Davant la nova possibilitat
d’entrar a formar part de la nòmina de bandes que formen part d'aquest museu i
dels retrobaments sorprenents que s’han donat a les gales de benvinguda,
en K.K. ha tornat a proposar, en unes declaracions a Eonmusic, una reunió
puntual amb els seus excompanys si es donés el cas: “Seria interessant. No sé
ben bé com funciona, però si un nominat com en Les Binks o jo entrem, tenim dret
a tocar? Suposo que ja ens n’assabentarem. M’agradaria imaginar que per un dia
la gent pensés que no ha passat res, que res ha tingut importància, que el
realment compta és haver aconseguit junts aquesta fita. Col·lectivament hem fet
allò que ens tocava i aquest hauria de ser un moment d’esplendor, de gaudir d’una
cosa de la que en podem estar orgullosos. No hauria de ser dolorós. S’acostuma
a dir que els enterraments uneixen la gent, i no estic dient que entrar al Saló
de la Fama sigui un funeral, però podria exercir aquest efecte de donar-nos l’oportunitat
de reunir-nos i sortir a gaudir del moment a l’escenari”.
Respecte al fet de haver
estat nominats per segona vegada seguida, en Downing també es mostra ufanós: “Sí,
és genial. No és gens fàcil d’entrar. De vegades, el fet d’estar nominades, els
porta la carrera sencera a bandes importantíssimes. És un fet destacable que Judas
Priest porti com a grup en actiu cinquanta anys i que la darrera vegada no ho aconseguíssim.
No estem tots òbviament. En Dave ens ha deixat i no era jove precisament. En
els propers anys, quan facis una retrospectiva de la teva carrera, com fan els
esportistes i altres artistes, podràs trobar-te’l a la teva sala de trofeus. D’alguna
manera tot es redueix a això. No és fàcil d’aconseguir i molts artistes no han gaudit
ni de la possibilitat de fer-ho”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada