Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



05 de febrer 2014

Imatgeria religiosa (XV): Trenta anys de "Defenders Of The Faith". Un altre aniversari sense celebració? (Tercera part)

El divuit de juny de 1984, els Sacerdots van aconseguir el seu primer i, a la postre, darrer sold-out al Madison Square Garden novaiorquès. Com ja es sabut, durant la interpretació de “Hell Bent For Leather”, el públic va començar a arrencar els coixins dels seients i a llençar-los -com si fossin frisbees- d’un cantó a l’altre del pavelló. En un parell de minuts, l’escenari estava cobert de coixins, fins a l’extrem que els músics amb prou feines es podien moure. En Glenn recorda: “Simplement va començar a succeir. No ho vam poder aturar. Era com una tempesta de neu”.
Aquest va ser un dels nostres concerts més memorables. Per què ho van fer? No ho sabem. Estaven totalment eufòrics i ho van fer per passar una bona estona”, deia en K.K. "Però, per desgràcia, aquestes ganes de diversió van anar dirigides als seients i el contingut del Garden”, afegia en Rob.
“No hi va haver cap tipus de malícia”, puntualitzava l’Ian.
En aquestes fotografies podeu veure instantànies del llançament de coixins i de l’estat en el qual va quedar l’escenari.




El resultat d’aquests fets vandàlics van comportar al grup haver de pagar 250.000 dòlars pels danys i perjudicis i tenir vetada la possibilitat d’actuar novament en el recinte.
Un cop acabada la gira, en Tipton i en Downing van assistir al Madison Square Garden per presenciar un partit de tennis. Tot i que van passar desapercebuts per a la majoria, a la sortida, uns dels gerents del local es va apropar a ells i els va dir: “Només volia donar-los les gràcies, realment necessitàvem alguns nous seients…”

1 comentari:

Oso ha dit...

Flipante el comentario del gerente. Espero que se lo tomaran con su conocida flema inglesa, porque si no era para ponerse a morder asientos otra vez.