Judas Priest tampoc entraran a formar part aquesta vegada del Rock’n’Roll Hall Of Fame.

Moltes han estat les veus que han mostrat la seva incredulitat davant la nova negativa del Rock’n’Roll Hall Of Fame d’incloure els Deus del metall en aquesta institució. Si bé van quedar entre les cinc formacions més votades pels seguidors, la institució ha tirat pel dret i ha sorprès novament tothom incloent noms que poc tenen a veure amb el terme “rock’n’roll” com Whitney Houston, Depeche Mode o The Notorius B.I.G.

L’endemà de tancar-se les votacions, el dissabte 11, els Sacerdots publicaven els següent a les seves xarxes socials: “Enormes gràcies metàl·liques a la nostra família Priest per votar i defensar Judas Priest en la secció del vot dels fan per entrar al RRHOF 2020; vam aconseguir i vam mantenir-nos en el cinquè lloc en l’apartat dels vots dels fans gràcies al vostre amor i suport.

Sigui quin sigui el resultat final, estem beneïts tenint els millors aficionats metàl·lics del heavy metal mundial!

Una d’aquestes veus ha estat la del propi Richie Faulkner que ha dit en una piulada: “No permetre l’ingrés de Judas Priest no té cap mena de sentit. La banda porta 50 anys de carrera i encara està fent música i recorrent el món amb els millors fans del món. Aquest és el millor elogi que se m’acudeix. Aquestes institucions es basen en allò que bandes com aquesta han ajudat a crear i no ser inclosos és una broma total.”

En Halford està disposat a cantar cançons de l’era “Ripper”!

El passat 29 de desembre, en una entrevista promocional amb motiu de la propera gira d’aniversari al programa “The Hog” de l’emissora de radio de Milwaukee, el cantant donava en comptagotes alguna informació sobre les cançons que formarien part del setlist i que reafirmaven les seves declaracions fa uns mesos a Rolling Stone: “Sí, tocarem cançons poc habituals. Des de Rocka Rolla fins a Firepower. El propòsit de l’espectacle es portar-te de viatge a través dels anys amb la nostra música. Tot es basa en la dinàmica, la producció i la presentació. Ja portem un temps muntant això i ara hem arribat al moment de triar les cançons. És molt possible que preparem algunes cançons que no hem tocat mai, fet que suposa un plus pel concert. Encara no sabem quines cançons seran, però serà un gran espectacle i una gran gira. Seran cinquanta anys de Judas Priest, no puc esperar”.

Però la notícia la trobem en el número d'aquest mes de l’edició anglesa de la revista “Metal Hammer”, on en Rob ha anat una mica més enllà i ha deixat oberta la possibilitat desitjada per molts fans de cantar temes de la època d’en Ripper Owens: “Per què no? Jugulator i Demolition són una part important de la història de Judas Priest i en Tim és un bon amic meu. Mai he cantat cap de les cançons que ell va gravar, però tinc clar que ho provaré. Estic disposat. Quan? Podria passar en qualsevol moment, no hauria de ser estrictament per l’aniversari. Nosaltres assagem abans de sortir a tocar i aquest és el moment en el qual es discuteixen les idees. Segurament serà així com ho farem. Senzillament passarà i serà brillant”.

Aquesta opció pren encara més força si recuperem les paraules d’en Richie Faulkner a finals del mes d’octubre en un xat en directe on comentava: “L’altre dia vaig estar escoltant els discos amb en Ripper i “Hell Is Home” és un gran tema. És canyer i té una melodia de veu molt bona. Crec que en Ripper el canta molt bé. Probablement sigui una de les meves cançons preferides de Judas Priest amb en Ripper”.
L'excantant sempre ha mostrat la seva estupefacció davant la poca atenció que, després de la reunió, el grup ha mostrat pels àlbums en els quals ell va participar. En una entrevista a principis d’any a Ultimate Guitar comentava: "Sí, crec que definitivament mereix més atenció. Vull dir, no fan res. És increïble que simplement els hagin esborrat, que no en toquin cap... A la gent li agradaria escoltar "Burn In Hell". No han de fer-me un tribut ni res, però estaria bé interpretar una cançó... Va ser un període important durant el qual vaig fer dos discos d'estudi, dos discos en directe i un DVD, des del 96 fins al 2004. És una bogeria que s'esborri aquesta etapa i que ni tan sols es toqui una cançó en directe, perquè és Judas Priest".

Respecte la reunió d’en Halford amb Judas Priest que va forçar la seva marxa, en Tim sempre s’ha mostrat comprensiu: “Bé, la banda necessitava en Rob Halford, de debò. Sempre ho he dit: Judas Priest necessitava en Rob Halford i en Rob necessitava tornar a Judas Priest. Vull dir que pots tenir la teva pròpia i exitosa carrera en solitari, però els diners es dupliquen amb Judas Priest i Rob Halford. Es necessiten mútuament”. I continua resolent: “Jo em vaig unir a Judas Priest en un moment terrible pel heavy metal, però vam creure que podíem continuar i ho vam fer. Però crec que el retorn d’en Rob va ser una decisió intel·ligent per a tothom. Les bandes necessiten les formacions clàssiques i els cantants originals. Amb això vull dir que si en K.K. tornés a Judas Priest, i m’encanta en Richie i no voldria que marxés, podrien sortir de gira amb aquesta formació i farien més diners”.