"Judas Priest: Decade Of Domination", el nou llibre d'en Martin Popoff.

L’editorial Wymer Publishing publicarà el proper 11 de juny el llibre Judas Priest: Decade Of Domination escrit per l’historiador del metall Martin Popoff. Al llarg de les seves pàgines el periodista examina el llegat dels Sacerdots des de 1974 fins a 1984, àlbum per àlbum i himne per himne, en la que serà una actualització ampliada dels primers anys del grup recollits a la seva magna obra Judas Priest: Heavy Metal Painkillers (2007), actualment descatalogada.
Ens trobem davant del que serà l’anàlisi més extensa realitzada mai en paper dels discos Rocka Rolla, Sad Wings Of Destiny, Sin After Sin, Killing Machine, Unleashed In The East (Live In Japan), British Steel, Point Of Entry, Screaming For Vengeance i Defenders Of The Faith, analitzant cançó per cançó les letres, els solos i milers d’anècdotes en la immersió més profunda realitzada amb aquests treballs. 
Després d’haver entrevistat moltíssimes vegades els Defensors de la fe, en Popoff ofereix un relat de primera mà que abarca el rocós viatge de la banda durant els anys setanta i els seus discos d’or i platí als vuitanta a través  dels extensos comentaris d'en Les Binks, d’en Halford, en Hill, en Downing, en Tipton, dels productors Tom Allom i Chris Tsangarides i d’altres coneixedors de la carrera de Priest. Així mateix també s’inclouen tones de memorabillia i fotografies en directe a tot color.

Imatgeria religiosa (XLVII): Versions impossibles.

Aprofundim en aquesta subsecció, la de les versions sorprenents que fan artístes allunyats del heavy metal i que vam encetar amb les versions de diferents talents xous i les del cor infantil dirigit per Seraina Telli. La reprenem presentant la de "Breaking The Law" que fa Metalachi, la banda mexicana de versions mariachis, al Slidebar de Fullerton, a California.

Continuem amb la que realitza de la mateixa cançó anterior el monjo budista Kossan des del Japó.

I acabem aquesta poderosa tríada amb la interpretació amb violí d'en Miq -sobrenom d’en Miquel Serrahima, viola de l’OBC (Orquesta Simfónica de Barcelona i Nacional de Catalunya)- dels clàssics "The Hellion" i "Electric Eye".

En Rob celebra els seus trenta-cinc anys de sobrietat!

I ho ha fet amb aquest missatge a les seves xarxes socials: "L'ahir és el passat, el demà és una oportunitat i l'avui és tot allò que importa. Esteu en la meva força i la meva perseverança. Moltes gràcies pel vostre amor en el meu 35è aniversari".

Imatgeria religiosa (XLVI): Quarantè aniversari de "Point Of Entry".

El proper mes de febrer serà l'aniversari del disc que en el moment de la seva edició, de la mateixa manera que anys després també va passar amb Turbo, més malestar i controversia va generar entre bona part de fans dels Déus del metall a causa de l'orientació allunyada dels cànons que els mateixos Judas Priest havien establert. 

Celebrem tan senyalada efemèride amb aquest recull d'extractes del concert que el Defensors de la fe van oficiar a l'International Amphithetre de Chicago, Illinois el 5 de setembre de 1981.

Imatgeria religiosa (XLV): El making of de "Love Bites".

"Love Bites" va ser un dels tres singles que Judas Priest van llençar per promocionar el seu llegendari Defenders Of The Faith i juntament amb "Feewheel Burning" va comptar amb el suport de la gravació d'un videoclip. 

Si el primer va ser gravat per en Julien Temple durant la pre-producció de la imminent gira, aquest segon va ser dirigit per en Keith McMillan i mostrava la banda tocant damunt l'escenari amb el qual van girar pels EE. UU.  

La cadena de televisió Mtv va gravar un interessant reportatge especial on es mostrava el procés de gravació d'aquest darrer video musical.

 

Mesos abans s'havia produït la mítica aparició dels Sacerdots al programa de televisió de la BBC "The Tube" per promocionar la sortida de l'àlbum i posteriorment la participació al programa infantil "Razzmatazz" de la cadena ITV. Aquest darrer espai comptava amb l'aparició de grups que en play-back interpretàven els sus senzills, en aquest cas "Freewheel Burning", entre les seccions de jocs i receptes de cuina. Anecdòticament, el públic estava format per alumnes de les escoles de Newcastle, on es gravava el programa.

Rob Halford: "Les noves cançons tenen textures pròximes a Painkiller".

En una recent entrevista concedida a la revista AMFM en Rob parlava de com estava afectant la pandèmia al teixit empresarial i al procés de composició del proper disc: "Aquesta epidèmia ha canviat les regles del joc dels negocis a nivell mundial. El fet de treballar des de casa ha deixat a la vista una manera eficaç i productiva de desenvolupar determinades tasques. Però no per a nosaltres... Algunes bandes estan fent trobades per Zoom, fent música i composant cançons. Per a mi, això resulta difícil perquè sóc de la vella escola" explica el cantant. "Necessito estar a l’estudi amb els nois, escrivint. Així és com funciona el meu cervell. Malgrat això, la tecnologia ha ajudat a la humanitat a superar alguns dels moments més foscos".

Temps enrere, en Halford havia comentat a Talking Metal que tenien molt bon material sorgit de l’única sessió de composició de principis d’any: "Sento que hi ha textures pròximes a Painkiller en algunes de les cançons així com elements clàssics. Totes les peces tindran el seu propi caràcter, les seves pròpies cames. Independentment de com sigui l’àlbum, quan aparegui es convertirà en una altra gran fita per a Judas Priest en el món del metall".

En Don Airey trenca trenta anys de silenci: “Totes les parts de baix de Painkiller són meves”.

Que Painkiller és el disc amb el qual Judas Priest van redefinir el metall del nou mil·lenni és una afirmació que difícilment ningú s’aventuraria a rebatre. Però el allò que ningú s’hauria imaginat és que un dels instruments hagués estat enregistrat per algú aliè al grup...

Coincidint amb el trentè aniversari del llançament del darrer clàssic de la banda, surten a la llum unes sorprenents declaracions del teclista Don Airey en les quals confirma que va ser ell i no l’Ian Hill qui va gravar les pistes de baix d’aquest treball. “Estaven tan preocupats per aquest fet [incloure teclats al disc] que ni tan sols apareixo en els crèdits del disc. Però em van pagar que sempre és important. Painkiller és un àlbum meravellós” declarava el músic al web Antihero a principis de novembre. “L’Scott Travis m’ha confessat que totes les parts de baix són les que jo vaig gravar amb el mini. És el baix Moog combinat amb diverses part enregistrades per l’Ian Hill el què s’escolta a tot l’àlbum. En el moment de la gravació, l’Ian no estava molt bé i no va estar present a les sessions de gravació. Em van demanar d’enregistrar totes les pistes de baix i les van guardar. Va ser una feina divertida. Només vaig tocar els teclats en una cançó que ara no recordo quina va ser. Ahir vaig llegir que el grup n’havia parlat, però mai abans n’havia dit ni una sola paraula. Va ser un àlbum emocionant de fer. Són unes persones meravelloses”. 

Sorprenentment, el youtuber ShaunTrack en un vídeo del seu canal, ja  va posar damunt la taula la “peculiaritat” del so de baix de Painkiller. En el vídeo, i davant l’estupefacció de molts, comentava que hi havia clarament dues pistes de baix barrejades: 

Els Defensors de la Fe han comentat que els agradaria celebrar d’alguna manera l’aniversari d’aquest treball i així ho comentava en Rob a Jeremy White Podcast: “És un àlbum molt especial per Judas Priest i pel món del metall per tot el que representa i el que encara ofereix a la gent. Som conscients d’això. Així que nosaltres com a banda sempre estem buscant oportunitats per a celebrar aquestes fites”. Ara per ara, l’únic que han avançat ha estat aquest vídeo amb lletres del tema-títol: