MONSTERS OF COVER: Killing Machine (Judas Priest Tribute) + Halloween (Helloween Tribute)
LLOC: Raocksound (Barcelona)
DATA: 27 de febrer de 2010
Tristament, la gira que Judas Priest va engegar amb motiu del 30è aniversari de l’edició del disc British Steel no arribarà a Europa. Però, afortunadament, Killing Machine s’ha disposat a redimir-nos d’aquest pecat i ha iniciat una sèrie de concerts on tocaran íntegrament aquest treball.
Els encarregats d’obrir la vetllada van ser Halloween, que centren la seva proposta en les dues primeres parts del Keeper Of The Seven Keys. Amb una posada en escena molt cuidada, una intro amb els càntics de “happy, happy Helloween” va donar pas a unes encertadíssimes i brillants interpretacions, entre d’altres, d’«I’m Alive», «Dr. Stein», «I Want Out» —amb l’inestimable ajut del vocalista d’80’s Dreamers—, «Future World» i «Eagle Fly Free» amb les quals van enlluernar tothom.
Un cop fets els necessaris canvis i ajustos damunt l’escenari —on es desplega una pantalla amb la portada de British Steel—, comença a sonar una introducció durant la qual els instrumentistes de Killing Machine romanen d’esquena al públic. L’esclat inicial amb una desmenjada «Rapid Fire» coincideix amb la sortida d’en Turbo Lover al pur estil Rob Halford. Ràpidament es posen el públic a la butxaca amb la revisió de les immortals «Metal Gods» —amb moviments robòtics inclosos—, «Breaking The Law» i «Grinder», que sona com una veritable piconadora.
Arriba el torn de «United» amb tota la sala corejant la tornada en resposta a les constants demandes d’en Turbo Lover, un autèntic mestre de cerimònies que sap com motivar la seva audiència. Segurament aquest feedback és un dels punt forts dels Machine, juntament amb el tracte proper dispensat pel seu frontman, que amb comentaris com «dentro de lo que podemos, lo hacemos lo mejor que podemos» o amb detalls com publicitar el llibre Judas Priest. Los dioses del metal, deixa palès que són fans que toquen amb respecte i devoció absoluta per a uns altres fans.
Un impecable solo de bateria d’en Running Wild enllaça amb «Living After Midnight» —amb la gent completament desbocada—, per continuar amb «The Rage» on en The Sentinel, sempre en un obligat segon pla tal i com manen els cànons, pren un breu però merescut protagonisme amb el seu baix.
A continuació «You Don’t Have To Be Old To Be Wise» amb una impecable interpretació vocal, i «Steeler» amb en Sin After Sin i l’Steeler —en els papers de Downing i Tipton respectivament— fent sortir guspires dels seus instruments, marquen la cloenda de la primera part del xou. Increïble la feina d’ambdós guitarristes, aconseguint emular a la perfecció la potència i la melodia que destil·len les peces originals.
«The Hellion/Electric Eye» amb la gent bramant fins a l’extenuació, «Turbo Lover», «You’ve Got Another Thing Comin’», una hipnòtica «A Touch Of Evil» i el bis amb la ineludible «Hellbent For Leather» marquen la recta final d’una nit en la qual hem pogut gaudir de la proposta d’aquestes dues extraordinàries bandes de tribut. The Machine Is Back!!
Text: Marc Milà Hernández
Fotos: Vanesa Milà Hernández
