En Ripper ja té a les xarxes el senzill de debut del seu nou projecte que, per continuar endavant i poder veure la llum pública, necessitarà de la contribució econòmica dels fans. El videoclip, a sota d’aquestes línies:
Per una altra banda, i en una àmplia i interessantíssima entrevista a Rolling Stone, en Tim reivindicava el seu paper durant els anys que va estar amb els Defensors de la fe i un llegat que, com ha comentat moltes vegades, ha estat esborrat per la pròpia banda.
Entre algunes declaracions, destaquen aquelles que apunten a la poca sensibilitat que li mostra el management de Judas Priest, en relació, per exemple, a l’ingrés al Saló de la Fama: "És una llàstima que el Hall Of Fame no pugui incorporar membres que van estar a la banda durant gairebé 10 anys, van obtenir una nominació als Grammy, van gravar dos discos d'estudi, dos en directe i un DVD. És una pena que no pugui fer-ho. Però el què més em sorprèn és que no he rebut ni una sola trucada de Judas Priest. Mai no hi ha hagut una trucada que digués: ‘Vas ser una peça important dins la banda. Una cosa són les normes per les quals no pots entrar al Saló de la Fama i una altra és el nostre sincer reconeixement per haver estat una part important d’aquesta família'. Però no hi ha hagut res en aquest sentit.
Sí que en van fer arribar un correu per avisar-me que un promotor australià estava fent servir el nom 'Metal Gods' per a promocionar la meva propera gira amb en Simon Wright per aquell continent on farem cançons de Dio i de Judas Priest. Jo no vaig tenir res a veure amb el nom del tour, tot va ser cosa de l’organitzador que ens veia a tots dos com a Déus del metall, però des de la direcció del grup em van dir: ‘Aquesta vegada ho passarem per alt, però en el futur no pots utilitzar-lo’. Però per què m’amenaceu? Ni tan sols sé si la marca està protegida a Austràlia. De veritat que aquesta serà l’única comunicació que tindreu amb mi? es pregunta retòricament en Tim.
“Hauria sigut fantàstic rebre un correu electrònic o una trucada de gratitud, però els únics e-mails que rebo són més amenaçants que de reconeixement. Cada vegada que durant la gira llatinoamericana he vist un rètol anunciant un concert amb el logotip de Judas Priest o una foto antiga, pensava: ‘Oh, merda!’. És una llàstima perquè som amics. I també és trist que el management estigui més preocupat per això que per enviar-me una carta o una ampolla de xampany com a mostra d’agraïment. I no estic parlant malament de ningú de la banda, però això és el què passa i no puc amagar-ho. Tot i així, i com he dit moltes vegades, els meus anys a Judas Priest van ser fantàstics i em van tractar molt bé. Així és com ho veig” reprèn en Tim.
“Estic al Saló de la Fama. Vaig estar a la banda durant gairebé 10 anys. Quan algú diu que Judas Priest està al Saló de la Fama, i si jo vaig ser el vocalista de Judas Priest, automàticament també formo part d’aquest Hall Of Fame”.
