Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



03 de març 2018

Declaracions creuades entre en K.K. Downing i en Rob Halford!



El passat vint-i-set de febrer, l’ex-guitarrista de Judas Priest K.K. Downing publicava a través de les xarxes socials unes declaracions en les quals es mostrava dolgut per pel fet que ningú hagués contactat amb ell perquè tornés a Judas Priest i deixava entreveure que la decisió d’incorporar a l’Andy Sneap a la propera gira havia estat presa des de feia temps i que la seva contribució al nou álbum “Firepower” anava més enllà de fer de simple co-productor amb en Tom Allom. En Downing deia el següent: “La notícia de que en Glenn s’ha vist finalment obligat a claudicar davant de la seva desafortunada situació m’ha fet sentir molt trist. I per altra bandal, la fi de la nostra era com a duo de guitarristes és un altre dels fets que també haig d’acceptar. La fam insaciable que en Glenn i jo teníem per a crear música inspirada i única durant aquestes dècades pel gaudi del món, és una cosa que mai es podrà esborrar. Tot i així, aquells que hagin estat testimonis de l’evolució de la nostra música, han d’acceptar que de manera inevitable les coses canvien o senzillament acaben.
Amb tota la tristor del món haig de dir que també estic disgustat i desconcertat amb el fet de que no hagin contactat amb mi per a què recuperés el meu paper original com a guitarrista de Judas Priest. Tant si hagués tornat com si no ho hagués fet, aquesta possibilitat remota mai se’m va passar pel cap quan vaig marxar, tot i que encara sóc membre oficial i legal de Judas Priest. De tota manera, ara tinc més clar que mai que vaig prendre la decisió correcta al deixar el grup en aquell moment, ja que sembla que tots aquells anys en els quals vaig contribuir creant aquest gran llegat, no s’estan valorant prou. Només espero, per respecte al fans, que la decisió de no comptar amb mi no s’hagi pres per temes financers.
Conec l’Andy Sneap i és un dels majors col·laboradors de metal i rock que mai arribaràs a tenir el privilegi de conèixer. No tinc cap mena de dubte que la seva contribució en el nou disc de Judad Priest ha anat més enllà que la de simple productor. Ara us toca a vosaltres, els fans, anar i gaudir del grup tal i com és,  i així completar una part de la història de la música en la qual cadascú de vosaltres hi ha jugat un paper tan important”.


La resposta d’en Rob Halford a aquestes suposades insinuacions van arribar immediatament després, durant una entrevista al programa "The Freaks with Kenny & Crash" de l’emisora de radio Fox Sports 910 de Phoenix: “Estic orgullós de proclamar que Judas Priest mai hem entrat en disputes públiques entre els membres del grup. I és molt fàcil de caure en aquesta trampa avui en dia amb les xarxes socials. [...] Tots som humans, tots tenim els nostre sentiments i tenim la tendència de dir el primer que se’ns passa pel cap, amb raó o sense, i de vegades se’ns poden girar en contra. Així que respecte al comunicat d’avui, haig de dir que la major part del que es diu, té poca substància. Però hi ha un punt que si vull aclarir i és aquell que insinua que l’Andy Sneap ha tocat les parts de guitarra d’en Glenn a “Firepower”. Puc afirmar categòricament que és totalment fals. Jo he estat amb en Glenn durant la gravació de les seves parts i ha treballat molt, molt dur. Imagina’t a aquesta persona en el seu desè any de Parkinson. Mai he vist a ningú tant valent a l’hora d’enfrontar-se a cada cançó amb el repte d’aconseguir que allò funcionés i ell ho ha fet cada dia. Viure això en primera persona ha estat una experiència molt poderosa.
Així que gràcies per l’oportunitat Kenny. Només volia aclarir això, ja que de tot el que deies al comunicat, aquest fet em va arribar personalment. Ara que ho he deixat clar i m’he assegurat de que tothom ho podrà escoltar, espero que la gent entengui que tot el que s’escolta d’en Glenn a “Firepower”, ha estat tocat per l’increïble Glenn Tipton”.


Poques hores després, i amb la clara intenció de tancar aquest desafortunat capítol, en K.K. tornava a emetre un comunicat on matitzava allò que havia volgut dir respecte a la contribució d’en Sneap: “Hola a tothom. Només vull aclarir que els meus afalacs cap a l’Andy Sneap són els mateixos que hauria dedicat a qualsevol altre productor que també toqués la guitarra i hagués contribuït en els nostres discos. Persones amb gran talent com en Chris Tsangarides (R.I.P) i en Roy Z no només van produir, sinó que també van participar amb les seves idees en cançons, riffs o melodies. És evident que discos com “Painkiller” i “Angel Of Retribution” no haurien sortit igual sense ells. Treballar a l’estudi amb un músic extra, com en el cas dels productors abans esmentat, és molt beneficiós”.