Poster d'en Rob Halford a la revista "El Jueves"

El número 1.682 de la publicació "El Jueves" apareguda el passat dimecres dinou d'aquest mes, mostra en el seu poster central la caricatura d'en Rob, realitzada pel reconegut dibuixant Joan Vizcarra, i que s'enmarca dins de la col·lecció de caricatures "Más Metal".

A Touch Of Evil - Live: Mini report (1a. part)

FITXA TÈCNICA

01. Judas Rising

02. Hellrider

03. Between The Hammer & The Anvil

04. Riding On The Wind

05. Death

06. Beyond The Realms Of Death

07. Dissident Aggressor

08. A Touch Of Evil

09. Eat Me Alive

10. Prophecy

11. Painkiller

12. Worth Fighting For*

13. Deal With The Devil*

*bonus tracks de l’edició japonesa

Durada total: 68 minuts i 46 segons

Rob Halford (veu); Glenn Tipton i KK Downing (guitarres elèctriques i sintetitzades); Ian Hill (baix); Scott Travis (bateria).

Editat el 14 de juny de 2009 a Europa, el Regne Unit (Sony BMG 88697545972) i els Estats Units (Epic 755266), i el 22 d’aquest mateix mes al Japó (SICP-2324).

El divuit de maig es fa públic a la pàgina oficial l’anunci de l’aparició d’aquest nou treball en directe i una setmana més tard es comunica el títol i s’estrena el treball artístic d’aquesta nova obra.

A principis del mes de juliol es pengen on line fragments de les cançons que apareixeran en el compacte i el set es pot escoltar complert a través de la pàgina Metalsucks.net. Tres dies després es pot veure el trailer que anuncïa l'inminent aparició d'A Touch Of Evil - Live.

Co-produït per en Tom Allom i Judas Priest.

Gravat per en Martin Walker i en Brian Thorene durant les gires mundials de 2005 i 2008.

Edició en format de CD senzill arreu del món.

EL DISC

Aquesta nova referència està composada per onze cançons gravades en directe i que mai s’han publicat de manera oficial en format de compact disc (amb les excepcions de «Painkiller», «A Touch Of Evil» -que ja es van enregistrar amb la veu de Tim Ripper Owens-, «Beyond The Realms Of Death» -aparegudes en els dos directes editats amb en Ripper i amb en Rob a Priest, Live and Rare) i «Riding On The Wind» (editada en un dels remasters). No es tracta per tant d’un concert, sinó una compilació d’aquestes gemmes i d’altres, algunes de les quals mai havien estat interpretades fins aquesta darrera gira, com és el cas de «Eat Me Alive» o «Dissident Agressor», i òbviament les que pertanyen al seu doble treball conceptual Nostradamus («Death»i «Prophecy»).

Queda clar que aquest A Touch Of Evil – Live no aporta gran cosa, només la de treure al mercat una nova referència per promocionar durant la gira americana d’aquest estiu.El motiu que esgrimeix en Halford per a la seva publicació l’assenyala en una recent entrevista a Billboard.com: “M’encanten aquestes cançons. Són simplement abassegadores. Com mai han estat enregistrades en directe en aquest format, suposa publicar alguna cosa fresca . Quan escoltes aquest repertori, t’adones que són peces molt, molt fortes que capturen l’actitud i el feeling que sempre ha tingut la banda. I si et pares a pensar que portem funcionant més de tres dècades i que sumem més de dos-cents cinquanta anys, simplement puc dir que és genial...”

Concurs Harley Davidson "British Steel Anniversary"

Si vols guanyar la Harley personalitzada amb el grafisme de British Steel pintat al tanc de la benzina -damunt de la qual en Rob interpreta «Freewheel Burning» i que la banda al complert signarà en acabar el tour per Amèrica, clica aquí.

Una proposta de la qual el grup ja n'ha estat protagonista diverses vegades, la primera a l'agost de 1981 a través de la revista Creem (sortejant el model utilitzat durant el Hellbent For Leather Tour) i, anys més tard, el maig de 1986, gràcies al programa de radio SuperBiscuit (tot i que en aquest cas era una Honda Rebel usada pels shows de Fuel For Life).

30è. aniversari de British Steel

El passat disset de març, i davant la sorpresa de tothom, en una breu nota publicada a la seva pàgina web, el grup assenyalava: "Per a cel·lebrar el trenté aniversari del nostre àlbum British Steel ens complau anunciar que l'interpretarem al complert, en la seva integritat, durant la gira d'estiu d'aquest 2009 pels Estats Units, juntament amb altres clàssics de Priest!!." El pas següent de la banda l'explica en Rob al Live Daily: "Gravarem aquests concerts i, en algun moment, ens tancarem amb totes les cintes i publicarem un meravellós pack de Priest i British Steel l'any que vé, el de l'aniversari oficial."

La premier mundial d'aquesta sèrie de xous va tenir lloc lloc el 29 de juny al Murat Center d'Indianapolis, fa concretament un parell de dies, i el setlist va ser demolidor: toquen de dalt a baix tots els temes de l'Acer Britànic -seguint l'ordre que tenia el disc en les primeres premsades- per continuar després amb «The Ripper», «Prophecy», «Rock Hard Ride Free», «Victim Of Changes», «Freewheel Burning» amb en Halford damunt d'una customitzada Harley, «Diamonds And Rust» novament en versió elèctrica i «You've got another thing comin'» per acabar la festa.

Arribarà aquest espectacle a Europa...? Mentretant, podem al·lucinar amb aquests videos i aquestes fotos.

Crítica a The Sentinel

“JUDAS PRIEST, Los dioses del metal” (2008)

Marc Milà Hernández - © Ed. Quarentena Ediciones

Lo primero que hay que decir de este libro es que es otra biografía más de grupos clásicos escrita en castellano, lo que confirma la tendencia de regularizar la publicación de este tipo de obras y esto es bueno, por saludable, para la cultura musical en general y para los aficionados a la música y la lectura en particular.

Se trata de la visión desde la óptica de un fan, Marc Milà Hernández, quien no es ni escritor ni periodista u oficio conocido relacionado con la escritura (él dice que tampoco pretende serlo), de la vida y milagros de Judas Priest, su grupo del alma, en el que hace un recorrido por su historia, intentando ser lo más objetivo posible pero sin poder evitar enseñar la patita de vez en cuando, algo que es prácticamente inevitable pero que carece de la más mínima importancia puesto que no hace demagogia. Como siempre, en los datos históricos y asépticamente tratados es imposible discutir, pero cuando los datos se cargan de opinión se pasa del relato histórico al ensayo, y ahí sí discrepo del texto en ocasiones, pero es normal, siempre ocurre, de lo contrario no habría sentido crítico ni capacidad de análisis autónomo. En cualquier caso, insisto, nada por lo que llevarse las manos a la cabeza.

Por resumir, se trata de un buen libro, muy interesante, que se lee pronto y bien, que aporta muchos datos, algunos de ellos irrelevantes, cuya mayor virtud es la de ofrecer una visión rápida y sintética (desde mi punto de vista pasa demasiado deprisa por el entorno de la génesis de cada disco) de la vida de uno de los grupos más importantes del Rock de todos los tiempos.

Como detalle, también irrelevante, la obsesión casi enfermiza del autor por no decir la palabra España y sustituirla por Estado Español, como ejemplo de lo rebuscado de los adjetivos calificativos en unos casos, o de los sinónimos del término “Judas Priest” en otros, un poco absurdo, la verdad.

Al texto, muy escaso de imágenes, se acompañan fotos en blanco y negro de las portadas, supongo que para ahorrar costes, algo que se puede dar por bueno, dado los tiempos que corren, si permite que la editorial siga publicando este tipo de libros.

Mi enhorabuena al autor por la currada y a la editorial por mantener la iniciativa. Seguiremos comprando lo que publique si sigue siendo tan interesante como lo que lleva publicado hasta la fecha.

Salud.-

Alvar de Flack

Ressenya del Priest Feast al Pack de So

Novament, els amics de la revista independent músico-cultural Pack de so cedeixen les seves pàgines per publicar en el número 96 la crítica del concert que Judas Priest -acompanyats per Testament i Megadeth- van oferir el passat dinou de març a Badalona, i que es va pujar al blog en la seva versió extesa el passat tres d'abril.

K.K. Downing Vs. Tiger Woods?

Aquesta si que és bona... Segons informava fa un parell de dies l'edició digital del Birmingham Post, en K.K. ha decidit crear un luxós camp de golf de cins estrelles als voltants de la seva mansión a Shropshire.

Segons explica en Downing: "He jugat arreu del món en alguns dels millors camps, i vull que el meu tingui el mateix nivell. No estic interessat en oferir ofertes de 20 lliures per un dia incloent-hi l'esmorzar. Costa molts diners mantenir un camp d'aquestes característiques, però mentre pugui ingressar suficients diners per anar-lo pagant, em farà l'home més feliç del món. És un reclam per a golfistes que siguin uns apassionats d'aquest joc i que aprecien el golf de cinc estrelles en un club de cinc estrelles."

Qui en tingui ganes pot anar al link on hi ha el reportatge que va fer la BBC (http://news.bbc.co.uk/2/hi/uk_news/england/8143348.stm).