Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



23 d’octubre 2019

Tocarà en K.K. amb Judas Priest si entren al Rock & Roll Hal Of Fame?


Davant la nova possibilitat d’entrar a formar part de la nòmina de bandes que formen part d'aquest museu i dels retrobaments sorprenents que s’han donat a les gales de benvinguda, en K.K. ha tornat a proposar, en unes declaracions a Eonmusic, una reunió puntual amb els seus excompanys si es donés el cas: “Seria interessant. No sé ben bé com funciona, però si un nominat com en Les Binks o jo entrem, tenim dret a tocar? Suposo que ja ens n’assabentarem. M’agradaria imaginar que per un dia la gent pensés que no ha passat res, que res ha tingut importància, que el realment compta és haver aconseguit junts aquesta fita. Col·lectivament hem fet allò que ens tocava i aquest hauria de ser un moment d’esplendor, de gaudir d’una cosa de la que en podem estar orgullosos. No hauria de ser dolorós. S’acostuma a dir que els enterraments uneixen la gent, i no estic dient que entrar al Saló de la Fama sigui un funeral, però podria exercir aquest efecte de donar-nos l’oportunitat de reunir-nos i sortir a gaudir del moment a l’escenari”.


Respecte al fet de haver estat nominats per segona vegada seguida, en Downing també es mostra ufanós: “Sí, és genial. No és gens fàcil d’entrar. De vegades, el fet d’estar nominades, els porta la carrera sencera a bandes importantíssimes. És un fet destacable que Judas Priest porti com a grup en actiu cinquanta anys i que la darrera vegada no ho aconseguíssim. No estem tots òbviament. En Dave ens ha deixat i no era jove precisament. En els propers anys, quan facis una retrospectiva de la teva carrera, com fan els esportistes i altres artistes, podràs trobar-te’l a la teva sala de trofeus. D’alguna manera tot es redueix a això. No és fàcil d’aconseguir i molts artistes no han gaudit ni de la possibilitat de fer-ho”.