Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



29 d’octubre 2022

El projecte en solitari d’en Richie Faulkner es presenta en societat!


Elegant Weapons és el nom amb el què en Faulkner ha batejat la seva aventura en solitari i en la qual es farà acompanyar pel ja conegut Rex Brown, el seu col·lega a Priest Scott Travis i el mercenari Ronnie Romero a la veu. El debut que durà per títol "Horns For A Halo", compta amb la producció de l’Andy Sneap i està previst que vegi la llum a través de Nuclear Blast Records durant la primavera de 2023.
"És fantàstic formar part d'un segell amb una història tan llarga i profundament respectat pels fans i la industria de la música com Nuclear Blaxt", diu en Faulkner. "Monte Conner (de la divisió de descoberta de nous talent de la companyia) coneix bé a l’Andy Sneap i l’Andy sempre ha tingut molt en compte en Monte i el segell. A en Monte li ha encantat el disc des de les primeres demos. És molt valuós i important per a mi que el segell entengui i connecti amb la meva música. Aquest disc representa el meu ADN com a guitarrista i com a compositor. És pesant, però es mou una mica fora dels àmbits del heavy metal. Les meves arrels són òbvies, però volia anar una mica més enllà i treure alguna cosa que no fos necessàriament la que tothom esperaria".


L’A&R de la discogràfica comenta: "Soc un gran admirador de tots els músics implicats en el projecte, especialment d’en Richie. Com a fan acèrrim de Priest m'ha encantat veure com en Richie ha insuflat una nova vida a la banda, continuant la seva història i el seu llegat. És un músic increïble. La gent sempre se centra en els guitarres solistes, i per descomptat que en Richie és un mestre en aquest apartat, però puc escoltar-lo tocar la rítmica durant tot el dia! La seva manera de tocar el ritme és elegant i màgica. No puc esperar que els fans escoltin aquest àlbum i descobreixin com és de polifacètic".


Segons el guitarrista, Elegant Weapons compta amb la formació somiada. "Sempre he volgut fer un disc amb l’Scott fora de Priest. Afegir-hi el to i l'actitud inconfusibles d’en Rex Brown és senzillament especial. Tenir aquests nois com a secció rítmica és el somni de qualsevol guitarrista. La cirereta del pastís la posa en Ronnie Romero. En Ronnie, un dels millors cantants sorgits de la nova generació de vocalistes clàssics, instantàniament va aportar el seu caràcter fent-se pròpies aquestes cançons".
En relació a la música, en Richie la descriu com "una barreja de Jimi Hendrix, Judas Priest, Black Sabbath, l’Ozzy en solitari i Black Label Society: pesat, dens i amb melodia. Una mena de barreja entre l'escola clàssica i la moderna. He abaixat tot un to per donar aquest aire de so modern i he utilitzat el so clàssic del Marshall Plexi per a obtenir aquesta juxtaposició, aquest contrast. Hi ha molts solos de guitarra, les cançons són més pesades i, encara que hi ha molta melodia, et farà moure el cap".
Respecte a les cançons, el guitarrista explica: "No soc massa amic de la guitarra acústica, així que només hi ha una cançó suau, una mena de melodia fosca, embruixada i típica de Nova Orleans amb piano anomenada 'Ghost Of You'. Tracta sobre el record d'un amor perdut. Per això és tan acústic com he pogut. Hi ha una altra cançó que es diu 'White Horse', a més de 'Horns For A Halo', que és com si Tony Iommi es creués amb Alice In Chains".