Doncs en resposta a la pregunta formulada en
el títol d’aquesta nova entrada, sembla que no només les han escoltat, sinó que també les atendran en el proper tour!
Si més no, això
és el que es desprèn de les darreres declaracions que en Richie Faulkner ha fet
a Different StagesRadio en relació a la imminent tournée
d’estiu en la qual concorren tres importants aniversaris (els cinquanta anys de la
publicació del clàssic Sad Wings Of Destiny, i els quaranta-cinc i quaranta respectivament
dels controvertits Point Of Entry i Turbo): “Sad Wings Of Destiny és increïble. Qualsevol
fan de Priest t'ho dirà. És el segon disc de la seva carrera i amb el qual la banda va començar a consolidar el seu so. I crec que això va ser realment important no només per a ells, sinó també ho va ser per als fans. Segur que si li preguntes a
qualsevol seguidor sobre aquest treball, et dirà que és un dels seus cinc àlbums preferits. A
l'estiu sortirem de gira i estem escoltant algunes d'aquestes cançons per
a retre’ls-hi el seu homenatge en directe. Serà fantàstic.”
Quan l'entrevistador li van preguntar si hi havia alguna
peça que li agradaria tocar en directe i que encara no hagués tingut
l'oportunitat de fer sonar amb la banda, el guitarrista va dir: "Bé,
l’Andy vol fer ‘Island Of Domination’ de Sad Wings...
Jo sempre he volgut tocar 'Reckless'. Vam preparar-la als assajos de fa
un parell de gires, però després de muntar el repertori, va quedar fora.
M'encanta 'Reckless' i espero poder-la tocar algun dia. Però n'hi ha moltes
d’altres com 'Pain And Pleasure', 'Fever'... M'encantaria interpretar 'Fever'.
N'hi ha tantes... Ja veurem què passa tio, però intentaré colar 'Reckless' o
‘Island Of Domination’."
Tampoc podem oblidar que el dia 20 d’aquest
mes es compleixen oficialment quinze anys de l’arribada d’en Faulkner a
Judas Priest per a cobrir la vacant d’en K. K. després de la polèmica marxa d’aquest.
“Em van mentir, oi?” bromeja en Faulkner. “Em van dir que era una gira de
comiat i em van enganyar. Però és fantàstic que ho fessin. Els encanta el que
fan i els seguidors que els han permès fer això durant més de mig segle, són
realment lleials. Així que no hi veig un final immediat: surts de gira i t’engresques
a fer un nou disc. Enregistres el disc, t'entusiasma sortit a tocar-lo en directe i el
cicle torna a començar. És increïble, de veritat. Segueixen fent música nova,
encara estan de gira i gràcies a això el món és un lloc millor. La salut els respecta i es
troben bé. Encara els encanta el que fan i ho fan de meravella. Sense anar
massa lluny, mira en Rob: farà 75 anys aquest estiu i continua damunt als
escenaris fent el que fa nit rere nit. És increïble i una font d’inspiració per
a tots nosaltres.”
