"Quan en ‘Ripper’ es va unir a la banda” afirma en K.K., “física i tècnicament era millor cantant que en Rob. En Tim sempre estava en el to i en l'afinació adequats. No vull dir que en Rob no fos bo... Va millorar després de començar a usar els monitors in-ear. Però en Tim era més fort, més poderós, … i encara ho és. És increïble. El què passa és que la tonalitat d’en Tim no és la d’en Rob, i aquesta suposo que és la què defineix el so de Judas Priest. Crec que aquest va ser el motiu pel qual la cosa no funcionar. El problema no era en ‘Ripper’, la qüestió era que en Rob no estaba amb nosaltres. Sortíem a l'escenari, en Tim estava perfecte, matador…, però baixàvem i els seguidors deien: 'Ha estat genial, ho he passat molt bé, però quan tornarà en Halford?' Ha de ser dur per a un músic que es puja a l'escenari estar escoltant a la gent dir : 'Tornarà en K.K. ?, Tornarà en Tipton?'."
Però perquè van prescindir del factor qualitatiu? "És una llarga historia” explica en K.K. “La Sharon Osbourne va començar a trucar i a preguntar si en Halford anava a tornar perquè estava organitzant l’Ozzfest i estava disposada a pagar-nos molts diners si ell tornava i la banda hi actuava. El primer any que ens ho va proposar no va anar més enllà, però al següent va tornar a insistir. Llavors havíem tret Demolition i les coses no semblaven anar massa bé per a nosaltres: els llocs en els quals tocàvem eren pitjors, jo havia participat poc en el disc i no estava content amb el resultat... En Rob no va tornar només per diners, sinó perquè realment els seguidors no feien més que demanar-ho. Jo no veia que la situació anés a millorar sense ell. Semblava que tot allò que havia fet el grup abans d’en ‘Ripper’ era millor, cada cop més popular i més aclamat. Com per exemple passava amb Painkiller. En el seu moment es va rebre amb certa fredor, però any rere any anava guanyant credibilitat i, a la vegada, els seguidors demanaven la formació amb els membres originals de el grup."
Per la seva banda, en ‘Ripper’, com sempre educat i respectuós amb la figura del metalgod, contestava això a les declaracions del guitarrista: «Bé, no hi estic d'acord. Però és afalagador. Mira, jo estava en plena forma quan vaig entrar a Judas Priest i crec que d’aquí sorgeixen les paraules d’en K.K. Jo estava pletòric, a part de ser bastant més jove. No em sento còmode amb aquest tipus de comentaris, ja que sóc amic de tots els membres de Judas Priest; sóc amic d’en Rob, sóc amic d’en Glenn i sóc amic d’en Ken... Però vaja, m’ho prenc com un compliment i prou."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada