Reprogramades les dates de la gira europea amb l’Ozzy.

En una breu nota de premsa, els Sacerdots es feien ressò de la notícia: “Estem  molt contents de poder anunciar les dates com a convidats especials de l’Ozzy al Regne Unit  i Europa per al 2020 que es van haver de posposar a principis d’any a causa dels problemes de salut de l’Ozzy. Tots estem molt contents que estigui recuperat i esperem amb interès sortir de gira amb ell.

Gràcies als nostres fidels seguidors per la vostra comprensió. Ens veiem el 2020!”

El tour, que durarà sis setmanes, arrencarà el trenta-u de gener al Regne Unit i finalitzarà el setze de març a Suïssa. En aquesta gira reprogramada, s’han mantingut les mateixes ciutats que les anunciades el 2019 (tret de Barcelona i Frankfurt on els xous han estat cancel·lats) amb la única incorporació de Madrid el tretze de març com a nova data.
Recordem que a principis de mes la banda va anunciar a les seves xarxes socials la intenció d'acompanyar l'Ozzy Osbourne quan aquest reestrcturés la gira que es va veure obligat a posposar: "Tots li deseitgem a l'Ozzy una ràpida recuperació i esperem que torni ben aviat amb la salut recuperada al 100%. La gira d'Ozzy i Judas Priest pel Regne Unit i Europa serà repreogramada el 2020 i anunciarem les dates tan aviat com estiguin enllestides."

Els Deus del metall preparen sorpreses per a la seva imminent gira americana!

La notícia va saltar quan, a principis d’abril, en Richie Faulkner va respondre la piulada d’un seguidor al seu compte personal on li preguntava sobre les novetats de la gira que el grup havia deixat entreveure a la seva pàgina de facebook: “L’escenari és nou i diferent, així com la producció i estem pensant a introduir entre vuit i deu cançons que encara no hem tocat al Firepower Tour. Algunes són noves i altres antigues... Estem acabant de dóna’ls-hi algunes voltes més en els assajos per a veure com sonen. Quines creus que poden ser aquestes peces?”

Uns dies més tard, en Rob declarava al programa de radio Real Rock 33.9: “Quan Judas Priest vam anar a Amèrica per primera vegada a finals dels anys setanta, tocàvem a tot arreu i vàrem estar a la carretera durant molts mesos. Vam tocar a tots els bars i sales... en qualsevol lloc on puguessim endollar els amplificadors. Des de llavors, fem gires molt llargues com aquesta que ens porta a presentar Firepower per tercera vegada a tots els metalmaniacs. És per això que quan Priest surt de gira va des de Halifax fins a Seattle pasant per San Diego i Miami. Aquesta serà la darrera part de la gira americana d’aquest any i la tercera mostrant Firepower. Als qui ens vàren veure la darrera vegada per la zona de San Diego, han de saber que oferirem un espectacle renovat: un escenari diferent, vestuari i llums nous, i allò més important, la música. Tocarem alguns clàssics antics que mai hem tocat o que fa molt de temps que no toquem. Estem assajant entre deu i quinze cançons noves. Així és com ‘Killing Machine’ va tornar a sonar en directe. Jo estava a la meva habitació i els nois estaven tocant ‘Killing Machine’. Sonava bé i vam decidir provar-ho. Quan la vàrem tocar en directe, als fans els va encantar. Estic segur que la incorporarem al repertori quan tornem a Sant Louis. Segurament també tocarem altres com ‘Out In The Cold’. ‘Rapid Fire’, ‘The Sentinel’ o ‘(Take These) Chains’.”

Poc després, en Faulkner s’extenia una mica més al respecte en una entrevista al canal d’entrevistes Tone-Talk: “Ens estem preparant per a la propera, i crec que darrera, gira de presentació de Firepower, tret per les dates reprogramades de la gira amb l’Ozzy. Tornarem al Regne Unit i a Europa en algun moment, però ara ens estem preparant per a les actuacions als EE. UU., per les quals tenim algunes sorpreses. És la tercera vegada que visitem Amèrica en aquest tour, així que hem de fer coses diferents. Algunes persones ens han vist en les nostres darreres actuacions i no volem que vegin una altra vegada el mateix. Estem provant amb diferents cançons. Crec que en Rob ja va desvetllar algunes com ‘Out In The Cold’, ‘Killing Machine’ o ‘The Sentinel’. També ho estem fent amb temes com ‘All Guns Blazing’ i d’altres del nou disc com ‘Traitors Gate’ o ‘Necromancer’. Espero que no m’acomiadin per dir-ho!”.

Nou disc de Judas Priest en camí!

Aquesta és la sorpresiva notícia que es desprenia de les declaracions que en Rob feia al programa The Rock Be With You amb motiu del Download Festival australià: “Judas Priest estem travessant un moment excel·lent i ens sentim estussiasmats amb la nostra música i amb la reacció dels nostres fans. Aixó ens fa pensar: ‘Què passaria si composessim una cançó nova? I després una altra? I un álbum? Podríem sortir i fer una nova gira’. Els factors que ens mantenen actius són diversos i són els que ens condueixen a donar els diferents passos. Si ho penses, cada disc de Judas Priest, per definició, té el seu caràcter i el seu so propi. British Steel està a anys llum d’Stained Class, que a la seva vegada està a anys llum de Sad Wings Of Destiny i Sin After Sin. I així de forma succesiva. Aquesta és la dimensió creativa de Judas Priest. Com a banda sempre estem buscant alguna manera diferent d’enfocar els futurs projectes i les seves cançons. En això és en el que estem pensant actualment. Hem tingut una reunió al Regne Unit just abans de volar fins Austràlia per a parlar del futur i m’atreviria a dir que el nou disc de Judas Priest està en camí”.

Posteriorment, a meitats d'aquest mes, reafirmava les seves paraules en el programa Do You Know Jack?: “Sense cap mena de dubte, hi haurà un nou disc de la banda. De fet en Glenn ha tornat al Regne Unit i està composant riffs. Tenim un munt d’arxius farcits de riffs. Aquesta és la gran sort que tenim els Priest en termes de creativitat, sembla que això no té aturador. Quan publiques un treball tan exitós com Firepower, et sens més motivat encara. Qualsevol grup t’ho dirà. T’alimentes de l’energia que et transmeten els fans. Vols veure una altra vegada els teus seguidors i oferir-los alguna cosa nova. Això comporta fer una nova cançó que, multiplicada per deu, et sona com a resultat un nou disc. Així que aquest és el pla. Hi haurà un nou disc de Priest en un futur molt proper.“

Declaracions lapidàries d’en K.K. Downing: “En ‘Ripper’ és millor cantant que en Rob”.

"Quan en ‘Ripper’ es va unir a la banda” afirma en K.K., “física i tècnicament era millor cantant que en Rob. En Tim sempre estava en el to i en l'afinació adequats. No vull dir que en Rob no fos bo... Va millorar després de començar a usar els monitors in-ear. Però en Tim era més fort, més poderós, … i encara ho és. És increïble. El què passa és que la tonalitat d’en Tim no és la d’en Rob, i aquesta suposo que és la què defineix el so de Judas Priest. Crec que aquest va ser el motiu pel qual la cosa no funcionar. El problema no era en ‘Ripper’, la qüestió era que en Rob no estaba amb nosaltres. Sortíem a l'escenari, en Tim estava perfecte, matador…, però baixàvem i els seguidors deien: 'Ha estat genial, ho he passat molt bé, però quan tornarà en Halford?' Ha de ser dur per a un músic que es puja a l'escenari estar escoltant a la gent dir : 'Tornarà en K.K. ?, Tornarà en Tipton?'."

Però perquè van prescindir del factor qualitatiu? "És una llarga historia” explica en K.K. “La Sharon Osbourne va començar a trucar i a preguntar si en Halford anava a tornar perquè estava organitzant l’Ozzfest i estava disposada a pagar-nos molts diners si ell tornava i la banda hi actuava. El primer any que ens ho va proposar no va anar més enllà, però al següent va tornar a insistir. Llavors havíem tret Demolition i les coses no semblaven anar massa bé per a nosaltres: els llocs en els quals tocàvem eren pitjors, jo havia participat poc en el disc i no estava content amb el resultat... En Rob no va tornar només per diners, sinó perquè realment els seguidors no feien més que demanar-ho. Jo no veia que la situació anés a millorar sense ell. Semblava que tot allò que havia fet el grup abans d’en ‘Ripper’ era millor, cada cop més popular i més aclamat. Com per exemple passava amb Painkiller. En el seu moment es va rebre amb certa fredor, però any rere any anava guanyant credibilitat i, a la vegada, els seguidors demanaven la formació amb els membres originals de el grup."

Per la seva banda, en ‘Ripper’, com sempre educat i respectuós amb la figura del metalgod, contestava això a les declaracions del guitarrista: «Bé, no hi estic d'acord. Però és afalagador. Mira, jo estava en plena forma quan vaig entrar a Judas Priest i crec que d’aquí sorgeixen les paraules d’en K.K. Jo estava pletòric, a part de ser bastant més jove. No em sento còmode amb aquest tipus de comentaris, ja que sóc amic de tots els membres de Judas Priest; sóc amic d’en Rob, sóc amic d’en Glenn i sóc amic d’en Ken... Però vaja, m’ho prenc com un compliment i prou."

Conxorxa contra en K.K.?

Per enèsima vegada, l’Ian Hill va ser interrogat sobre el fet de no haver sospesat l’opció de demanar a en K.K que tornés al seu grup quan es buscava un recanvi per en Tipton davant la impossibilitat d’aquest per a sortir de gira. El baixista parlava amb franquesa a Australia’s The Music: “Em va saber molt de greu la manera com en Ken va sortir del grup, si bé no ho baix exterioritzar. Ell insistia en què ja n’havia tingut prou i que volia fer altres coses i jo ho vaig respectar. El què no puc entendre és que es senti decebut perquè no li demanéssim que tornés quan ja teníem un substitut per en Glenn. Certament, el seu encaix hauria estat complicat ja que tenim dos discos amb material que ell no coneix. Si hagués sabut que es sentia d’aquesta manera, les coses potser haurien estat diferents, però ell va continuar incomunicat i la primera notícia que tenim de la seva disgust és a través de la premsa”.

Però en Downing té clar que el motius pels quals no va ser convidat a tornar a Judas Priest després de l’abandonament forçat d’en Tipton, són absolutament extra musicals. Preguntat respecte a qui pren les decisions sobre els afers interns de la banda, i en conseqüència qui veta el seu reingrés, la seva resposta al mitja Full In Bloom no deixa lloc a dobles interpretacions: “Quan vaig marxar, vaig deixar clar amb què no estava feliç, amb qui i per què. Òbviament, vaig trencar tots els ponts... En Rob i l’Ian mai havien pres decisions, sempre havíem estat en Glenn i jo. Bé, així era al principi ja que després tot passava per les mans d’en Glenn i la Jayne (Andrews). Crec sense por a equivocar-me que en Rob, l’Ian i l’Scott haurien contemplat la possibilitat de retornar al grup si no hi hagués res que ho impedís. No sé quines pressions hi ha, però sempre he tingut una molt bona relació amb en Rob, l’Ian i l’Scott. Amb l’Ian érem com germans.”

El tercer en discòrdia, en Richie Faulkner, del qual en K.K. ha declarat que el considera un clon que mai interpretarà “Sinner” com ho fa ell, també ha estat interpel·lat per l’emisora canadenca K-97 respecte a la relació amb el seu predecessor. El jove guitarrista explicava: “Mai he parlat amb en Ken. I penso que ningú del grup ho ha fet. Crec que ha parlat a través del management, però mai en persona. Les xarxes socials es fan molt ressò de les declaracions creuades dels uns i els altres, però no han hagut converses entre ells. Però, qui sap el què pot passar? Nosaltres simplement seguim endavant amb el nou disc i la gira”.