Imatgeria religiosa (XL): ¡Ron, ron, ron, la botella de ron...!

A finals d’octubre Judas Priest van llençar al mercat a través de l’empresa Brand For Fans el seu propi rom, el Judas Priest Spiced Rum: un licor de 37,5 º amb notes d’arrack, vainilla, sucre cremat i panses que li atorguen un gust càlid i suau amb diverses capes de sabors. La beguda es posarà a la venda en ampolles de 500 ml en una tirada limitada de 5000 unitats i es pot comprar al Systembolaget  o a Amazon. Judas Priest Spiced Rum és un rom amb un toc de maldat.

Els membres de la banda han estat creant aquest producte durant un any, incloent-hi el disseny de l’ampolla. En la nota de premsa, els Defensors de la fe explicaven: “Estem encantats d’anunciar el llançament d’un nou rom elaborat conjuntament amb Brands For Fans. La naturalesa complexa d’aquesta nova beguda i la versatilitat del rom van de la mà amb la música creada per nosaltres en els darrers 50 anys. És un rom amb un toc de maldat”.

En Ripper i les seves col·laboracions...

El passat dissabte, 14 de desembre, en Ripper Owens va participar en la celebració del desè aniversari del restaurant Rock’ n’ Roll Ribs (a Corl Springs, Florida) del qual n’és propietari el bateria d’Iron Maiden, Nicko McBrain. Per a celebrar aquesta efemèride l’instrumentista va decidir conformar un grup, The McBrainiacs, per a fer algunes versions d’Iron Maiden i Judas Priest i així amenitzar la festa. 

N’ Owens i en McBrain es coneixen des de setembre de 2012 quan ambdós van participar en la celebració del cinquantè aniversari de la marca d’amplificadors Marshall al Wembley Arena de Londres. 

Tot i que el bateria va exercir principalment de mestre de cerimònies presentant damunt l’escenari, en Ripper va interpretar clàssics de la talla de “Heaven And Hell”, "Slide It In", "Hell Bent For Leather", "Smoke On The Water", i "Flight Of Icarus" i "Living After Midnight" juntament amb en Nicko a les baquetes i acompanyats per en Doug ALdrich i en Corey Taylor.

I sense perdre el fil de les col·laboracions, una setmana abans de cantar a la festa del Rock' n Roll Ribs, en Ripper va pujar el 7 de desembre a l'escenari del MGM Nothfield Park d'Ohio per a interpretar el clàssic "You' Ve Got Another Thing Coming" amb Night Ranger, la banda del seu company a New Revenge, Keri Kelli. Aquí en teniu el vídeo:

En Rob Halford participa novament al "Christmas Pudding"!

El passat 14 de desembre es va celebrar al Celebrity Theatre de Phoenix, Arizona el 18è “Christmas Pudding” Aquest esdeveniment l’organitza l’Alice Cooper i que té com a objectiu recollir diners pels programes gratuïts de música, dansa, arts i vocacionals per a adolescents dels Solid Rock Teen Centers. Com ja va sent tradició en els darrers anys, en Rob Halford i va prendre part (juntament amb altres personalitats del món de la música, com els membres de la formació original d’en Cooper, Joe Bonamassa, Johnny Depp, Nita Strauss, Gary Cherone i Nuno Bettencourt) i va interpretar, acompanyat de la banda Sixwire, els clàssics de Priest “Heading Out to the Highway", "Diamonds And Rust", "Breaking The Law", "Living After Midnight" i "You‘ve Got Another Thing Coming".

El proper àlbum no veurà la llum el 2020...

Després de posar-nos la mel als llavis, explicant que el grup entraria a l’estudi a principis del proper any, en Rob ha desmentit, segons publiquen alguns mitjans, que el nou treball aparegui durant el 2020. En unes declaracions fetes a una emissora de ràdio nord-americana afirmava: “No. Probablement no [es publiqui el 2020]. Però ja tenim els ulls posat en el nou material. Com sempre he dit, el disc estarà acabat en el seu moment, però estem fent les coses amb major rapidesa perquè el temps passa... Quan veig en Mick Jagger i a aquest xicots, el cor se m’accelera. Vaig dir fa una any que volia continuar cridant  damunt d’un escenari “Painkiller” quan tingui 80 anys”.

Judas Priest comencen a treballar en el seu nou disc!

En declaracions al programa Boston’s WAAF, en Halford confirmava la noticia: “Aquest dies tornaré al Regne Unit per a veure la família i els amics durant les vacances. I després començarem… Per una banda entrarem a l’estudi a composar a principis d’any ja que encara tenim molt a prop el disc Firepower i volem veure que ens surt musicalment parlant, sobretot en termes de composició. Després es ficarem de ple en la gran producció que suposarà la celebració del nostre cinquantè aniversari. Crec que amb Firepower vàrem tenir una gran experiència” continua explicant el cantant.

I a continuació destaca la gran importància d’en Faulkner en aquesta nova etapa: “Just quan creus que ho has fet tot, ho has vist tot y ho has tingut tot, entres a l’estudi amb una combinació de productors com en Tom Allom i l’Andy Sneap, i l’excelent música que va composar en Richie, qui es va amotllar al grup i va créixer durant Redeemer Of Souls. Quan vàrem treballar a Firepower sabia perfectament allò que havia de fer. Amb Redeemer Of Souls encara s’estava adaptant, però amb Firepower estava en total sintonia. L’actitud general i l’atmosfera es va assemblar a la que vàrem tenir a Painkiller que va ésser un disc important per a moltes raons. Hem reprès l’ambient de Painkiller un disc que va ser capaç de redefinir aquesta banda i crec que amb Firepower vàrem aconseguir el mateix. Aquest ha estat un gran moment per la banda, realment ens ha animat molt i ens ha empès a tenir la possibilitat de crear el successor de Firepower i el moment que estem vivint és apassionant. No tinc ni idea de quina serà la direcció que prendrem però serà una nova oportunitat per a què el Sacerdot torni definitivament!”.

Respecte a l’estat de salut d’en Tipton explica: “En Glenn està molt bé. El veure a principis d’any. Ara està fent allò que fa sempre, treure riffs i idees que podríem utilitzar pel proper disc de Priest”.

"Totes les opcions estan damunt de la taula..."

Dos dies després de les declaracions d’en Tim Owens donant per fet que no seria convidat a participar en la gira dels cinquanta anys de heavy metal dels Defensors de la fe, en Halford deixava oberta una petita escletxa en declaracions a l’emissora Z93 de Nova York quan va ser preguntat sobre si els fans podien esperar veure algun dels antics membres de Priest damunt els escenaris d’aquest tour: "Aquesta és una pregunta fantàstica. En el món del rock and roll pot passar qualsevol cosa. M'encanta el tipus de caos que envolta rock and roll. Aquesta és l’essència. No hi hauria d'haver lleis, regulacions o restriccions. Qualsevol cosa pot passar amb els Priest. Per tant, només cal vigilar i mirar, sobretot, quan toquem en directe. En relació amb la pregunta, sí, totes les opcions estan damunt la taula."

En Ripper no creu que li demanin de participar en la gira del cinquantè aniversari.

O això és el que es desprèn de la resposta que el vocalista va donar a una fan a través del seu compte de twitter després que aquesta li preguntés si estaria involucrat en el proper tour. En Ripper va contestar amb un lacònic: “Diria que això és un no”.

Reprogramades les dates de la gira europea amb l'Ozzy Osbourne.

Finalment les dates de la gira conjunta de Judas Priest i l’Ozzy Osbourne pel Regne Unit i Europa, s’han reprogramat definitivament per la tardor de l’any vinent. S’iniciarà el 23 d’octubre a Newcastle i finalitzarà el 7 de desembre a Helsinki. La gira inclou parades a tot el Regne Unit i a ciutats com Alemanya, Austria, Itàlia, Suïssa i Suècia.

Paral·lelament, el grup ha anat tancant actuacions a la major part dels festivals europeus d’aquest proper estiu on celebraran els seus 50 anys de heavy metal: després de Wacken, també han anunciat la seva participació al Graspop, el Hellfest, el Resurrectionfest i el Rock Fest Barcelona.

   

Tocarà en K.K. amb Judas Priest si entren al Rock & Roll Hal Of Fame? (2a part)

Tot i el silenci per part de la banda durant aquestes setmanes, segons ha explicat en Rob al número 419 de la revista La Heavy, ell veuria amb bons ulls la participació d’en Downing a la cerimònia si el grup entrés a formar part d’aquesta institució: “En Ken ha format part de Judas Priest durant molts anys i independentment de com es va produir la ruptura amb ell, aquesta part de la història sempre estarà present entre nosaltres. Seria just. Després cadascú tornaria a seguir el seu camí”.

En Faulkner participa a la festa "Strange 90's" a Nashville!

El passat dissabte, 23 de novembre, en Richie Faulkner va participar a l'“Strange 90's Nashville”, al Marathon Music Works de Nashville (Tennesse) on de forma regular diverses estrelles del rock es reuneixen sota el mateix cartell per a versionar els seus clàssics preferits d’algun període concret En aquest cas seran els anys noranta de la mà de bandes com Nirvana, Smashing Pumpkins o Pearl Jam, i tots els beneficis aniran a parar a l’associació Beat Of Life que crea programes d’ajuda pels més necessitats de la ciutat.

Torna o no torna en K.K.?

Després de l’actuació d’en K.K. pletòric de forces en el xou especial a la seva sala de Wolverhampton (una maniobra on ha deixat palès que està plenament en forma i disponible), moltes han estat les veus que han tornat a preguntar-se si serà possible veure el retorn del guitarrista a Judas Priest per a celebrar els cinquanta anys de carrera dels Deus del metall. 

A les xarxes socials, el guitarrista escrivia el següent: “Estic realment meravellat i agraït. També em trobo sorprès pels precs de molts seguidors per a que participi a les celebracions dels 50 anys de Judas Priest l’any vinent. En conseqüència, vaig pensar que allò més correcte seria contactar amb els meus antics companys  per a saber que opinaven al respecte i no s’han mostrat receptius a que participi amb el grup ni tenen intenció d’incloure’m en les celebracions del cinquantè aniversari”.

Tot i aquest revés, en Downing pensa continuar fent actuacions i no descarta celebrar un aniversari en paral·lel: “En qualsevol cas, la gran notícia pels meus seguidors és que no penso aturar-me. Tinc moltes ganes de veure-us a tots el 2020. Junts conquistarem el món!

Més rumors sobre la gira conjunta entre Judas Priest i Iron Maiden.

L’Eddie Trunk va aprofitar que l’Steve Harris passava pel programa Sirius XM per a formular-li la pregunta sobre les possibilitats que havien deixat entreveure l’Ian Hill i en Rob Halford d’una futura gira entre les dues bandes: “És graciós perquè jo vaig llegir el mateixos comentaris d’en Halford. També es suposa que l’Ian Hill va dir alguna cosa al respecte, així que no sé. Suposo que és el management qui s’ha d’asseure i fer que això passi. Però sí, per què no? Suposo que els fans poden pressionar per a què això es doni, caldrà veure-ho”.

En el vídeo que podeu veure a continuació, el baixista també rememora aquella primera gira pels EE. UU amb Judas Priest: “Tinc molts bons records i realment m’encanta l’àlbum Point Of Entry. Per a algunes persones no és el seu treball preferit de Priest, però imagino que m’agrada tant perquè en aquell moment nosaltres estàvem de gira amb ells”.

Rumors sobre una gira conjunta entre Judas Priest i Iron Maiden.

Primer va ser l’Ian Hill qui a principis d’estiu va aixecar la llebre al verbalitzar la possibilitat d’aquesta gira en una entrevista a Audio Ink Radio: “La qüestió entre Judas Priest i Iron Maiden sempre a estat damunt la taula. Seria realment interessant poder sortir de gira junts abans que un dels dos desaparegui. Seria genial!”.

Ara és en Rob Halford qui en declaracions a Consquences of Sound reafirmava l’eventualitat d’una gira entre ambdós grups: “Crec que totes dues bandes estaríem disposades a fer-ho. Som bons amics. Quan parlem de rivalitat, de rivalitat sana, ens referim a la mateixa que hi pot haver entre els Arizona Cardinals i els Raiders o los Phoenix Suns i els Golden State Warriors. És una bona rivalitat, una rivalitat divertida. Crec que les dues bandes ens admirem i així ho hem fet durant aquests anys de metall. Seria una fita espectacular,  Priest i Iron Maiden junts”.

El to conciliador de les paraules d’en Rob respecte a la relació existent entre les dues formacions xoquen amb les declaracions que en K.K. feia l’any passat, poc després de la sortida de la seva biografia, a Sirius XM on relatava el capítol que va desencadenar la suposada guerra oberta entre els dos grups: “Estàvem acabant de gravar British Steel i anàvem a sortir de gira amb Iron Maiden. La primera cosa que vaig saber d’ells és que havien dit que ens anaven a esborrar del mapa. A l’estudi vaig comentar els altres ‘Per què hem de sortir de gira amb aquesta gent que ja està creant mal ambient abans que ens coneguem?’ Però la resta de la banda deien que em preocupava massa i sent democràtic, vaig deixar-ho passar. Mesos més tard, mentre assajàvem en un teatre de Londres, un grup de persones van entrar i es van asseure davant nostre. Li vaig preguntar al meu tècnic de guitarra qui eren aquells mansos i em va respondre que els teloners (riures). Llavors vaig dir ‘Qui collons els ha convidat al nostre assaig?’ Vaig pensar en allò que havien dit i els vaig dir que ningú els havia invitat, que no tenien passi i que els convidàvem a marxar. Però la cosa no va quedar aquí.” continuava explicant. “Al final vam sortir de gira junts i puc afirmar que no ens varen passar la mà per la ara. Nosaltres estàvem en un moment molt dolç i ells estaven pujant en els rànquigs. Això va ser el què va passar. No hi va haver una bon ambient durant la gira i això em va desagradar. Però com si no hagués estat suficient, un temps després, algú em va dir ’Ei! Iron Maiden tornaran a obrir els vostres concerts en la seva primera gira pels EE. UU’ i vaig pensar ‘Oh, no... una altra vegada no... Podem simplement no tenir a aquests paios de gira?’ Però al final van tornar a venir i van haver mals rotllos per diferents motius. Això va portar a diversos enfrontaments i l’ambient es va tornar a enrrarir. No sé ben bé com va passar, però uns anys després, el 1995, vaig trobar-me amb en Paul Di’Anno i em va dir: ‘Ei! K.K. ens vam penedir d’allò que vàrem dir en aquella revista’. 

Ara ja és aigua passada”reflexiona en Downing. Ells eren joves i estaven pujant com l’escuma. Sabien el què volíen”.

Reprenent les declaracions d’en Rob, el cantant també fantasieja amb la possibilitat de fer un “Big Four” britànic: “Sempre he somiat amb ajuntar a Black Sabbath, Motörhead, Priest i Maiden per a fer alguna cosa al Regne Unit. Desgraciadament, la meitat d’ells ja no hi són, però la música sempre perdurarà. Això és el principal”.

En K.K., en Les Binks i en Ripper junts a l'escenari del K.K.'s Steel Mill de Wolverhampton!

El passat diumenge, en K.K., en Ripper i en Les Binks, van pujar a l’escenari per a tocar un set complert de clàssics de Judas Priest, acompanyats per en Dave Ellefson (Megadeth) al baix i l’A.J. Mills (Hostile) a la guitarra. 

La vetllada va comptar amb l’actuació inicial del grup d’en Blaze Bayley, després amb el concert de la banda de l’Ellefson, Sleeping Giants, i finalment el xou amb tots els ex-membres de Judas Priest. Prèviament la sala d’en Downing, l’Steel Mill, va acollir la signatura d’exemplars del llibre More Life With Deth (co-escrit per en Dave Ellefson i en Thom Hazaert) i una posterior sessió de preguntes i respostes entre els assistents moderades pel periodista Mark Eglinton que podeu veure a continuació:

El set-list interpretat va ser el següent:

A continuació podeu veure la gravació d'algunes cançons complertes i de fragments d'aquestes:

Durant una aparició al programa "Trunk Nation" de SiriusXM, en Downing va parlar sobre com va sorgir el concert: "en Dave em va preguntar si jo l'acompanyaria per a celebrar la publicació del seu nou llibre", recorda en K.K. "Al final tot va derivar en ‘ i si ens presentem a l’Steel Mill i ho convertim aquest esdeveniment en una cosa realment única? A nit hi seré jo, en Dave, en Ripper i en Les, a més a més d’un guitarrista convidat, l’A.J. Mills, que és de Birmingham i porta els Priest al moll de l’ós. A la tarda tindrem la presentació d’en Dave i una sessió de preguntes i respostes. No només serà una gran celebració, serà una esdeveniment festiu. Una mena de MegaPriest Fest”.

Un petit granet de sorra...

Des que Judas Priest van crear la The Glenn Tipton Parkinson's Foundation, van posar a la venda les samarretes, van oferir la possibilitat de fotografiar-se damunt la motocicleta i van obrir un número de compte al Lloyds Bank per a ingressar donatius, les mostres de suport s’han anat succeint durant aquests mesos. 

El passat 10 de febrer, la filla d’en Glenn penjava el següent missatge a la xarxa: “Com molts de vosaltres sabeu, el meu pare (Glenn Tipton) té Parkinson. Afecta molts aspectes de la seva vida i, tristament, l’ha obligat recentment a retirar-se de les gires a temps complert (els tremolors li provoquen problemes de coordinació que dificulten la velocitat i la precisió a l’hora de tocar la guitarra). El meu pare és el lluitador i té una actitud positiva increïble envers la lluita contra aquesta cruel malaltia. Judas Priest ha creat la The Glenn Tipton Parkinson's Foundation en honor seu, i tots els ingressos obtinguts es destinaran directament a un nou tractament pioner anomenat talamotomia basat en ultrasons guiada per ressonància magnètica, que encara que es troba en els seus primers estadis, ja ha obtingut un gran èxit amb una malaltia relacionada amb Parkinson coneguda com a tremolor essencial. El meu pare té moltes ganes de marcar la diferència per ajudar altres persones que lluiten contra la malaltia i m'encantaria donar-li suport. Participo a la Marató deBarcelona (10 de març) per intentar recaptar fons. Karina Grennin”.

Paral·lelament i pocs dies després, concretament el 7 de març, Dokken realitzaven un concert acústic especial al Buta Pub, a la planta baixa de la Casa Alemanya, donant una percentatge dels guanys a la fundació del guitarrista.

L’endemà de la cursa, la Karina explicava: ”Ho vaig fer! Va ser dur en molts moments, però va resultar una experiència fantàstica. Moltes gràcies a tots els que heu fet donacions. El meu pare i jo estem exultants amb tot el vostre suport. Aquests diners aniran destinats a la investigació sobre un nou tipus de tractament que possiblement pugui marcar un abans i un després entre els malalts de Parkinson. Sou increïbles! Gràcies de part de la Karina, en Glenn i la The Glenn Tipton Parkinson's Foundation. Ajuda a difondre el missatge.”

A meitats d’aquest mes d’agost, en Tipton penjava el següent missatge a les xarxes del grup:

“Vull agrair a tots els que van comprar les samarretes benèfiques de The Glenn Tipton Parkinson's Foundation als diversos concerts de la gira, així com a aquells que es van fer selfies amb la motocicleta. També els ho vull agrair a en Rob, l’Ian, en Richie, l’Scott i l’Andy. Les donacions estan funcionant molt bé i això no hauria estat possible sense tot el treball dur dels nois de la banda i de la crew que pujaven a l’escenari cada nit i ajudaven a recaptar diners per a aquesta gran causa. Us anirem informant progressivament de la quantitat recaptada que ara està al voltant dels 150.000 dòlars. Per a qui vulgui fer donacions, es crearà aviat un enllaç per a fer-ho possible. Una vegada més, gràcies a tothom”.

Des d'aquest blog, si bé a una escala més modesta, continuem aportant el nostre granet de sorra a les causes de les persones afectades pel Parkinson: el proper 9 de novembre al concert que Killing Machine faran a la sala La nau de Barcelona -on celebraran el seu desé aniversari- es sortejaran dos exemplars de la bibliografia "Los defensores de la fe" i se'n podran comprar a un preu especial, donant-se els beneficis a l'Associació catalana per al Parkinson.
A continuació podeu veure el vídeo promocional:

La biografia d’en Rob Halford ja té data de publicació!

Tal i com ja va deixar entreveure a principis de la primavera d’aquest any, la història de seva vida apareixerà al mercat l’octubre de 2020 i portarà per títol Confess. Aquestes memòries seran editades per l’editorial Headline Publishing i tindrà un total de 320 pàgines, escrites mà a mà amb l’Ian Gittins (que ja va seguir la mateixa fórmula amb The Heroin Diaries d’en Nikki Sixx). Actualment ja es pot fer la reserva a Amazon i la seva portada encara és provisional.

A la contra es podrà llegir el següent: “Conegut com el metalgod per la seva devota base d’admiradors, en Rob Halford sempre ha subvertit la norma i Confess oferirà als lectors una mirada convincent, sincera i honesta sobre les lluites que en Rob ha enfrontat amb les addiccions i la seva sexualitat, a més a més d’explorar la seva música i altres aspectes controvertits.”

En Rob ha explicat: “Confess és una oportunitat única a la meva vida per a exposar cada faceta de mi mateix. Excavar profundament sense cap por i sense haver d’amagar res va ser en molts sentits emocionant, divertit, pertorbador, aterrador i catàrtic. No he obviat res. Ja va sent hora que em confessi.”

Tocarà en K.K. amb Judas Priest si entren al Rock & Roll Hal Of Fame?

Davant la nova possibilitat d’entrar a formar part de la nòmina de bandes que formen part d'aquest museu i dels retrobaments sorprenents que s’han donat a les gales de benvinguda, en K.K. ha tornat a proposar, en unes declaracions a Eonmusic, una reunió puntual amb els seus excompanys si es donés el cas: “Seria interessant. No sé ben bé com funciona, però si un nominat com en Les Binks o jo entrem, tenim dret a tocar? Suposo que ja ens n’assabentarem. M’agradaria imaginar que per un dia la gent pensés que no ha passat res, que res ha tingut importància, que el realment compta és haver aconseguit junts aquesta fita. Col·lectivament hem fet allò que ens tocava i aquest hauria de ser un moment d’esplendor, de gaudir d’una cosa de la que en podem estar orgullosos. No hauria de ser dolorós. S’acostuma a dir que els enterraments uneixen la gent, i no estic dient que entrar al Saló de la Fama sigui un funeral, però podria exercir aquest efecte de donar-nos l’oportunitat de reunir-nos i sortir a gaudir del moment a l’escenari”.

Respecte al fet de haver estat nominats per segona vegada seguida, en Downing també es mostra ufanós: “Sí, és genial. No és gens fàcil d’entrar. De vegades, el fet d’estar nominades, els porta la carrera sencera a bandes importantíssimes. És un fet destacable que Judas Priest porti com a grup en actiu cinquanta anys i que la darrera vegada no ho aconseguíssim. No estem tots òbviament. En Dave ens ha deixat i no era jove precisament. En els propers anys, quan facis una retrospectiva de la teva carrera, com fan els esportistes i altres artistes, podràs trobar-te’l a la teva sala de trofeus. D’alguna manera tot es redueix a això. No és fàcil d’aconseguir i molts artistes no han gaudit ni de la possibilitat de fer-ho”.

En marxa els preparatius pel cinquantè aniversari!

En Rob Halford va estar parlant amb la revista Rolling Stone sobre els plans del grup de cara a la gira commemorativa de l’estiu de l’any vinent i va explicar-los en següent: “He estat treballant dia i nit durant les últimes setmanes i els darrers mesos amb els dissenyadors de l’escenari per a fer una cosa molt, molt especial. Aprofundirem en el nostre catàleg i intentarem buscar cançons que mai hem tocat en directe per a incloure-les a la història de Judas Priest en el seu cinquantè aniversari. Serà un gran espectacle. Tenim algunes sorpreses i serà una meravellosa celebració de Judas Priest  i el heavy metal britànic".

“Celestial” ja està a la venda!

Ahir, 18 d’octubre, es va llençar mundialment a través de Legacy Recordings Celestial. Aquest és el primer treball sota el nom Rob Halford With Family And Friends, un disc on en Rob versiona vuit clàssics nadalencs i inclou quatre composicions originals de nova factura. Aquest àlbum, el segon de temàtica nadalenca si comptem “Winter Songs” (2009) de Halford, té com a curiositat la relació que l’uneix amb la banda que l’acompanya: a la bateria està el seu germà Nigel, a les campanes la seva germana Sue, al baix el seu nebot Alex, i Robert Jones  -company d’en Nigel a Voodoo Sioux- i Jon Blakey a les guitarres.

La llista de cançons és la següent:

01. Celestial (nova cançó), 02. Donner And Blitzen (nova cançó), 03. God Rest Ye Merry Gentlemen, 04. Away In A Manger, 05. Morning Star (nova cançó), 06. Deck The Halls, 07. Joy To The World, 08. O Little Town Of Bethlehem, 09. Hark! The Herald Angels Sing, 10. The First Noel, 11. Good King Wenceslas, 12. Protected By The Light (nova cançó).

A principis de setembre, va publicar el vídeo d’una d’aquestes noves cançons titulada “Donner And Blitzer” que podeu veure a continuació:

Respecte als temes continguts a Celestial, en Halford comenta el següent: “Una de les millors coses que té el heavy metal és que posseeix totes aquestes dimensions múltiples. Crec que quan ho mires des de fora -si no estàs molt familiaritzat amb l’escena metàl·lica- pot resultar una mica intimidant. I resulta una experiència molt forta i potent. Però es dóna en diferents nivells. Crec que la música que hem creat per a Celestial és un bon exemple d’això. Als metalmaniacs, com ens agrada dir-nos, ens encanta el Nadal, igual que a la resta del món. I aquí, allò que hem intentat fer és arribar a quantes dimensions del metal ens fos possible. D’aquesta manera, per les dimensions de cada cançó i els missatges de cadascuna, crec que englobem una proposta bastant àmplia. Volia que el disc tingués les seves pròpies característiques i que s’allunyés una mica del típic àlbum nadalenc de rock ‘n’ roll”.

El 5 d’octubre va aparèixer un nou avançament, “Hark! The Herald Angels Sing”:

I coincidint amb la publicació de Celestial, ha aparegut el lyric-video de “Morning Star”:

En relació al procés de composició, explicava el següent a RafaBasa.com: “La idea del disc es va gestar fa un parell de Nadals. Jo estava molt ocupat amb Firepower i la major part de la feina ha recaigut en la meva família, donant-los la llibertat per a fer allò que ells volguessin. Tota la instrumentació i la música dels clàssics nadalencs ha estat cosa seva. La meva participació ha sigut mínima, però això no fa més que reforçar la meva intenció que era deixar que ells s’expressessin, que fessin servir el seu talent per a arreglar els temes. I ho han fet especialment en cançons com “God Rest Ye Merry Gentlement” o “Good King Wenceslas”. Era molt important que tinguessin l’oportunitat de mostrar el seu talent i les seves habilitats”.

Nova nominació per a entrar al Rock & Roll Hall Of Fame!

Judas Priest tornen, per segona vegada consecutiva, a figurar entre les bandes nominades per a formar part del reduït grup de noms que integren aquesta institució. La cerimònia tindrà lloc el proper 2 de maig al Public Auditorium de Cleveland i el Defensors de la fe hauran de “competir” amb noms com T. Rex, Thin Lizzy, Motorhëad, Soundgarden o Nine Inch Nails per a obtenir aquest reconeixement.

Poc després de la notícia, en Rob comentava orgullós a Billboard: “És molt emocionant tornar a estar nominats amb tanta rapidesa ja que de vegades aquests reconeixements poden trigar bastant en produir-se novament. Així que obtenir-ne un altre és meravellós i un gran moment per a Priest i els nostres seguidors. Sempre hi ha polèmica entre els nominats al Hall Of Fame, però el fet que Priest torni a estar aquí novament diu molt d’ell respecte a la música heavy metal, especialment al heavy metal britànic”.

Els membres de Judas Priest nominats són Les Binks, Dave Holland, Scott Travis, K.K. Downing, Glenn Tipton, Ian Hill i Rob Halford. Qui vulgui emetre el seu vot ja ho pot fer a través d’aquest enllaç.

Ajornada la gira europea amb l’Ozzy (per segona vegada)!

Segons explicava ahir el Príncep de les tenebres a través d’un missatge al seu canal de Youtube, la cirurgia de les vertebres cervicals a la qual es va haver de sotmetre’s a principis d’aquest any, ha estat la causa que l’ha obligat a posposar novament la seva gira britànica i europea amb Judas Priest.

Els Deus del metall no han trigat gens en respondre al seu col·lega en un missatge al seu Facebook: “Estem molt agraïts pel recolzament absolut que ens han brindat els nostres fans britànics i europeus per a què l’Ozzy es posi bé i fort. La gira pel Regne Unit i Europa oferirà el millor metall britànic i esperem celebrar amb orgull i amb vosaltres els nostres 50 anys de heavy metal! Tan aviat com es tornin a programar les dates us ho farem saber”.

Les dates per al tour nord-americà es mantenen, mentre que segons Live Nation, els xous ajornats estan previstos per a la primera meitat de 2021.

En Whithfield Crane podria haver estat el recanvi d'en Rob?

Doncs sí... Segons comentava el cantant d’Ugly Kid Joe va tenir un peu i mig a Judas Priest i només va ser la seva negativa la que ho va impedir. Sí, ell podria haver estat la veu de “Jugulator”... 

Segons explicava a MetalRules.com, la cosa va anar més o menys així: “Va ser quan en Glenn Tipton estava gravant el seu disc Baptizm Of Fire i vaig aconseguir que en Shannon Larkin, el nostre batería, hi toqués. Va intervindre en cinc cançons i va reemplaçar alguns bateries talentosos perquè tenia una manera especial de tocar. En Glenn ens va portar a en Shannon i a mi a un lloc apartat i ens va dir: ‘Podeu unir-vos a Priest, si voleu’. En Shannon i jo estàvem bojos per Judas Priest. Vull dir, ens encantaven els Priest. I vam dir: ‘Ah!’ Tot el que se’m va ocórrer dir va ser: ‘Torna-ho a dir’ i en Glenn que és un tio genial va dir: ‘Què voleu dir amb que us ho torni a dir? I li vaig dir: ‘Pots repetir-ho?’ I em contesta: ‘Podeu tenir un puto lloc a Judas Priest!’.

Vaig pensar que no ho podia fer perquè no es pot ser en Rob Halford. No pots ser en David Lee Roth... Seria genial tenint en compte que el meu amor per Priest és immens, però no hauria estat una bona jugada. Però tocar amb en Glenn i conèixer aquells nois... Vull dir, són els meus putos herois. Judas Priest, collons... vull dir, collons... Els Priest de la vella escola, Jesús, Déu. Un dia vaig estar a punt de formar part de Judas Priest. Mai abans ho havia explicat a ningú.”