En K.K va tornar a
posar en marxa el ventilador a través de la pàgina Bleeding4metal, on entre
altres coses afirmava que en Richie Faulkner i l’Scott Travis eren mercenaris a
sou: “Quan vaig deixar el grup, tenia més energia damunt de l’escenari que
qualsevol d’ells. De fet, aquest va ser un dels motius pels quals vaig marxar. Semblava
que la banda s’havia acomodat i anàven parell de marxes per darrera meu. No estic
gens satisfet amb el fet que en Richie, l’Scott i l’Andy no siguin membres
oficials sinó músics a sou. Ara només hi ha dos membres oficials en el grup,
però continuen sense voler que torni”.
A la mateixa
entrevista també tenia un record per en Rob, la seva carrera en solitari i el
seu posterior retorn a Judas Priest: “Sempre m’he sentit com el membre més
implicat en el grup, juntament amb l’Ian, ja que cap dels dos mai vàrem iniciar
cap projecte. Haig de reconèixer que en Rob es va decebre profundament quan la
seva carrera en solitari no va tenir èxit i estic convençut que mai hauria
tornat a la banda si tot hagués sortir com ell havia planejat. Però va cometre
l’error de pensar que el seu nom seria més gran que el de Judas Priest. Amb Resurrection en Rob va intentar salvar
la seva carrera en solitari després d’intentar-ho amb Fight, Two o com vulgui
que es diguin. Va tornar a la pleta del heavy metal després de comprovar que allò
era el què volien els fans. En Roy Z va ser fonamental a l’hora de retornar-lo al
bon camí. Recordo perfectament les declaracions d’en Rob dient que els Priest
no eren suficientment heavies per a ell, així que tornar a fer discos en
solitari amb un estil proper al de Judas Priest va ser bastant hipòcrita per part
seva.”
Dies després, en declaracions a la revista Riff Magazine, l’Ian Hill responia novament a la pregunta sobre la eventual tornada d’en K.K. Downing al grup, sense negar una possibilitat futura: “És una pregunta difícil de respondre. Ara per ara les parts d’en K.K. les toca en Richie, qui se les ha fet seves i els hi ha imprès el seu propi caràcter. Fent honor a la veritat, no hi ha plans de què en Ken torni, però bé, mai pots dir d’aquesta aigua no en beuré”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada