Primer va ser l’Ian Hill
qui a principis d’estiu va aixecar la llebre al verbalitzar la possibilitat
d’aquesta gira en una entrevista a Audio Ink Radio: “La qüestió entre Judas
Priest i Iron Maiden sempre a estat damunt la taula. Seria realment interessant
poder sortir de gira junts abans que un dels dos desaparegui. Seria genial!”.
Ara és en Rob Halford qui
en declaracions a Consquences of Sound reafirmava l’eventualitat d’una gira
entre ambdós grups: “Crec que totes dues bandes estaríem disposades a fer-ho.
Som bons amics. Quan parlem de rivalitat, de rivalitat sana, ens referim a la
mateixa que hi pot haver entre els Arizona Cardinals i els Raiders o los
Phoenix Suns i els Golden State Warriors. És una bona rivalitat, una rivalitat
divertida. Crec que les dues bandes ens admirem i així ho hem fet durant
aquests anys de metall. Seria una fita espectacular, Priest i Iron Maiden junts”.
El to conciliador de les
paraules d’en Rob respecte a la relació existent entre les dues formacions xoquen
amb les declaracions que en K.K. feia l’any passat, poc després de la sortida
de la seva biografia, a Sirius XM on relatava el capítol que va desencadenar
la suposada guerra oberta entre els dos grups: “Estàvem acabant de gravar
British Steel i anàvem a sortir de gira amb Iron Maiden. La primera cosa que
vaig saber d’ells és que havien dit que ens anaven a esborrar del mapa. A l’estudi
vaig comentar els altres ‘Per què hem de sortir de gira amb aquesta gent que ja
està creant mal ambient abans que ens coneguem?’ Però la resta de la banda
deien que em preocupava massa i sent democràtic, vaig deixar-ho passar. Mesos
més tard, mentre assajàvem en un teatre de Londres, un grup de persones van
entrar i es van asseure davant nostre. Li vaig preguntar al meu tècnic de
guitarra qui eren aquells mansos i em va respondre que els teloners (riures). Llavors
vaig dir ‘Qui collons els ha convidat al nostre assaig?’ Vaig pensar en allò
que havien dit i els vaig dir que ningú els havia invitat, que no tenien passi
i que els convidàvem a marxar. Però la cosa no va quedar aquí.” continuava
explicant. “Al final vam sortir de gira junts i puc afirmar que no ens varen
passar la mà per la ara. Nosaltres estàvem en un moment molt dolç i ells
estaven pujant en els rànquigs. Això va ser el què va passar. No hi va haver
una bon ambient durant la gira i això em va desagradar. Però com si no hagués
estat suficient, un temps després, algú em va dir ’Ei! Iron Maiden tornaran a
obrir els vostres concerts en la seva primera gira pels EE. UU’ i vaig pensar
‘Oh, no... una altra vegada no... Podem simplement no tenir a aquests paios de
gira?’ Però al final van tornar a venir i van haver mals rotllos per diferents
motius. Això va portar a diversos enfrontaments i l’ambient es va tornar a
enrrarir. No sé ben bé com va passar, però uns anys després, el 1995, vaig trobar-me amb
en Paul Di’Anno i em va dir: ‘Ei! K.K. ens vam penedir d’allò que
vàrem dir en aquella revista’.
Ara ja és aigua passada”reflexiona en Downing.
Ells eren joves i estaven pujant com l’escuma. Sabien el què volíen”.
Reprenent les declaracions
d’en Rob, el cantant també fantasieja amb la possibilitat de fer un “Big Four” britànic:
“Sempre he somiat amb ajuntar a Black Sabbath, Motörhead, Priest i Maiden per a
fer alguna cosa al Regne Unit. Desgraciadament, la meitat d’ells ja no hi són,
però la música sempre perdurarà. Això és el principal”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada