Imatgeria religiosa (XX): Vint-i-cinquè aniversari de "Painkiller" (2a part).

Amb motiu de tan destacada efimèride, Legacy Recordings, la divisió del catàleg de Sony Music Entertainment, ha anunciat l’aparició de diverses edicions en vinil de 12, 10 i 7 polsades editades especialment amb motiu del Black Friday del Record Store Day 2015, que se celebra aquest any a les botigues de discos independents el proper divendres 27 de novembre de 2015.

Entre la col·lecció de llançaments en vinil -limitats i numerats- per aquest Record Store Day, s’inclou un EP de 10” per a commemorar el 25è aniversari del definitiu Painkiller. Aquesta referència -en acetat de color blau i encunyat simulant el disc d’una serra circular- inclourà "A Touch Of Evil" a la cara A i "Hell PAtrol" i "Painkiller" (el tema que va ésser nominat a un Grammy com a “Best Metal Performanace”) a la cara B. 

Diari d'una gira (7a part) - Redeemer Of Souls 2015

Judas Priest va arrencar el passat dia setze a Paso Robles (Califòrnia) la quarta part de la gira nord-americana presentant el seu treball "Redeemer Of Souls". Com una sorpresiva constant en aquest tour, els Forjadors del metall han variat novament el seu set list -tal i com van fer públic el passat mes de setembre- amb valuoses incorporacions: "Desert Plains", "The Rage" i "Screaming For Vengeance" (que susbtitueixen a "Jawbreaker", "March Of The Damned" i "Love Bites"). A continuació es poden veure letals interpretacions d'aquestes tres peces i el show complert que els Sacerdots van oferir al Pearl Concert Theater de Las Vegas el dia disset.

Imatgeria religiosa (XIX): Vint-i-cinquè aniversari de "Painkiller".

El passat tres de setembre es van complir vint-i-cinc anys de la publicació a escala mundial de l'aclamat Painkiller, l'obra que per a molts fidels és el disc que defineix el metall de tots els temps. 

Aquest elapé va marcar l'ingrés a les files dels Defensors de la fe de l'americà Scott Travis, el bateria que més anys s'ha mantingut a la formació. 

Pocs dies després de la publicació de Painkiller, entre el dotze i el catorze de setembre en Travis va realitzar el seu primer concert amb Judas Priest al Forum Foundations a Los Angeles, la reconeguda convenció de la industria discogràfica americana. A continuació podeu gaudir de la inèdita gravació de "Hellbent For Leather" en aquest escenari.

Extramusicalment, i com haureu pogut llegir a "Los dioses del metal", i a la seva posterior ampliació "Los defensores de la fe", l'aparició del treball es va veure precedida el setze de juliol per l'affaire amb la justícia americana arran dels suposats missatges subliminals amagats en el disc Stained Class que van provocar el suicidi de dos joves a Reno. A continuació també podeu veure un interessantíssim reportatge de televisió emés setmanes després que el grup fos absolt dels càrrecs pels quals se'l jutjava.

Judas Priest redimeixen les seves ànimes al Rock Fest Barcelona! (2a part revisited)

Apareix a YouTube un fragment de la versió de "You Are My Everithing" dels Stylistics!

Gairebé trenta anys després de la seva gravació, ha aparegut un extracte d'un minut de la controvertida versió que els Déus del metall van fer de la cançó "You Are My Everithing" amb l'exitós equip de producció format per Mike Stock, Matt Airken i Pete , responsables dels hits d'estrelles del pop com Rick Astley, Samantha Fox, Kylie Minogue o Bananarama, Durant aquelles quatre sessions que van tenir lloc a París a finals de 1987 i principis del 88, també es van enregistrar dues peces co-escrites amb els esmentats productors: "I Will Retutn" i "You Keep Giving Me The Runaround". 

Glenn Tipton i Samantha Fox durant la gravació de la cançó 'Spirit Of America'

El grup va considerar en aquell moment aquesta associació com un experiment i va vetar la difusió d'aquests temes per considerar que podien comprometre el nom de Judas Priest.

Respecte al cover, en Glenn Tipton comentava en un número de Guitar Magazine de l’any 1989: "No sé si mai la publicarem, però del que si estic bastant segur és que mai apareixerà en un disc sota el nom de Judas Priest".

En K.K. afegia en aquella mateixa entrevista: “S/A/W són productors molt populars a Anglaterra i s’han encarregat de donar forma a un munt de cançons d'èxit de gent com Rick Astley i Bananarama. Cal ser molt ingenu per pensar que produir a aquests artistes pop és tot allò que són capaços de fer. Va ser un gran plaer treballar amb ells perquè són excel·lents productors i molt professionals".

En Tipton explicava l'any 1988 a Súper Canal 88: "En Mike Stock és un gran guitarrista i hem treballat molt bé junts. Les pistes que se li van ocórrer eren molt interessants”. El guitarrista afegia: “Ens hem sorprés per l’estranya reacció de la gent que pensava que anàvem a convertir-nos en Judas Bananarama Priest o una cosa semblant. Déu no vulgui mai que fem això! Mai comprometrem la banda amb moviments d’aquesta naturalesa, malgrat que hem creat una fantàstica balada i dos bons temes de rock”.

En una entrevista al programa Hard 'N' Heavy de l’any 1988, en Halford deia el següent: "Les mescles de les tres peces estan tancades amb pany i forrellat en una caixa forta a la nostra oficina de management a Londres, i potser algun dia o en algun moment la gent les escoltarà. Crec que un munt de fans allà a fora preocupats pensant: 'Oh Déu meu, Judas Priest sonant com Rick Astley o Bananarama!'. Només els podem dir que estiguin tranquils. No s’assembla a res de tot això”. El cantant continua dient: “Mai posarem en perill la nostra carrera. Sabem molt bé el que significa Judas Priest per a nosaltres i pels nostres seguidors d’arreu i no farem res diferent d’allò que la gent espera. Però estem davant de tres cançons molt poderoses que potser escoltarem d’aquí deu o vint anys. Crec que els fans es mostraran molt encuriosits amb el resultat final”.

D'aquesta peça en concret, el cantant actualment diu: "A mi m'hagués encantat publicar aquestes cançons, però no hi havia consens a dins del grup. La nostra interpretació de “You Are My Everithing” simplement és preciosa. És una megarock ballad dels 80, amb grans bateries, grans veus i excel·lents guitarres. La gent és més oberta ara, mentre que en aquells dies es podria haver generat cert rebuig, potser fins i tot hauria pogut perjudicar la nostra reputació ".

Si voleu saber més coses, consulteu qualsevol dels volums de "Los dioses del metal" o "Los defensores de la fe"!

Judas Priest redimeixen les seves ànimes al Rock Fest Barcelona! (2a part)

A continuació es poden veure algunes filmacions no professionals fetes durant el xou dels Defensors de la fe a l'escenari del Rock Fest (la qualitat va de més a menys...).

Judas Priest redimeixen les seves ànimes al Rock Fest Barcelona!

Els Déus del metall van baixar al Parc de Can Zam amb la difícil papereta de convèncer tothom que desdir-se del seu anunciat comiat i retornar al circuit de les maratonianes gires mundials recolzant el seu digníssim "Redeemer Of Souls" es tractava d'alguna cosa més que una simple i descarada maniobra per a continuar engreixant la cartera. Miraculosament, el xou al Rock Fest va ésser el millor que podrien haver ofert a aquestes alçades de la seva dilatadíssima carrera. Els Priest han tornat i han demostrat que ho han fet amb totes les de la llei. 

La premsa especialitzada ha estat gairebé unànime i s'ha desfet en elogis a l'hora de narrar fidelment que va passar a Santa Coloma de Gramenet. 

"Si califico a los de Sölingen de perfectos, con los de Birmingham hay que entrar en otra dimensión, lo máximo, el súmmum para la banda inglesa. Judas Priest protagonizó ayer uno de los mejores shows que les recuerdo, y les habré visto en seis, o siete ocasiones desde la gira del 86 presentando el polémico ‘Turbo’ junto a Warlock. En especial porque Rob volvió a ponernos la piel de gallina con su poderosa voz, algo que no había ocurrido en sus últimas visitas. [...] Ovación de gala para los británicos, mientras Tipton en el foso reparte en mano sus púas de guitarra a la primera fila. Si puedes verlos en Madrid o en cualquier otra ocasión, ni te lo pienses".

(Mariskalrock.com)

"Con un sonido atronador y una presencia en el escenario de la que sólo los dioses pueden disfrutar,  Judas Priest se encargaron de encabezar la última jornada de festival, dando un show ante el que costaba dar crédito. Y es que da la sensación de que los años en los que Halford tenía problemas con la voz han pasado a la historia, porque Rob se encuentra en un estado de gracia ciertamente inexplicable si tenemos en cuenta su edad y estado físico. [...] Porque esa es la magia de Priest, ni siquiera en sus horas crepusculares ofrecen un espectáculo descafeinado. Son capaces de conquistar cualquier ciudad y cualquier escenario, y será así hasta el último de sus días".

(Rockfestbarcelona.com)

"Judas Priest destruyen el Parc de Can Zam en la última jornada de Rock Fest Barcelona".

(Themetalcircus.com)