Invincible Shield (FAQS): Track by track (III)

Tercer i últim capítol de “Track by track”, la secció en la que en Halford posa negre sobre blanc el context que ens permet veure més enllà de la simple lectura dels versos de les quatre cançons que tanquen el rutilant nou treball de Judas Priest, Invincible Shield.

TRIAL BY FIRE

En aquest tema estem parlant de la situació entre dues persones -ja sigui en una relació, a la feina, l’escola o en qualsevol circumstància- on una és sotmesa per una l’altra que es troba en una posició de superioritat.

Sempre hi ha gent que parla a la teva esquena, acusant-te de manera infundada i això literalment és un prova de foc. De vegades cal fer el cor fort. Les coses poden esdevenir tan frustrants que sembli que només un miracle les pot redreçar. Però aquí es quan arriba el punt d’inflexió: es tracta, novament, de trobar la força i el poder interiors per arribar fins on siguem capaços per aconseguir les nostre metes.”

ESCAPE FROM REALITY

“’Alguns dies sento que tot està perdut’. Tots hem passat per això alguna vegada, oi?

La música, però, sempre et farà lliure. La música sempre tindrà el poder d’oferir-te l’oportunitat d’aixecar-te i caminar cap a la llum travessant la foscor.

Crec que és molt útil fer servir les vivències d’una manera constructiva. Una vegada que un moment passa, es converteix en passat i és important considerar que els records, encara que només persisteixen a la teva ment, segueixen vius i pots aprendre dels teus errors. Valorar la teva experiència, t’impulsarà cap endavant!”

SONS OF THUNDER

“Aquesta pista m’encanta per la seva senzillesa. És directe i simple tant en els seus arranjaments com en el seu desenvolupament. I nosaltres som la banda que pugem una moto a l’escenari! Sempre he dit que la moto representa el metal perquè és gran i sorollosa. A algunes persones els molesta, però per a nosaltres, quan en veiem una o ens hi muntem, senzillament representa l’essència d’allò que som, d’allò que soc. Quan surto amb la moto al final de l’espectacle, és la culminació d’allò tan especial que hem creat els Priest i que és exclusivament nostre. Hi ha alguna altra banda que faci això? Hi ha alguna altra banda que tregui una moto a l’escenari? Hi ha alguna altra banda que tingui als seus fans esperant aquest moment? És un fet que emfatitza aquest esperit únic dels Priest.

Si ets motorista, i jo ho era abans de tenir problemes d’esquena, tens una sensació única de llibertat. És una experiència completa i inigualable. Jo acostumava a fer quilòmetres i quilòmetres amb moto pel desert de Phoenix. És una experiència extraordinària, difícil d’expressar amb paraules. És una sensació eufòrica i edificant en el sentit que aclareix la teva ment i et permet sentir la llibertat. Això és ‘Sons Of Thunder’. És un ‘temàs’ com en diem a Anglaterra i no puc esperar aquesta nova gira per tocar aquesta cançó en directe i escoltar la gent cantant el cor!”

GIANTS IN THE SKY

“Aquesta cançó és emotiva però a la vegada poderosa. I el que vull dir amb emotiva és que parla de gent que estava en els meus pensaments i que sempre continuarà estant-hi. Parlo de dos dels meus millors amics, en Ronnie James Dio i en Lemmy, i després tens tota la resta de grans persones que hem perdut en aquest món durant dècades de rock and roll, però especialment aquests dos nois.  

Intento unir en el record a grans músics que ens han deixat la música que viurà per sempre. I un dels mitjans que té la música per a viure, és a través de la ràdio. M'encanta la ràdio perquè quan vaig arribar a Amèrica fa 1000 anys, estava a la meva habitació d'hotel a Nova York, vaig asseure’m davant de la ràdio i no vaig parar de girar el dial. Vaig escoltar emissora rere emissora i tots els diferents tipus de música que hi programaven. En tornar a casa, a Anglaterra no teníem res de tot això, així que la meva relació amb la ràdio va començar als Estats Units i mai m'ha abandonat.

Mai oblidarem en Lemmy. Mai oblidarem en Ronnie. 'Homenatja a les llegendes fins el final. Deixant aquest llegat, amic meu. Hi ha poder a l'aire, el món està en flames, la seva energia està encesa. Ens van deixar tot el que tenien’. I m’encanta aquesta secció de la cançó on fem una passa enrere i després ens tornem molt, molt íntims i personals.

Això és la música i aquest és el seu poder: com la vivim personalment, ja sigui com a individus o col·lectivament durant un espectacle. Totes dues situacions són genials, però quan només estàs tu i la teva música, crec que es crea una connexió increïble. El vincle que es produeix en la música és perdurable i indissoluble, i a 'Giants in the Sky' viurà per sempre.”