi i et vegi com un frau perquè no toques igual que abans. Quan
vam gravar les guitarres de Horns For A Halo al meu estudi, era incapaç
de tocar el que hi havia a les maquetes d'un any abans. Era com, 'No puc fer
això?' I com més practicava, més empitjorava.”
“Hi
ha dues raons per les quals ara vull... Bé, per les quals em sento més còmode a
l'hora de parlar-ne”, explica en Richie. "Sé que hi ha molta gent que toquen
o canten i pensen que no són prou bons i això afecta la teva salut mental. I
vull que sàpiguen que no estan sols. Tots lluitem amb alguna cosa. Així doncs
no hi ha cap motiu per mantenir-ho en secret, la veritat és la veritat. No pots
discutir la veritat, encara toco, però hi ha petites coses que he d’ajustar. De
vegades baixo de l'escenari, truco a casa i dic: 'No puc fer-ho. No ho puc fer.
No puc fer-ho’. Hi havia coses que tocava gairebé sense pensar i ara estic allà
dalt lluitant per tocar com un patró rítmic. ‘Algú vol això? No!’ Però és així.
Aquesta és la veritat. Així que és això contra allò que lluito. Aquest és el
dany col·lateral".
Però
que ningú s’espanti: “No és una excusa per treure el peu de l’accelerador, això
no entra en la meva manera de pensar. Només ho explico perquè la gent ho
sàpiga.”
Com
en l’anterior ocasió, i després de la segona cirurgia, en Faulkner va tornar als
escenaris, ara presentant el seu primer treball en solitari amb Elegant Weapons:
“Vaig tornar a la carretera i creia que tot anava bé. Però em passava alguna
cosa a la mà dreta. Vaig pensar que eren els anells que potser dificultaven la
circulació. Vaig canviar de pues, però la sensació estranya es mantenia. Podia
tocar, però sensorialment hi havia alguna cosa diferent a la meva mà dreta. Un
matí, mentre em rentava les dents vaig pensar: ‘Alguna cosa li passa a la meva
mà dreta. La sensació no és la de sempre?. Això mateix em passava a la cama i
al peu drets. Vaig tornar al metge i després d’unes noves proves, van trobar un
dany cerebral a l’hemisferi esquerra que afecta el costat dret. Afortunadament
no toco la guitarra amb el peu, així que no hi ha massa problema. Però la meva
mà és com la sala de màquines. Va ser llavors quan tot allò que experimentava
damunt de l’escenari va començar a encaixar. Els doctors em van confirmar que hi
havia un dany cerebral perquè no havia patit un AIT, sinó que havia estat un vessament cerebral. Un mal
provocat per un AIT pot desaparèixer, però un accident vascular cerebral és permanent.
Així que sí, el meu cervell estava afectat.”
Aquest
deteriorament cerebral es va evidenciar en algun dels xous de la seva banda: “Vam
fer un concert el 2023 a París amb els Elegant Weapons. Vam fer una versió de “Painkiller”
de Priest i sincerament vaig tocar-la horriblement malament. Està a YouTube. Si
algú vol veure el vídeo i riure una estona, que el busqui. Tothom ho fa genial,
però el paio que toca a Judas Priest... és dolent a matar! Potser això aporti
una mica de comprensió i, si no és així, com que està gravat, no cal que m’amagui.
Potser fins i tot pugui ajudar a algú que es trobi en la mateixa situació: ‘No
estic sol. Com puc revertir aquesta situació i convertir-la en quelcom positiu
per a mi?’ Això és tot.”
Subscriure's a:
Missatges (Atom)