A meitats d'aquest mes de febrer, en Rob ja va deixar entreveure de forma velada quin seria el proper avançament d’Invencible Shield. En declaracions a Audacy Check In, el cantant expressava el següent: “Estic molt content amb la manera com hem llençat aquestes primeres tres cançons perquè senzillament mostren l’amplitud de mires i la capacitat que té aquesta banda per a transportar-te a llocs diferents. Aquestes tres cançons no s’assemblen gens entre sí. Són peces independents, però quan es connecten amb la resta del material, tens l’àlbum que representa allò que fan els Priest el 2024. Quan escoltis ‘The Serpent And The King’ et volarà el cap. Ja hem deixat escoltar un teaser i els fans s’estan tornant bojos. Així que totes les coses que t’agraden de Priest, i alguna cosa més, estan a Invincible Shield. Però torno a posar l’accent en això de les tres primeres cançons... Les tres primeres cançons d’un nou àlbum són molt importants perquè han de fer arribar els missatges correctes respecte a l’emoció i l’expectació per la teva nova música. Els fans d’arreu del món es pregunten: `Què estan fent? Com sonarà? Vull veure què passa’. I amb la intro de “Panic Attack”, que comença amb les guitarres que sonen a Turbo, em deia: ‘Sé que els nostres fans estaran escoltant i dient: que redimoni és això?’. I és exactament el què volíem: captar la seva atenció i que estiguessin preparats, perquè quan aquesta peça arrenca, quan aquests primers riffs rítmics comencen a sonar i la banda s’enlaira, els fans de Priest diuen: ‘Gràcies a Déu, això és el que realment volia’.”
I tornant al començament de la reflexió, en Rob resumeix: “Les estructures, els arranjaments i l’ADN d’aquest tema està ple dels preciosos senders del metall que porten a aquesta banda de tornada a Sad Wings Of Destiny i més enllà”.
Posteriorment, ara fa una setmana, en Halford penjava un vídeo a les seves xarxes on centrava els seus comentaris en “The Serpent And The King” (el tema que acompanyava el post on apareixien els títols dels temes d’Invencible Shield) i abans d’ahir la pàgina del grup publicava un clip on anunciava finalment l’estrena del tema en qüestió ara fa tres dies.
Paral·lelament, i un cop es va llençar la peça esmentada, el cantant aprofundia en el seu significat a Apple Music 1: “Judas Priest porta més de 50 anys alliberant heavy metal. La passió, el poder, l’amor, la dedicació i totes les altres glorioses paraules que es poden utilitzar per a referir-se a aquesta banda, estan concentrades en aquesta cançó, ‘The Serpent And The King’. Aquesta peça en particular és una altra definició de metall intens, inesquinçable i invencible, i de l’amor que per ell sentim en aquesta banda. Durant els anys hem parlat de moltes coses. Hem parlat de pecadors, de sants i de salvadors, però mai abans havíem parlat la lluita entre Déu i el Dimoni enfrontats en el ring de boxa de l’univers, per dir-ho d’alguna manera. Aquest és el missatge. Estem parlant d’aquest tema ancestral que té lloc des de que el món és món. És Déu. És el Diable. És el banc i el negre, el pol positiu i el negatiu, allò bo i allò dolent, l’amor i l’odi. Tot aquest entramat és el que trobem en la cançó ferotge, incessant i implacable, ‘The Serpent And The King’”.
