Imatgeria religiosa (XXXII): Aniversari feliç!

El passat vint-i-cinc d’octubre, Robert Trujillo i Kirk Hammet de Metallica van tenir un bonic detall al recordar-se del setanta-unè aniversari d’en Glenn Tipton durant l’actuació d’aquests al Walls Fargo Center de Philadelphia. Aquesta inesperada sorpresa es va produir durant l’estona que els dos musics tenen reservada a la part central dels xous d’aquest “World Wired Tour” i que en bona part de les ciutats utilitzen per a homenatjar a algun grup o artista local (a Madrid van tocar Vamos muy bien i Los roqueros van al infierno, mentre que a Barcelona van fer El muerto vivo d’en Peret) com a gest de complicitat amb el públic. En Trujillo, després de recordar que era l’aniversari del guitarrista de Judas Priest, es va llençar amb el seu company Hammet a fer una versió de la versió de The Green Manalishi (With The Two Pronged-Crown) de Fleetwood Mac que els Sacerdots van gravar per al disc “Hell Bent For Leather”. A continuació podeu veure el vídeo:

K.K. Downing dixit...

Des de que en K.K. -en col·laboració amb el periodista escocès Mark Eglinton- va publicar el passat divuit de setembre la seva autobiografia Heavy Duty - Days And Nights in Judas Priest, bona part de les declaracions que han aparegut a les entrevistes promocionant la sortida del llibre han estat esquitxades per la polèmica. El ros guitarrista ha posat en marxa el ventilador, ha estirat de la manta i ha començat a repartir a tort i a dret alhora i només l’Scott Travis ha escapat de l’acritud de les seves paraules. Fem a continuació una cronologia del relat d’aquests fets.

Tot comença el passat disset de juliol, quan l’editorial britànica Da Cappo Press puja a les xarxes socials la contraportada del llibre, on si pot llegir un breu extracte on en Ken posa en entredit la imatge de cuir negre que la banda va convertir en icònica a finals dels setanta: “No recordo exactament quan aquest pensament va començar a rondar-me pel cap, però puc recordar haver-hi pensat en més d’una ocasió: ‘Saps? No estic segur de la nostra imatge’ Pensant-ho millor, crec que Judas Priest va tenir una mica de crisi d’identitat des dels seus inicis. El nostre look sempre va estar una mica en entredit. A mi mai em va dir res, i en els primers dies de la nostra carrera, suposo que ho vaig veure com una virtut”.

Respecte al seu esperat retorn al grup després de la sortida forçosa d’en Tipton, en Downing confessa a meitats de setembre al programa Noize In The Atlantic que va estar esperant una trucada on li demanessin tornar a ocupar el seu lloc: “Segurament no hauria acceptat, però no vaig tenir l’opció de respondre ja que la decisió del relleu ja estava presa i es va anunciar abans de què ningú en sabés res. Inclús quan me’n vaig assabentar em vaig quedar pensat: ‘serà veritat?’. Suposo que vaig estar esperant que sonés el telèfon, però mai ho va fer, així que mai sabré si hauria contestat o no. És millor deixar-ho així”.

Malgrat tot, en Ken no descarta, tot i les seves reserves, tornar algun dia amb els Sacerdots i en una entrevista a Vintage Rock, s’estenia una mica més al respecte: ”Hi va haver una oportunitat de tornar no fa gaire, però va passar de llarg. Així que ja sumem un any més a les nostres esquenes. Ara en compliré seixanta-set i em trobo en bona forma. En el seu moment no m’ho van demanar, però si ho haguessin fet, tot hauria depès de com m’ho haguessin preguntat i de com s’haguessin plantejat les coses en el futur. No puc preveure si hi haurà una altra oportunitat, així que potser se m’ha fet massa tard. Però torno a reafirmar-me: ‘Si passes alguna cosa, hauria de sospesar les circumstàncies en les quals es donés’.”   

Sorgeix en aquest punt un nou creuament de declaracions entre el guitarrista i l’Ian Hill quan aquest darrer explica que no tindria sentit haver demanat a en K.K que tornés arran de la sortida temporal d’en Glenn ja que el seu lloc ja havia estat ocupat per en Faulkner i el què hauria de fer en el supòsit d’haver reingressat, hauria estat aprendre’s les parts d’en Tipton, la qual cosa era un sense sentit.  “Els motius que esgrimeix l’Ian sobre perquè no m’han convidat són absurds. Si hagués tornat a Judas Priest, òbviament hagués ocupat el meu lloc. És el què els fans haguessin volgut. Igualment, en Richie està tocant també les parts d’en Glenn, així que no s’hagués donat el cas en el qual jo toqués les parts d’en Tipton i en Faulkner les meves. En unes altre declaracions a Please Kill Me, es mostrava força bel·ligerant amb el seu substitut a qui ha arribat a titllar de mer clon: Jo sóc guitarrista. En Richie és guitarrista. Sabem exactament el que passaria: Jo recupero el meu lloc i ell es fa amb el costat de l’escenari d’en Glenn i tornem a ser Judas Priest. I en Richie no ha de tocar “Sinner” perquè jo ho puc fer millor, ja que en sóc l’autor. En Faulkner fa una gran feina, però puc tocar i actuar millor que ell. Això és el que esperen els fans perquè em recorden de fa molts anys, per l’amor de Déu, des de fa dècades...”

Però tornant a la picabaralla entre els dos fundadors de Judas Priest, el guitarrista declara: No sé quan se li ha acudit aquesta idea a l’Ian, però no estic content amb el que està dient. Sembla que dóna a entendre que cap fan em troba a faltar i que en Richie ha aportar nova energia a la banda. Això és injust, Ian. Per què ho dius? Haig de recordar-te que a la meva darrera gira, jo era l’energia. Vaig haver d’aixecar el peu de l’accelerador perquè no podien seguir-me el ritme. Després d’un dels primers xous, en Travis em va comentar que estava acaparant massa protagonisme damunt l’escenari. Semblava com si volgués apoderar-me del xou per fer exactament el mateix que havia fet sempre. Va ser llavors quan vaig posar-me en un segon pla i a sentir-me disgustat amb la situació. En Rob llegia les lletres de les cançons, en Glenn anava a buscar cerveses entre tema i tema i jo, allà al mig, no sabia que fer”. “Que Déu et beneeixi i que els beneeixi també a ells perquè vau ser com germans” proclama en K.K. “Vam anar junts a l’escola, a l’institut i vam viure plegats la nostra carrera, però Ian, pensa el què dius abans de parlar. Has substituït l’energia amb energia. Això està bé, però no et fa avançar”.

Per altra banda, segons explicava en Downing a The Guardian, després de la seva marxa havia enviat dues cartes a l’oficina de management. Si bé a la primera donava a entendre que deixava la banda emprant un to afable i d’agraïment, a la segona el seu ressentiment anava dirigit a membres concrets, i van ser aquestes paraules les que van frustrar la seva tornada als escenaris quan en Glenn no va poder sortir de gira per a presentar Firepower. I està clar que no havien de ser paraules massa afalagadores perquè després de tots aquests anys, encara es mostra rancuniós amb el seu excompany a les sis cordes: “Mai em va semblar fàcil portar-me bé amb en Glenn. Aviat em vaig adonar de les estrictes condicions amb les quals treballava. Si anaves a relacionar-te amb ell, ho havies de fer amb les seves normes”.

Però la cosa va a més quan relata: “Vaig parlar seriosament amb en Glenn sobre com bevia abans i durant els concerts. Jo sóc bevedor de cervesa i sé que mai hauria pogut fer el què ell feia. Semblava que alentia els concerts. Odiava haver de sortir cada nit sense saber que podia passar. Em posava nerviós i no em feia cap gràcia. En Tim em demanava que fes alguna cosa i jo li contestava: ‘jo toco la guitarra, no hi puc fer res’. La gent no se n’adonava, però vaig quedar tocat i vaig deixar de divertir-me”.

Veient com han tractat els Priest els temes d’alcova durant la seva llarga carrera, podem considerar aquests comentaris una mica fora de lloc. Però el Kenneth està disposat a dinamitar-ho tot i prossegueix relatant a The Rolling Stone que l’excessiu “protagonisme” d’en Tipton va ser un dels altres aspectes que el van forçar a deixar el seu grup: “Jo no era l’únic que sentia el poder i el control que en Glenn exercia sobre la banda. Per aquest motiu em va sorprendre que no em convidessin. Tots sabien que el meu problema era amb en Glenn per com bevia i com prenia les decisions. Ja n’estava tip i els altres pensaven el mateix”. I concreta les seves paraules: “Ell decidia quan sortíem de gira. Moltes decisions es prenien d’amagat de la resta. Tots ho sabíem, però no en teníem proves i no pots queixar-te de coses que no pots demostrar. Per part meva, crec que democràticament és la millor manera de treballar. Però en aquest cas algú vol un tros de pastís més gran que el dels altres”.

I està clar que les ferides encara no han cicatritzat, ja que després de l’anunci de la malaltia d’en Tipton, la comunicació amb el guitarrista ha sigut a través de terceres persones: “Li he transmès els meus millors desitjos a través del management i fins aquí han arribat les coses”.

 

Queda clar que l’actual relació amb els seus excompanys no gaudeix de molt bona salut: “Hauria de pensar que les meves opcions de formar part de la banda s’han esfumat. Suposo que és el mateix que passa en una relació de parella o entre pares i fills. Passes molt hores junts i apareixen les discrepàncies. En el nostre cas, no crec que les coses acabessin bé o malament. Hi ha gent més tolerant que altres i hauria fet falta un miracle per a romandre junts després de quaranta anys. Tothom hauria hagut de cedir i haver mantingut l’equilibri entre el donar i el rebre, però arriba un moment en el qual això es va trencar. Vull pensar que la democràcia sempre és la millor política, però entre nosaltres va deixar d’existir. No sé com, però va passar”. En Downing deixa entreveure un motiu més dels quals van fer-lo abandonar el vaixell: “Després dee la gira de Nostradamus, el management va comentar-me: ‘Hauràs de començar a composar cinc cançons per a un EP’ i vaig veure que hi havia alguna cosa que no funcionava prou bé. ‘En Rob acaba de llençar dos àlbums en solitari i nosaltres anem a publicar un EP?’ Va se la gota que va fer vessar el vas, de veritat. Vaig creure que ja era suficient”.

Darrerament sembla que el ros guitarrista ha suavitzat les seves incendiàries declaracions: “Sóc afortunat d’haver pogut formar part d’això. Van ser moments meravellosos. Sense tenir en compte tot els que ha passat en aquests darrers anys, sempre diré que he sigut respectuós i que estic agraït als meus companys. Vàrem fer un gran viatge junts i vam tenir èxit. Tot el que hem fet ha passat a la història. Espero que en el futur, quan la gent miri enrere i pensi en el heavy metal, recordi inevitablement el nom de Judas Priest”.

Judas Priest recuperen "Delivering The Goods" i desenpolsen "Desert Plains" durant la segona part de la gira americana!

El passat dimarts 21 d'agost els Defensors de la fe van iniciar la segona part de la gira americana compartint el cap de cartell amb els seus compatriotes Deep Purple i, una setmana després, ja han incorporat canvis en el setlist, concretament en els seus shows pel Canadà. Dilluns 27 al FirstOntario Centre de Hamilton van substituir "Grinder" per "Delivering The Goods" (que havien tocat per darrera vegada el 25 d'abril de 1980 a Le Bataclan de Paris) i dimecres 29 al Bell Centre de Montreal van introduir "Desert Plains" en lloc de "Bloodstone"(els vídeos són d'aquesta última actuació). 

Però això no va ser tot. En Glenn Tipton va pujar als escenaris de les tres dates canadenques (incloent la de Quebec) i va interpretar el tram final format per "Metal Gods", "No Surrender"(que interpreten només amb en Tipton) , "Breaking The Law" i "Living After Midnight". L'actuació complerta a continuació:

"The Tree Tremors" el nou projecte d'en Ripper Owens!

The Tree Tremors és el nom del projecte capitanejat pel cantant Sean Peck (Cage, Death Dealer, Denner/Shermann) i que també compta amb la veu de Harry Conklin (Jag Panzer) i la d’en Ripper. 
El debut homònim de la formació apareixerà a finals d’aquest any i està composat per dotze himnes de heavy metal composats per en Peck des de fa cinc anys i centrats a destacar tres de les veus més respectades i incansables del metall que estaran acompanyades per les guitarres d’en Dave García i en Casey Task, el baix de l’Alex Pickard i la bateria d’en Sean Elg. 

En Tim i en Sean es van conèixer durant la gira americana que Judas Priest van fer presentant Jugulator. “Ja hem fet dues cançons en directe a San Diego per a filmar el videoclip del primer senzill i ha sigut grandiós”, explica l’Owens. “Em va portar temps muntar-ho, escriure unes bones cançons i organitzar-ho correctament,” diu en Peck, “però els resultats han superat totes les meves expectatives.” “En Sean i jo vàrem coincidir en un festival a Alemanya” comenta en Harry. “Allà em va convèncer per entrar a formar part del projecte. Quan vaig començar a gravar les cançons, sabia que seria poderós. Per als fans del heavy metal serà el súmmum”.

"Invaders From The Sky" és el lyric video que presenten com a avançament del disc:

Veurem com acaba aquesta història ja que en Rob Halford té registrat el nom de “The Tree Tremors” per a un futur projecte amb tres cantants (es movien els noms d’en Tate, en Dickinson i del desaparegut Dio) des de fa més de deu anys. 

Judas Priest continuen recollint diners per la "Glenn Tipton Parkinson's Foundation".

Judas Priest estan muntant a cada recinte dels seus concerts d’aquesta gira americana un photocall molt especial amb la motocicleta “Firepower”, la mateixa amb la qual en Rob irrumpeix a l’escenari durant “Hell Bent For Leather”. Per a fer-se la fotografia cal pagar 5$ que van a parar a la “Glenn Tipton Parkinson's Foundation” destinada a la investigació d’aquesta malaltia degenerativa. En Glenn ja ha passat per caixa!

L'Ian Hill no preveu que "Firepower" sigui l'últim disc de Judas Priest!

Music Universe va entrevistar fa uns dies l’Ian Hill i, entre moltes altres coses, li va preguntar si Firepower seria el darrer treball de Judas Priest, sempre que la salut d’en Glenn Tipton no millorés. El baixista responia sense embuts: “Aquests no són els nostres plans. No veig cap raó per la qual no haguem de gravar més discos. En Glenn pot tocar durant breus períodes de temps, fins i tot quan té un mal dia pot fer-ho. Actualment no pot fer un concert complert. Això pot canviar perquè hi poden haver tractaments que l’ajudin, però no hi ha motius que l’impedeixin composar noves cançons. I també és capaç de tocar en un àlbum durant períodes de temps curts.”

L’Andy Sneap completarà tot el “Firepower World Tour”.

Durant una recent entrevista que el programa radiofònic “Rock Talk With Mich Lafon” li va fer a en Rob, va sorgir la pregunta sobre el futur de l’Andy Sneap en el sí de la formació. El cantant confirmava el següent: “S’ha compromès a estar amb nosaltres el temps que sigui necessari. L’Andy és un productor prolífic. Viu a l’estudi que té a casa seva, a Derbyshire. Es lleva al matí, va a l’estudi i s’hi està tot el dia; aquesta és la seva vida. Per aquest motiu estem tremendament agraïts a l’Andy per allunyar-se del seu entorn i ocupar el lloc d’en Glenn a la gira de Firepower. Crec que puc afirmar amb tota seguretat que l’Andy estarà amb nosaltres tot el tour, que s’allargarà durant el que queda d’any i la major part del proper. Després d'això no sabem que passarà. Estem molt contents què l’Andy estigui amb nosaltres. En Glenn està feliç de tenir l’Andy tocant les seves parts de guitarra a l’escenari. L’Andy les ha adaptat al seu estil, toca les cançons molt bé i els fans l’han acceptat per la seva gran generositat.”