K.K’s Priest anuncien la sortida de ‘The Sinner Rise Again’ i presenten “One More Shot At Glory” com a primer single!

El segon treball de K.K’s Priest, que inclou nou temes produïts i escrits per en Kenneth Downing, i mesclats i masteritzats per en Jacob Hansen, veurà la llum el proper 29 de setembre a través del Napalm Records. 

En K.K. explica: “Per continuar amb el llegat del rock i el metall tradicional del qual he tingut la sort de formar part durant més de 50 anys, aquest darrer disc, The Sinner Rides Again, ha estat creat per transportar l'oient a través d’un viatge a cavall entre la realitat i la ficció mitjançant els seus personatges, encara que de vegades els límits entre aquests dos termes es difuminin. Les seves cançons permeten que la imaginació de tots els fans d'aquest meravellós gènere musical escapi de la realitat i s'uneixi amb nosaltres per continuar la nostra experiència de heavy metal en el futur."

Segons Napalm Records, el primer avançament d’aquest nou treball, que es fa acompanyar pel videoclip que es pot veure a continuació, “evoca una batalla on hi ha moltes coses en joc, amb una veu i un doble bombo memorables que preparen el terreny a un estremidor solo de guitarra”. 

El buscatalents de la compañía, en Sebastian Münch, afegeix: "En K.K. Downing ha creat, amb el segon àlbum The Sinner Rides Again, una obra mestra del heavy metal absolutament brillant, que resistirà el pas del temps i serà escoltada pels fans del metall de tot el món durant molts, molts anys. En K.K. Downing és un geni i la veu d’en Tim 'Ripper' Owens és simplement fascinant! Napalm Records està absolutament orgullosa d'ajudar a continuar construint aquest llegat".
Per la seva banda en Downing argumenta el perquè de la signatura amb el segell austríac: Volíem publicar aquest nou disc amb el recolzament d’un gran segell discogràfic, i parlant de les companyies que ens agradaven, Napalm Records era una d'aquestes. No enganyem ningú si diem que Napalm  és un referent en el gènere del heavy metal i ho és des de fa molt de temps. Tenen una relació fantàstica de bandes i artistes tant establerts com nous que són un factor a tenir en compte. Podem trobar els noms d'algunes de les bandes de metall més importants i destacades de l’actualitat i d’altres que ho seran previsiblement en el futur. Em complau dir que estem entusiasmats d'associar-nos amb Napalm Records i treballar junts".

En relació a les peces que apareixeran a The Sinner Rides Again, el full de premsa puntualitza el següent: “Una inquietant introducció de guitarres doblades transporta l'oient al tronador "Sons Of The Sentinel", serpentejant per un territori ple de riffs ardents i un enèrgic solo de guitarra per iniciar el disc amb una energia implacable. L'himne innegablement enganxós "Strike Of The Viper" demostra ser un dels temes més memorables de l'àlbum, abans que "Reap The Whirlwind" envesteixi amb el seu poderós heavy metal clàssic amb acords excel·lents, harmònics que posen la pell de gallina i encomanadisses melodies vocals . El primer senzill "One More Shot At Glory" alça la seva espasa apuntant al cel, arengant instantàniament a la batalla amb el seu riff inicial i els seus encisadors versos, mentre que la veu i el doble bombo memorables preparen el terreny a una galopant secció intermèdia i un estremidor solo de guitarra. "Hymn 66" comandat per un incitador atac metàl·lic, lent i dens i una espurna de blues, mentre que l’enorme cançó principal "The Sinner Rides Again" es mou entre passatges baladístics i sinistres, i té uns acords que fan moure el cap amunt i avall. Començant amb el so d’unes campanes amenaçadores, "Keeper Of The Graves" arrodoneix el tram final de l'àlbum amb una allau de rugits i una sòlida interpretació de n'Owens, abans de descarregar "Pledge Your Souls" i l'èpica muntanya russa de "Wash Away Your Sins" que s'eleven com les espurnes de les brases i que converteixen l’àlbum en una de les peces de metal més gran que ha donat el gènere aquest any”. 

Gibson concep el model “Richie Faulkner Flying V Custom”!

Cinc anys després que Epiphone llancés al mercat la primera guitarra sota la signatura d’en Faulkner, la “Richie Faulkner Flying-V Custom Outfit”, és ara Gibson qui ha fet el mateix amb la “Richie Faulkner Flying V Custom”. En Richie explica l’origen d’aquesta elegant nova joguina: "Aquesta guitarra s'ha convertit en la meva companya durant els últims 2 anys i és l'última evolució de l’instrument que he utilitzat amb els Priest durant els darrers 12. Tota ella s’ha anat perfilant a l'escenari i a l'estudi, tant en l'aspecte com en el so. 

Sempre que veig aquest doble colpejador blanc i el blau Pelham, sé que aquesta és la meva guitarra. Amb el pont Floyd Rose, les pastilles EMG i una aparença impressionant, sé que armat amb la meva fidel Flying V, podré donar-ho tot cada nit. Bella però letal, elegant però de so potent, és la guitarra número u del meu arsenal".

“Priests, Killers and Witches” corrompran Anglaterra el mes d’octubre.

Després de la inesperada cancel·lació de la seva data en solitari a Barcelona, els Priest d’en K.K. presenten les cinc dates de la seva gira pel Regne Unit d’aquest octubre en les quals es farà acompanyar per la banda en solitari d’en Paul Di’anno, que interpretarà un conjunt complet de clàssics extrets dels dos primers discos d’ Iron Maiden, i Burning Witches, la sorprenent banda suïssa exclusivament femenina. El tour, sota l’eloqüent nom de “Priests, killers and witches”, és “un paquet fantàstic de tres bandes i no podem esperar a veure els nostres fans al Regne Unit" explica entusiasmat en Downing."Ara és hora que el món vegi K.K’s Priest en directe. També hem gravat un nou disc, així que ara tenim l'oportunitat de triar i tocar cançons dels dos nostres àlbums i també del meu catàleg llegendari. És assassí tenir Paul Di'Anno al cartell amb nosaltres", va continuar en K. K. “Aquesta gira es converteix en un esdeveniment una mica històric, amb dues parts importants de Priest i Maiden en el passat”.

“Bygones”, el duet d’en Rob i la Dolly Parton, directe al n.º 1!

Concretament ahir, el tema “Bygones” (el darrer single de “Superstar”, el proper treball de la Dolly Parton) que compta amb la veu d’en Halford i la participació de Nikki Sixx i John 5, va debutar al primer lloc de la llista de cançons de rock clàssic de Mediabase. "Estic molt emocionada de veure la resposta que està rebent 'Bygones'!" deia la veterana cantant. "Debutar al número 1 de les llistes de rock és increïble, i poder-ho compartir amb en Rob, en Nikki i en John encara és més dolç. Avui soc una noia feliç!"

A "Rockstar" Parton uneix forces amb alguns dels artistes més llegendaris de la música rock juntament amb les estrelles més grans d'avui en el seu primer àlbum de rock. El disc compta amb 30 cançons, entre les quals hi ha 9 temes originals i 21 clàssics del rock, i es llançarà a nivell mundial el 17 de novembre a través de Butterfly Records.

La participació del Metalgod a “Rockstar” es va forjar a la cerimònia d’ingrés al Saló de la fama del Rock’ n‘ Roll del passat 5 de novembre quan es va unir damunt l’escenari a la llegenda del country per interpretar, juntament amb altres membres del Hall Of Fame com Pat Benatar, Annie Lennox, Pink i Simon Le Bon, el seu clàssic "Jolene".
Quan es va fer pública la llista d’intèrprets nominats a formar part del Saló de la Fama, en Rob va declarar la seva inapel·lable admiració cap a la Dolly: "He de fer un duet amb Dolly Parton...! Si en Lionel Richie i Priest entrem, crec que tots dos hauríem de fer-ho. "Vaig estar a l'escenari el cap de setmana passat amb Larry The Cable Guy al xou benèfic de l'Alice Cooper per a la seva gran institució, la Solid Rock Foundation. Si vaig estar al costat del meu amic Larry i cantar 'Roll, baby, roll', sens dubte puc estar amb la Dolly Parton a la meva esquerra i en Lionel Richie a la meva dreta". 

En declaracions el mes de juny de l’any passat a Metal Crypt, el vocalista havia revelat que era un gran fan de la Dolly i que s’havia planejat fer-se una foto amb ella a la cerimònia: "Insistiré fins aconseguir-ho, encara que no sàpiga qui soc", va dir. "Miraré a quina taula està asseguda. Aniré fins allà i faré les banyes del diable. Llengua fora i banyes amunt darrere del cap de la Dolly Parton. És l'única manera de fer-ho”.

En Halford ho resumia tot d’aquesta manera el novembre passat al San Antonio Current: "Sabia que hi hauria l’oportunitat unes setmanes abans de l'esdeveniment. Ella anava a fer aquesta cançó al final de l'espectacle compartint l’escenari amb els seus amics. Em van comentar: ‘T'agradaria estar a l'escenari amb Simon Le Bon, Pat Benatar, Annie Lennox, Pink, Sheryl Crow i la Zac Brown Band?’. I vaig contestar: ‘Sí, vull estar-hi’. ‘T'agradaria cantar una part de la cançó amb la Dolly?’ van preguntar-me després. I vaig respondre: ‘Deixa'm seure un minut...’. Mai vaig pensar que tindríem una connexió tan gran. Vaig cantar una tornada amb la Dolly Parton i el món es va tornar boig. I ara ho puc apreciar. Al principi no ho entenia”.
El cantant continua rememorant: “Vaig comportar-me com un fanboy total. Vaig pensar: 'Oh, Déu meu, ara ho he espatllat tot'. Però després de l'espectacle, el seu manager se'm va acostar i em va dir: ‘La Dolly està treballant en un projecte, un àlbum de rock. T'interessaria participar-hi?’ La meva resposta va ser: ‘Aquest és el meu número’. Poques setmanes després ja hi estava treballant”.

En Halford destacava la importància de compartir escenari amb Parton aquella nit: “Per a mi tenir l’oportunitat de cantar amb ella aquest parell de línies de 'Jolene' va significar molt. Estar tan a prop seu i sentir l'amor, la felicitat i l’alegria que transmet aquesta dama… i el talent que té, quan penses en els milers i milers de cançons que ha escrit. I la seva història... Ella és l'epítom de mantenir el rumb i creure en tu mateix i en les persones que t'envolten, de superar les dificultats i els desafiaments i tornar a assolir l’èxit. Quan penses en ella i en mi, en el punt on es troben les nostres vides, la generació a la qual pertanyem i les persones que representem, t’adones que va ser un moment realment molt, molt especial. Per tant, aquest i tots els altres que s’havien produït durant la nit, probablement van convertir aquell Saló de la Fama del Rock and Roll en un dels més memorables i notables de la història".
"Tot i que sempre seré un metal·lúrgic fins el meu últim dia, sempre he sentit que havia d'explorar qualsevol cosa que em trobés. Veure la imatge de mi i d'ella que es va fer viral, perquè semblava tan estranya, no fa més que refermar la qüestió de què no importa quin tipus de música t'agrada, quin estil de música toques o allò que sigui, perquè tots estem connectats. Quan tens l'oportunitat de conèixer a tota aquesta gent increïble, tot i que som de diferents dimensions de la música, hi ha un denominador comú perquè vivim per ella; això és el que fem", va dir en Halford. "La música és música. Així que mai he perdut la fe en el valor de l'amistat que aquesta pot bastir, siguis d'on siguis. Tot connecta.”