Imatgeria religiosa (XXXV): En Rob xuta literalment un telèfon mòbil durant el concert a Rosemont Theatre d’Illinois.

L'incident es va produir durant la interpretació de “Judas Rising” durant el concert del passat dissabte 25 de maig. Segons els testimonis, en Halford es va empipar perquè un fan tenia encès el focus de la càmera del seu telèfon mentre filmava el concert i això li feia difícil centrar-se en la seva actuació. Com a resultat, en Rob va decidir fer justícia pel seu compte i li va etzibar una puntada de peu al mòbil del seguidor que va volar pels aires.

El vídeo ràpidament es va fer viral i van aparèixer diversos memes. 

Posteriorment el cantant va aclarir el fets en una breu declaració a Loudwire: “La realitat és que estimem els nostres fans i ens poden gravar tot el que vulguin, i després veure el nostre xou al seu telèfon. Però si s’interfereix físicament en el rendiment del metalgod, ara ja sabeu què passarà”. Poca broma...

En K.K. ratifica que se sent esclòs de l'univers Priest!

En K.K. Downing continua mostrant-se ressentit per la manera en la qual ha estat tractat per la resta de membres de Judas Priest des de la seva sortida de la banda l’abril de 2011, o això és el que es desprèn de les paraules que dirigeix, sempre que té ocasió, als seus antics companys. Però en unes noves declaracions en una entrevista a Rock Of Nations With Dave Kinchen deixa entreveure que, de vegades, són els mitjans els qui creen titulars d’on no hi ha notícia: “Tothom pot cometre errors. Però només puc parlar de les meves sensacions i d’allò què realment penso en el moment de fer una entrevista. I aquesta és la informació que vull enviar al món. Sóc fanàtic de Blabbermouth, però, òbviament, la manera que té d’escriure els titulars per a cridar l’atenció dels seus lectors, pot arribar a confondre’ls ja que treu les declaracions de context.”

Respecte al què van dir els seus companys després de la seva marxa, també aclareix: “Algunes de les coses que es van dir els primers dies en van ofendre. Llegia coses com ‘Cap fan troba a faltar en K.K.’ o ‘En Richie ha aportat nova energia a la banda’. Aquest tipus de declaracions hem sentàven com a autèntiques bufetades, donaven a entendre que jo havia afluixat el ritme. Ara és el moment de rellegir aquestes entrevistes posant-les en el seu context i decidir llavors si volem perdonar a la persona que va fer determinades declaracions. L’Ian va dir ‘Cap fan troba a faltar en K.K.’, però potser hauria d’haver dit ‘No tots els fans troben a faltar en K.K.’.

En relació a la seva posició de codirector a la cúpula directiva de Judas Priest Music, el guitarrista no deixa lloc a dobles lectures: "Feia quaranta anys que estava al grup i vaig decidir marxar per uns motius determinats. La resta de membres originals es poden trobar en una situació similar, en la qual no seran part activa de Judas Priest, i això els arribarà tard o d’hora. Sent justos, crec que els quatre membres que van ajudar a construir la banda i fer créixer el negoci, com passa a qualsevol altre empresa, haurien de tenir el control de la companyia per a assegurar-se que reben allò que es mereixen en funció del què han invertit: tota una vida. Crec que no és un comentari fora de lloc. De la mateixa manera, també serveix per a tenir el control de com les altres persones representen la imatge, el nom i l’herència de Judas Priest. Des que vaig sortir de la banda, els membres fundadors restants han estat intentant expulsar-me completament. I puc entendre que en Richie tingui ara una posició sòlida dins del grup, però aleshores haig de fer-lo responsable també de no donar-me l’oportunitat de tornar a la banda o com a mínim de no fer-me sabedor que hi havia un lloc vacant. Agrairia que algú, tant de la banda com del management, pogués mantenir-me informat i fer-me saber el que està passant a la companyia de la qual participo i a la qual vaig dedicar-m’hi durant tota la vida. Tots tenim una determinada edat i volem proporcionar als nostres éssers estimats i a les nostres famílies un llegat del nostre èxit.

A en Downing tampoc li va agradar que no esmentessin el seu nom quan Judas Priest van éxsser inclosos al Hall Of HeavyMetal History l'agost del 2018: “Jo ho veig de la següent manera: Després de tota una vida de treball, arriba en Richie i accepta el meu premi. Ni en Rob al seu discurs, ni cap dels nois posteriorment es van referir a mi, i aquest és un premi a tota una vida. Per tant, crec que es normal que aquest tipus d’omissions no em facin sentir bé, de la mateixa manera que tampoc ho farien a ningú que es trobés en la meva mateixa posició".

Parlant dels seus comentaris sobre la posició d’en Faulkner i en Travis com a membres assalariats i no oficials de Judas Priest, en K.K. matisa les seves paraules: "Sóc un gran defensor de la democràcia... Però suposo que com passa a qualsevol bufet d’advocats, els empleats no es converteixen en socis fins uns anys més tard. No conec tots els detalls, així que, disculpeu-me, però moltes la majoria de bandes funcionen així. L’últim que vull fer és continuar amb aquest embolic. Penso que Blabbermouth m'ha citat malament, perquè també vaig incloure l’Andy. El que volia dir era que els nois que considero que són l'associació, l'associació controladora, la companyia controladora, en Rob, l’Ian i en Glenn, són els què considero membres complets de la banda."

L’Ian Hill reconfirma la gira commemorativa del cinquantè aniversari.

L’Ian ha tornat a confirmar en una entrevista a TheAustin Chronicle que el 2020 celebraran els cinquanta anys de carrera amb una gira especial. “Tècnicament, el 50è aniversari és aquest any, però no ens van dir Judas Priest fins el 1970, així que ho deixarem per l’any vinent. Tenim algunes idees, però res en concret, tret del fet que farem una gira. Tenim feia amb l’Ozzy a començaments d’any, durant gener i febrer, que són els concerts suspesos aquest any. L’Ozzy va caure malalt i no els va poder fer. Després d’això, començarem amb les celebracions del cinquantè aniversari i novament estarem tocant. No estem segurs de què farem. Però serà fantàstic perquè estarem tocant.

En una entrevista posterior, en Faulkner apuntava el següent: “Serà una celebració que els fans recordaran. Encara estem parlant del què farem, però serà una cosa que tothom recordarà. Volem tornar als fans tot allò que han fet durant aquests cinquanta anys i que ha portat la banda al punt on es troba”.

En Faulkner es dóna per aludit i no es mossega la llengua!

En un breu i contundent comunicat, en Faulkner respon les afirmacions d'en Downing sobre la seva posició a Judas Priest com a simple jornaler: “Respecte a una recent i falsa informació, no estic segur de per què algú es pensa que té dret a opinar sobre la situació financera d’un altre, sigui aquesta certa o no. Més aviat sembla un torpede a la línia de flotació de la banda i un intent de depreciar el meu lloc i el de l’Scott dins del grup. Per a què en quedi constància, no he cobrat cap sou des de 2012 i sempre he pogut aportar el meu granet de creativitat. Aquesta banda de germans ha estat per a mi com una gran família, i tant ells com l’oficina de management sempre han declarat i demostrat que volien a un membre de la banda.

És un honor militar en la millor banda de heavy metal de tots els temps i donar un 1000% als fans de tot el món que han recolzat a aquest grup durant cinquanta anys. És una pena que algú a qui guardava tant respecte tingui la necessitat de recórrer a aquestes baixeses quan l’única cosa que he fet ha estat donar-ho tot en un lloc que va deixar per decisió pròpia. A la vegada són comentaris infundats, innecessaris, molt desafortunats i decebedors. Sempre m’he mantingut al marge d’ aquest intercanvi de titulars a internet, però personalment crec que això ha creuat una línia vermella i volia desmentir totes aquestes falsedats”.

En Downing continua fent amics i en Hill no tanca la porta a un possible retorn!

En K.K va tornar a posar en marxa el ventilador a través de la pàgina Bleeding4metal, on entre altres coses afirmava que en Richie Faulkner i l’Scott Travis eren mercenaris a sou: “Quan vaig deixar el grup, tenia més energia damunt de l’escenari que qualsevol d’ells. De fet, aquest va ser un dels motius pels quals vaig marxar. Semblava que la banda s’havia acomodat i anàven parell de marxes per darrera meu. No estic gens satisfet amb el fet que en Richie, l’Scott i l’Andy no siguin membres oficials sinó músics a sou. Ara només hi ha dos membres oficials en el grup, però continuen sense voler que torni”.

A la mateixa entrevista també tenia un record per en Rob, la seva carrera en solitari i el seu posterior retorn a Judas Priest: “Sempre m’he sentit com el membre més implicat en el grup, juntament amb l’Ian, ja que cap dels dos mai vàrem iniciar cap projecte. Haig de reconèixer que en Rob es va decebre profundament quan la seva carrera en solitari no va tenir èxit i estic convençut que mai hauria tornat a la banda si tot hagués sortir com ell havia planejat. Però va cometre l’error de pensar que el seu nom seria més gran que el de Judas Priest. Amb Resurrection en Rob va intentar salvar la seva carrera en solitari després d’intentar-ho amb Fight, Two o com vulgui que es diguin. Va tornar a la pleta del heavy metal després de comprovar que allò era el què volien els fans. En Roy Z va ser fonamental a l’hora de retornar-lo al bon camí. Recordo perfectament les declaracions d’en Rob dient que els Priest no eren suficientment heavies per a ell, així que tornar a fer discos en solitari amb un estil proper al de Judas Priest va ser bastant hipòcrita per part seva.”

Dies després, en declaracions a la revista Riff Magazine, l’Ian Hill responia novament a la pregunta sobre la eventual tornada d’en K.K. Downing al grup, sense negar una possibilitat futura: “És una pregunta difícil de respondre. Ara per ara les parts d’en K.K. les toca en Richie, qui se les ha fet seves i els hi ha imprès el seu propi caràcter. Fent honor a la veritat, no hi ha plans de què en Ken torni, però bé, mai pots dir d’aquesta aigua no en beuré”.

Arrenca la gira americana amb les novetats promeses!

Ahir divendres va començar al Hard Rock Event Center de Florida la tercera part de la gira americana que els Sacerdots estan fent per fer arribar arreu el seu incandescent Firepower.

Tal i com s’havien afanyat a anunciar, el nou setlist d’upa està trufat de gemes oblidades, d’altres recuperades i d’algunes peces que mai abans havien estat interpretades. En el primer capítol destaquen "Out In The Cold", "Killing Machine", "All Guns Blazing" i "Steeler"; en el segon "Victim Of Changes" (si bé la van tocar a Bilbao l’estiu de 2018)  i en el darrer apartat, potser per damunt dels temes estrenats del nou àlbum, destaca (Take These) Chains. Per la seva banda, la producció, malgrat ser més petita, també és diferent i inclou noves projeccions, un nou teló de fons, unes cortines laterals amb la forca del diable i vestuari exclusiu per part d’en Rob, barret de copa inclós. A més a més, en Tipton va pujar a l'escenari per a intrepretar el bis!

A continuació, podeu gaudir del concert íntegre.

Els Priest refermen l’Andy Sneap com a recanvi d’en Tipton en directe... i en Gus G. ofereix la seva candidatura!

Setmanes abans d’iniciar la darrera part de la gira de presentació de Firepower per terres americanes, l’Ian Hill tornava a deixar entreveure a Talking Metal que per a ells l’Andy Sneap (qui els ha estat acompanyant durant tot el tour mundial) és el candidat ideal per a l’activitat en directe: “Principalment, l’Andy és productor. Ha deixat molta feina de banda per estar amb nosaltres i, òbviament, està esperant per tornar i acabar-la. Segurament, estarà enllestint alguna d’aquestes coses durant aquest descans. Com ja he dit, si vol tornar a la seva feina i dedicar-se a jornada complerta, la decisió només és seva. L’Andy està més que convidat a quedar-se. Ha fet una feina increïble durant l’últim any. Ha fet una gran tasca substituint en Glenn. Hauria estat molt difícil si ell no hi hagués estat. Disposàvem de molt poc temps per a preparar-nos ja que no ens vàrem adonar que en Glenn no podria sortir de gira fins a tres setmanes abans de començar. Va demostrar una gran professionalitat aprenent-se el repertori en tant poc temps i a mesura que han passat els dies, damunt l’escenari s’ha anat trobant més còmode i està tocant molt bé. Així que quan arribi el moment, veurem que vol fer cadascuna de les parts.”

Fa quatre dies, en Gus G. es deixava estimar aprofitant la pregunta d’un fan a través de Twitter: El líder de Firewind responia així: “Judas Priest no s’han posat en contacte amb mi. Sóc un gran fan (no ho som tots?) i sonen realment bé amb en Richie i l’Andy a les guitarres. Si alguna vegada necessiten a algú per ocupar el lloc d’en Glenn o l’Andy, em complauria i m’honraria poder-ho fer.”

Imatgeria religiosa (XXXIV): No pensis en aburrir-te! Ja pots fer trencaclosques de Judas Priest!

Si un dels teus hobbies és fer puzzles, estàs d’enhorabona. A partir de finals d’aquest mes ja es podrà adquirir la sèrie de trencaclosques de cinc-centes peces de les portades dels discos “Defenders Of The Faith”, “Ram It Down” i “Painkiller” que sota la col·lecció “Rock Saws” ha creat l’empresa britànica Zee Productions. Els trancaclosques ja es poden reservar des de fa uns dies a través de la pàgina Plastic Head.