K.K: Downing: “Només tinc paraules de respecte per en Richie Faulkner”

Després d’haver tractar a en Faulkner com un simple clon a sou, l’opinió d’en K.K. respecte a l’actual guitarrista de Judas Priest ha canviat un cop ha compartit escenari amb ell a la gala de la cerimònia del Saló de la fama: “Vaig poder parlar amb ell, vam compartir escenari i vam tocar junts. Podria haver estat estrany, però no ho va ser.” comenta en Ken a Metal Talk. “Només tinc paraules de respecte per ell. Sé que té altres projectes al marge de Priest i li desitjo la millor de les sorts. L’única pega que vam tenir va ser que a mi m’agrada recórrer l’escenari i vam haver d’esquivar-nos l’un a l’altre [riu]”. Respecte als motius de la seva participació a l’acte, en Downing explica: “En un principi vaig pensar que se n’estava fent un gra massa. Era necessari volar fins a Los Ángeles per a tocar tres cançons i trencar el gel amb els nois? Quan vaig reflexionar sobre això, em vaig adonar que es tractava de la banda que vaig començar feia 50 anys i amb total seguretat me’n penediria si no hi anava. Per això vaig acceptar la invitació”.

Coneixem les declaracions de la Jayne Andrews, però quin sentiment despertava en els actuals membres de Priest el fet de tocar amb en K.K.? Fem una ullada a l’hemeroteca...

Un dia després d’haver acceptat l’ingrés al Hall Of Fame, en Faulkner es feia ressò a les xarxes socials de les seves sensacions: “Només tenim una vida per viure! Quina nit” enunciava el guitarrista. “Estic segur que va comportar una riuada d'emocions a tots els implicats i també els fans, però per a mi estar allà dalt compartint escenari amb en GT i en K.K. formant part d’un trio de guitarristes a Judas Priest,, ha estat una experiència que mai oblidaré. Una gran felicitació als nois i als increïbles artistes que es van incorporar ahir a la nit. Va ser realment al·lucinant ser-hi."

La participació d’en Richie va resultar paradoxal ja que ell era l’únic membre actual del grup que no estava nominat per a entrar a formar part d’aquest organisme. Ell n’era plenament conscient i així ho relatava en Rob a l’emissora de ràdio KSHE durant la segona quinzena del mes de novembre: "És un home miracle, sobretot si tens en compte per tot el què ha passat en els darrers mesos. I necessitava ser-hi. En un principi va dir: 'No crec que hagi d'estar a l'escenari'. Però jo li vaig dir: "Richie, has d’estar amb nosaltres. És important. No puc expressar correctament amb paraules perquè ho sento d’aquesta manera, però crec que necessites estar a l'escenari amb nosaltres’. I aquest era un sentiment compartir amb els altres; tothom sentia el mateix. És un home miracle” recalcava en Halford, “ i només per aquesta raó, entre moltes d'altres, era important que estigués en aquell escenari i mostrés a la gent les meravelles de la supervivència, les grans coses que els metges i els professionals de la salut poden fer, juntament amb les intervencions divines del Senyor, i com totes juntes van aconseguir que en Richie continuï entre nosaltres. Li vaig dir: 'Richie, has d'estar en aquest escenari, sobretot tu que pots moure els cabells amb K.K.’ [riu]". 

Sense perdre el fil d’aquesta darrera afirmació, el mateix cantant afirmava: "Va ser fantàstic. No havíem vist en Ken des de feia molt de temps. I encara no he vist imatges de la nostra actuació. Tot el que recordo són les meves breus interaccions amb en K.K., perquè jo sempre recorro l'escenari com una drag queen boja. Les meves interaccions amb en Ken i en Les, van ser genials. Em va semblar meravellós viure aquell moment junts després de tant de temps allunyats. I això només et demostra quin és el poder, el pes i l'ambient que suggereix el Rock & Roll Hall Of Fame. Vam recuperar alguna cosa de l'essència que realment ens ha portat fins aquí. Em vaig alegrar molt que en Ken i en Les acceptessin la invitació perquè era necessari que hi fossin. Va ser una decisió personal, però entenia que si tots entràvem a formar part del Saló de la fama, havem de tocar junts. I ho vam fer. I va ser màgic". “Vam deixar que la música parlés per si mateixa deixant de banda les coses que eren irrellevants” relatava en Rob al San Antonio Current. “Totes les coses que s'han dit per part dels uns i dels altres, es van esvair com el fum. El què realment importava era el què passa a l'escenari en aquell moment en el qual estàvem actuant junts. I ell estava a la meva dreta. Em va semblar com si ell sempre hi hagués estat. Mirava al meu darrere i estava en Les i els records eren aclaparadors. Vam estar en companyia els uns dels altres durant molt, molt poc temps. Vam tenir molt poc temps per comunicar-nos. Però amb el l’excusa de la inducció al Rock and Roll Hall Of Fame junts, era absolutament crucial que en K.K. i en Les estiguessin presents. Anaven a ser incorporats i havien d'estar a l’escenari. I més a més va ser molt emocionant que aprofitessin l'ocasió per dir: 'Sí, tornarem a tocar l'escenari amb vosaltres'".

Per la seva banda, l’Ian, l’altre co-fundador dels Priest, en declaracions a Alamo True Metal, explicava: "Tot va ser màgic i molt diferent de com jo pensava que seria. Per començar no m’imaginava que fos un esdeveniment tan gran. Hi havia un munt de públic i no només les estrelles i les celebritats a les taules del davant. Així que va ser una gran sorpresa. I va ser fantàstic tornar a veure a Ken” continua el baixista. “Espero que ell pensi el mateix [riu]. Tot va anar molt, molt ràpid. El vam veure durant una hora més o menys el dia de l'assaig i després una altra hora més o menys el dia de l’actuació. I després tothom va marxar per on havia vingut. Però va ser un plaer veure en Ken i en Les. Jo no havia vist a Les des de 1979 o 1980. Però va ser fantàstic tornar-lo a veure i donar la mà a tothom".

En Hill recorda així la trobada amb el seu antic company: "Vaig acostar-me i vaig saludar en Ken, i en Les.. També ho va fer en Rob, mentre que en Glenn aquell dia no estava massa fi i es va mantenir al marge fins l’últim moment. I, per descomptat, en Richie va estar parlant molt amb en Ken. Tot va ser molt professional. Tot va estar molt ben fet. Al final del dia, vam fer una gran actuació i tots vam aconseguir l’estatueta, la qual cosa va ser una gran notícia [riu]".

El tercer en discòrdia, en Les Binks també va donar la seva opinió sobre el retrobament a  Chaoszine a finals del mes passat: “Bé, feia molt de temps que no coincidia amb els nois de la banda, concretamene des de que vaig deixar-la. I, òbviament, en K.K. era la primera vegada que tornava a tocar amb ells des de que va marxar el 2011. L'ambient entre ells no ha sigut precisament genial durant els darrers anys. Així que molta gent es va sorprendre de veure que això passava realment. Eren pocs els que pensaven que tornarien a veure a en K.K. amb Judas Priest i molt menys amb mi, especialment amb dos bateries. Però en Richie Faulkner és un vell amic meu amb qui he treballat molt abans que s'unís a Judas Priest. Així que va ser un bon moment per a tornar a posar-se al dia amb en Richie. I ell i K.K. van congeniar molt bé, sobretot a l'escenari. Sempre em vaig portar bé amb tots els membres de la banda; mai vaig tenir cap problema quan treballava amb ells. La meva raó per deixar el grup era només pel management que tenien llavors No era gent molt agradable i m'estaven estafant a mi i a la banda. És una història molt llarga, però si arribes a una situació en la qual no et sents còmode ni confiat amb la gent amb qui estàs treballant, sobretot en aquests nivells, no et queda més remei que deixar-ho. Així, com dic, la meva relació amb la banda mai va ser el problema".

En relació a l’ambient entre ells i els membres de la banda, en Binks relatava: “l’actuació va ser un dissabte i l assaig el dijous. Així que hi va haver un dia de pausa entremig. Teníem una franja horària molt limitada, uns vuit minuts, crec que eren. Originalment se suposava que no anàvem a actuar. Només anàvem a estar allà per acceptar el premi i res més. Hi ha dues categories: la categoria "Performance" i la categoria "Excel·lència musical". Nosaltres estàvem a la categoria "Excel·lència musical", la qual cosa vol dir que no sempre es pot actuar. Però alguna cosa va passar i es va decidir que tocaríem. Ens van donar aquest temps limitat de vuit minuts, així que vam decidir que el millor era fer un popurri de tres cançons. Així que vam obrir amb "You've Got Another Thing Comin", vam continuar amb “Breaking The Law” i després vam fer “Living After Midnight”. El cas és que tot va passar en un instant. Quan ets allà dalt, el temps passa molt ràpid. I tots teníem un petit discurs d'acceptació per fer. Estàvem allotjats en hotels diferents, així que no vam poder passar gaire temps junts. La major part del temps ens vam veure al Microsoft Theatre, quan vam fer l'assaig. I entre bambolines, vam xerrar més. La nit de l'actuació, us podeu imaginar que va ser moguda. I la seguretat allà és increïble. Vull dir, és com passar per un sistema de seguretat d'un aeroport. I també tenen gossos que detecten droga, així que tot es va donar en un ambient d’alta seguretat. L’Alice Cooper va introduir la banda i va fer un petita presentació. Van mostrar un vídeo de cinc minuts de la carrera del grup, des dels primers dies fins avui. Després vam fer l'actuació, vam acceptar els premis i vam fer un petit discurs. Segons sembla, tots els discursos s'estan editant, però el meu va ser breu i amable perquè sabia que els retallarien. Així que vaig anar directament al moll de l`os ".

En quin estat es troba el procés de gravació del successor de “Firepower”? Fem recapitulació de declaracions...

Segons les paraules que en Rob ha vingut pronunciant darrerament, el nou treball està gairebé finalitzat: "La seva fi està a prop, sí. Les lletres ja estan acabades; la major part de la gravació està feta. Només queda enregistrar les meves pistes vocals. Així que, en essència, està tot fet i aquesta és una sensació fantàstica, perquè realment ens indica el futur del metall. Tot el què hem fet a Priest en els darrers 50 anys ha estat impulsat per l'última música que hem creat. I en aquest cas no serà una excepció”, explicava en Halford a New York’s Classic Rock a finals del més d’octubre. "Acabarem aquesta celebració del 50è aniversari a São Paulo, Brasil, el 18 de desembre. I l'any que ve comencem amb el nostre bon amic Ozzy al Regne Unit amb qui també farem alguns espectacles a Europa. I després pararem i planificarem la seqüència del llançament del proper àlbum". 

Dies abans, en una entrevista a d'AXS TV, el cantant intentava respondre amb poques paraules com definir el nou disc: "No puc dir 'més del mateix' perquè són quatre paraules, oi? Però el què vull dir amb això és que hi ha la mateixa energia, la mateixa vitalitat, la mateixa determinació que sempre. Si escoltes qualsevol disc de Priest des de Rocka Rolla als anys 70 fins els 2000 amb Firepower i tot el què hi ha entremig , tant si és 'Turbo Lover' com 'Painkiller' o 'You've Got Another Thing Comin'', tots ells connecten els punts que conformen la paràbola d'aquests 50 anys de metall. Un viatge que per a nosaltres encara no s'ha acabat, perquè això significa un altre àlbum i una altra gira. I no podem esperar a seguir creant metall, perquè aquest motor encara no s’ha apagat". 

En declaracions a Corpus Christi Caller Times a finals del mes passat, el vocalista procurava donar resposta a quin havia estat el motor que hauria servit d’inspiració en aquest nou treball: “Realment no ho sé. No crec que hàgim fet mai un pla, per se. Potser ho vam fer una mica amb Firepower ja que volíem explorar els nostres elements clàssics. Tal vegada amb Painkiller també teníem clar el full de ruta. Volíem que Painkiller reforcés el poder feroç del metall que posseeix aquesta banda. A part d'aquests dos elapés, amb la resta mai sabem el què passarà. Ens reunim a l’estudi, tothom aporta les seves idees -alguns dies comencem sense cap ni una- que després acaben conformant una cançó que viurà per sempre. És increïble. Sempre busquem que un àlbum tingui identitat pròpia. Firepower va ser tan ben rebut i aclamat per la crítica que ens va fer pensar: 'És això? Ho hem de deixar aquí? Hem de deixar la festa ara?'” reflexiona en Halford. Però justament va ser això el què ens va donar encara més energia i més determinació per fer un altre àlbum de Priest. I fer-ne un que sigui un digne continuador de Firepower". 

Per altra banda, en Richie Faulkner, l’altra veu autoritzada de la banda, aprofundia amb les seves declaracions a en Robert Cavuoto de Metal Rules a principis de la segona quinzena de novembre, sobre la direcció musical del nou plàstic: "Saps què? Internet sembla saber-ho tot aquests dies sobre com sonarà el nou àlbum basant-se en paraules que hem utilitzat en entrevistes anteriors. Crec que vam utilitzar el mot progressiu, i tothom pensa que serà un nou Nostradamus i en absolut serà així. Definitivament he utilitzat l’adjectiu progressiu perquè té alguns elements musicals que Firepower no tenia. Però això no el converteix en un disc de Rush. En lloc de basar-nos en l’estructura de vers, pont i tornada, hi hem introduït un parell de passatges musical entre aquests elements per fer-ho tot una mica més... interessant; potser progressiu és una paraula equivocada. No ho sé... Hauré d'anar amb compte amb les paraules que faci servir aquests dies. Hi trobareu connexions evidents amb l'últim disc. Però de cap manera és un Firepower II. No hi ha cap disc de Priest que soni igual, però tots tenen un ADN comú” aclareix el guitarrista. “I sempre intentes fer un disc millor que l’anterior; i aquest millor és subjectiu. La composició és millor? Les lletres són millors? Sona millor?. Així que és difícil definir-ho amb paraules, de veritat. Sempre és difícil resumir la teva pròpia música sense sonar petulant".

On no hi ha espai pel dubte és en relació a la participació d’en Glenn Tipton: “Hi serà, sí. No crec que hagi gravat les seves parts de guitarra encara, però definitivament està involucrat en l'escriptura. Òbviament, tots som conscients dels reptes que li suposa la malaltia del Parkinson, així que encara que no pugui tocar un dia en concret, estarà involucrat en l'escriptura. Ell compartiria les seves idees a través de mi".

A mitjans d’aquest mes de desembre, en Faulkner tornava a recordar a RadioacktivaColombia els detalls de la llarga gravació d’aquest nou treball: "Part de la gravació s’ha fet mentre hem estat de gira. Alguns de nosaltres tenim estudis de gravació a casa ara, així que podem enregisttrar les nostres parts entre els cicles de la gira. Així, per exemple, després de tocar per Europa jo vaig fer les guitarres a casa, amb l’Andy Sneap produint a distància. Quan vam tornar a la carretera l'Ian va fer el baix en els diez lliures. Vam gravar la bateria a Nashville. Vam decidir que no era necessari que estiguèssim tots en el mateix lloc i en el mateix moment. Érem conscients dels dos anys de confinament i que havíem de començar aquest disc i gravar-lo. I crec que ara només ens falta fer la veu i un parell de guitarres. Però la majoria són les veus que ha de gravar en Rob, que si no m’equivoco farà a principis de l'any vinent".

El proper treball de K.K’s Priest és “imminent” i el mantindrà a la carretera durant “un o dos anys”!

En K.K. Downing explicava a en Danny Stoakes durant la segona quinzena de novembre quin era l'estat de la composició del segon àlbum de la seva banda: “La seva finalització és imminent. Tot quedarà lligat i ben lligat i ho llençarem molt aviat. Està més que encaminat, ja està en marxa el procés de mescla. És genial" continuava explicant el guitarrista, “i no puc esperar a que surti. Això resulta molt frustrant, però apareixerà i això és el que més desitjo".

Per la seva banda, en Ripper també donava el seu punt de vista a Border City RockTalk: "Crec que tinc una cançó més per acabar, però l’àlbum s’està mesclant mentre jo acabo els temes. Així que la seva publicació està ben a prop. És troba en un estat molt avançat i també és molt bo. M'agrada més, és una mica més pesat i una mica més atrevit en les veus i la música. Encara té tones de notes altes, però té veus melòdiques molt boniques. Sense dubtes, va un pas més enllà que Sermons Of The Sinner. En K.K. el vol treure ben aviat” diu el vocalista "perquè vol sortir de gira”.

Dies després les paraules d’en Tim van resultar premonitòries, ja que en Downing anunciava a les xarxes socials el primer del xous en directe que pensen oferir K.K’s Priest, concretament a l’edició 2023 del festival belga Alcatraz. En el missatge en K.K. també prometia més concerts en el futur.

Per la seva part, el festival ubicat a Kortrijk s’enorgullia d’anunciar la primera aparició de K.K’s Priest en un festival europeu (si obviem la seva frustrada participació al Rock Imperium de Cartagena), on, el proper 12 d’agost, la banda tocarà clàssics de l’ampli catàleg de cançons d’en Downing, entre algunes sorpreses especials per a aquesta actuació del festival.

En relació a l’activitat del grup en directe, n’Owens anava una mica més enllà: "L'any que ve estarà inundat de xous perquè K. K’s Priest publicarà aquest disc i sortirem de gira. Ell pla és fer una gira sense parar durant un any o dos. No crec que en K.K. vulgui fer només festivals", afegia en Ripper. "És massa difícil. La idea definitivament és fer una gira, sortir a la carretera i fer coses. Així que esperem que tot acabi prosperant en aquest sentit".

En un altre ordre de coses, el cantant també va ésser notícia per dos diferents motius. A finals del mes d’octubre es va anunciar la seva aparició en el llançament del CD/DVD Metal Hall Of Fame All Stars, publicat a través de Deko Entertainment (ADA/Warner Music Group), un treball que aglutina a tota una sèrie de músics que s’han unit per a donar suport al MetalHall Of Fame, l’organització que té com a missió preservar la música hard rock i heavy metal per a les generacions futures. La cançó en la qual participa en "Ripper", juntament amb en Mike Orlando, Joe Dell i Pat Gesualdo, porta per títol "Apocalypse" i es pot escoltar a continuació:

El 3 de desembre va participar en el 13è aniversari del restaurant Rock ‘N’ Roll Ribs, propietat d’en Nicko McBrain a Coral Springs, Florida, on va interpretar clàssics d’Iron Maiden i Judas Priest.

En Lionel Messi apareix per sorpresa al Movistar Arena de Buenos Aires!

Després de descarregar el seu metall damunt dels irredempts xilens, els Defensors de la fe van aterrar a Argentina on, acompanyats pel mateix xou itinerant agrupat sota el cartell del Knotfest, van rebre un autèntic bany de masses. Els Déus del metall, generosos com sempre, van tornar l’escalf retent homenatge a l’ídol local rosarí al final de la interpretació de "Turbo Lover". I'm your turbo lover, tell me there's no other...

A continuació es pot veure el xou gairebé complert a l'Estadio Monumental de Santiago de Xile, fragments del concert a Buenos Aires i "Painkiller" a São Paulo.

 

El grup tancarà el proper diumenge la segona part de la seva gira americana amb un nou concert a São Paulo després de l’ofert al Vibra, concretament al Sambódromo do Anhembi.

En Rob Halford tira de tòpics a Monterrey!

Després de la seva actuació al Hell And Heaven Fest, el Monterrey Metal Fest i el Knotfest Colombia han agafat el testimoni dels xous per Amèrica, comptant ambdós amb la incorporació de "Metal Gods" i "Painkiller" al setlist en el lloc de "Halls Of Valhalla" i "Genocide".

La Jayne Andrews afegeix aigua al vi en relació a la tornada d’en K.K. després de la seva actuació al Rock & Roll Hall Of Fame.

En declaracions al podcast “Gabbing With Girlfriends” conduït per la Gloria Butler, la mànager de Judas Priest ha fet memòria de la trobada d’en Downing amb la resta de la banda a la cerimònia d’ingrés al Rock & Roll Hall Of Fame: “Per a ser sincera, tot va ser una mica estrany. Jo vaig ocupar-me de tot allò relacionat amb em K.K. i en Les. A en Les no el coneixia. Mai abans havia tingut necessitat de tractar amb ell, però em va semblar una persona molt simpàtica i agradable. Es va apropar i es va presentar. Ens vam trobar a l’aeroport, perquè anaven en el mateix avió que nosaltres. En Ken es va mantenir molt reservat. Inclús quan va pujar a l’escenari amb la banda, no va parlar massa amb ningú. Per a mi, si alguna vegada hi ha hagut un moment per a reconstruir ponts de diàleg, ha sigut aquest. Va ser un gran reconeixement per a tots ells, per en K.K. i en Les, i per en Rob, en Glenn, l’Ian I l’Scott. I també per en Dave Holland que ja no està entre nosaltres, però que també va ser reconegut". 

"Tothom va estar disposat”, recorda l’Andrews, “a deixar els retrets a un costat. Aquest era un moment molt positiu i així va ser la manera com vàrem veure-ho. Va ser una llàstima que en K.K. no ho veiés de la mateixa manera... És trist per a ell, la veritat, perquè demostra... no sé. Demostra realment que les coses que diu... Quan va tenir l’oportunitat, no la va aprofitar. Podria haver tret el cap per la porta del camerino perquè se’n van disposar de separats. Cinc membres estan a la banda, així que no calia que n’hi haguessin més. Era millor així perquè ningú sabia que podia passar ni quin ambient hi hauria. Però per a mi hauria d’haver tret el cap i hauria d’haver dit: ’Gràcies per convidar-me a pujar a l’escenari amb vosaltres’ perquè no tenien la necessitat de fer-ho. Se’ls va dir clarament: ‘Podeu pujar a l’escenari amb qui vulgueu. No heu d’anar ni amb ell ni amb ningú altre. Aneu amb la vostra banda si voleu’. Jo vaig dir als nois: ‘És un gran reconeixement a les vostres carreres que honra tot allò què heu fet. Són vuit minuts i mig de les vostres vides. Sigueu generosos i convideu-los a l’escenari’. I així ho van fer. I per a mi, si hagués tret el cap per la porta i ho hagués fet, aquest gest l’hauria convertit en un home més generós. Però bé...". 

"Per ser honesta, i segurament no hauria de dir-ho”, aclareix la Jayne, “en K.K. semblava una mica nerviós i fora de lloc. I quan en vam parlar més tard, vam pensar: ‘bé, Priest ha continuat de gira tots aquests anys i ell no ho ha fet, així que probablement ha perdut una mica de confiança. Ha vingut a un gran esdeveniment i ha de retrobar-se amb tots nosaltres. Ell no sabia com estaríem... Però és una llàstima que, una vegada que es va adonar que no hi havia animadversió per part nostra, no va treure el cap per la porta i va dir "gràcies".' No ho va fer, així que no importa".

La travessia nord-americana dels cinquanta anys de heavy metal arriba a la seva fi... i es celebra la primera missa al centre del nou continent!

Després d’impartir i propagar la fe metàl·lica pels estat de Kansas, Missouri, Kentucky, Mississipi, Los Angeles, Oklahoma i per les ciutats de San Antonio, Dallas, Corpus Christi, Edimburg i Houston de Texas, els Sacerdots van tancar la seva gira pels EE. UU. al 713 Music Hall el 29 de novembre, xou del qual es pot gaudir a continuació:

Cinc dies després, els Déus del metall van iniciar al Hell & Heaven Fest de Toluca, a Mèxic, el tram de la gira per Amèrica Central i del Sud que conclourà el proper 18 de desembre a Brasil.

Sony Music certifica els més de 50 milions de discos venuts arreu del planeta per part dels Déus del metall.

Per aquest motiu, Judas Priest van rebre el passat 4 de novembre un placa especial que commemora els increïbles 50 anys de música i els més de 50 milions de vendes d’àlbums a tot el món de mans d’alguns dels responsables de la companyia discogràfica, com la Jo Kalli i l'Scott Carter, així com també d'en Michael Closter i n'Scott Rubin de Reach Music Publishing, l'agència que va comprar bona part dels drets de les cançons d'en Glenn Tipton.