Traductor

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel
-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.



16 de desembre 2018

Nova tanda de concerts americans pel 2019!



Judas Priest han anunciat la tercera part de la gira per terres americanes presentant el seu flamant “Firepower”. L’inici d’aquest nou periple començarà el tres de maig al Seminole Hard Rock Hotel & Casino de Florida i s’extendrà durant més d’una trentena d’actuacions, fins arribar al Hard Rock Hotel de Las Vegas el vint-i-nou de juny. El grup que els acompanyarà durant tots els concerts será Uriah Heep. Recordem que el vint-i-set de gener Judas Priest encetaran una nova tanda de concerts per Europa, la major part com a convidats especials de l’Ozzy Osborne, per a continuació descarregar el seu metall per Australia, Nova Zelanda i Sud-Àfrica durant les primeres setmanes del mes de març.
Coincidint amb aquest anunci, els Sacerdots han penjat un parell de missatges al seu perfil de Facebook.
Metalmaniacs: la gira mundial de Firepower ha acabat per aquest any 2018!
Ha estat novament un plaer veure-us a tots durant la nostra darrera creuada pel planeta fent cent-quatre concerts i visitant trenta-quatre països.
El vostre indestructible amor i el vostre recolzament absolut per Judas Priest, així com la defensa del metall que fem tots plegats, són realment inspiradors.
Com a banda, hem estat encantats que el nostre heroi Glenn sortís a tocar en alguns dels xous i, novament, les vostres mostres d’estima li han donat forces per a sortir cada nit a l’escenari.
Us desitgem a tots un metàl·lic Nadal! Els Priest tornarem!
L’altre dels missatges diu el següent:
Només algunes estadístiques d’aquest 2018... Des de l’inici dels assatjos el gener i fins la nostra arribada a casa després de visitar Indonèsia aquest desembre, han passat 316 dies i hem recorregut més de 125.000 milles. Hem fet 104 xous a 34 països i hem tocat davant de més d’1.250.000 fans d’arreu... A més a més hem recollit més de 60.000 lliures per a la Glenn Tipton Charity Foundation (moltíssimes gràcies a tots els qui heu contribuït, nosaltres continuarem treballant per aquesta causa tan digna!).

14 de desembre 2018

Les finances d’en K.K. en estat de fallida!



A principis d’octubre de l’any passat, el diari The Times es feia ressó de la posada en venda de la propietat que en Downing té a prop de Bridgnorth, a South Shropshire. El somni del guitarrista -que comptava amb el beneplàcit del jugador Darren Clarke- era crear un ressort de luxe amb un spa, un hotel i una quarantena d’apartaments en unes terres al voltant del camp de golf d’Atsbury Hall amb la intenció d’apropar l’Open Championship. Però poc després d’haver demanat un crèdit de financiació intermitja per a poder fer front entre els mesos d'agost i març de 2018 a les despeses dels arquitectes i els treballadors vinguts des de Londres, va rebre una notificació de cancel·lació per incompliment. Com a motiu d’això, en K.K. es va declarar en suspensió de pagaments i es va veure obligat a posar a la venda aquests terrenys, els quals van sortir al mercat immobiliari al voltant d'uns 13 milions d’euros.


Tot i que en un principi va estar buscant un refinançament del préstec, el guitarrista va  hagut d’atendre amb el seu patrimoni les obligacions derivades de la suspensió de pagaments.


A meitats del mes de maig, Ken Downing Ltd. va posar a la venda la seva participació dels drets d’autor pertanyents a més de 136 cançons de Judas Priest (entre les que figuren els royalties de "Breaking The Law", "Living After Mignight" o "Painkiller") i que generen uns ingressos anuals de més de 350.000 euros. Finalment va ser Round Hill Music (una companyia dedicada a llicenciar i registrar cançons internacionalment, i a gestionar els seus drets i els seus ingressos) qui va adquirir-los. En K.K. era sincer en les seves declaracions a Myglobalmind a principis de setembre: “Sóc el propietari dels meus drets personals sobre les cançons. És com quan tens un cotxe de luxe o un bon grapat d’accions i et fan un oferta que no pots rebutjar. Estem parlant d’una gran suma de diners i ara és el moment de vendre. Això no afecta en absolut la banda, tots els drets són de la meva propietat i puc fer amb ells allò que desitgi”. Les seves explicacions agafaven un to més transcendental quan afirma: “Quan arribes a la meva edat, t’entren moltes pors. Hi ha amics als quals els han passat coses. La mort d’en Vinnie Paul va ser molt difícil d’acceptar perquè només tenia cinquanta anys. Fa pocs dies em va trucar en Mantas de Venom per a explicar-me que havia tingut un infart del qual afortunadament s’està recuperant. No em mal interpreteu, puc arribar al cents anys, però mai saps quan arribarà el teu final. Tenia uns actius i necessito sanejar els meus comptes, pagar els meus deutes i volia gaudir d’unes bones vacances”. “Aquest any el pagament de royalties ha arribat a un màxim històric” explicava en K.K. “El raonament és bastant senzill: Si tu tens una cançó que val un milió de dòlars, pot percebre 60.000 dòlars durant els propers deu anys o vendre-la per un milió. D’aquí a deu anys en tindré setanta-set... És una equació financera i matemàtica que deixo que els meus comptables i els meus metges facin per mi”.
Però sembla que aquest diners no han estat suficient per a tapar el forat que ha suposat la fallida del seu negoci i a principis d’aquest mes de desembre, el ros guitarrista posava a la venda a través de la casa de subhastes Bonhams part de la seva col·lecció de guitarres elèctriques i acústiques, diversos capçals Marshall, algunes pedaleres i un parell de jaquetes de les gires de presentació d’Screaming For Vengeance i Turbo

item catalogue imageKen (K.K.) Downing/Judas Priest: A Turbo/Fuel For Life World Tour jacket, 1986,

Una de les guitarres subhastades el passat dia onze a New Bond Street va ser la Gibson 1967 Flying V utilitzada durant les gravacions de discos com Sad Wings Of Destiny, Sin After Sin, Stained Class, Killing Machine, British Steel i Point Of Entry. 

Ken (K.K.) Downing/Judas Priest: A Gibson Flying V guitar, 1967,
El seu preu final va ser de 166.000 euros, mentre que una de les altres, la Gibson Flying V Medallion, va ser venuda per 90.000 euros.

item catalogue image


Recordem que els primers dies d'abril, en Downing també va anunciar que obriria la KK's Steel Mill, una sala de concerts gestionada per ell mateix i situada a l'Starworks Warehouse, l'antiga fàbrica que l'empresa Star Motor Oil tenia a Wolverhampton a principis del segle passat.

12 de desembre 2018

En Glenn Tipton reapareix al tram final del "Firepower Tour" 2018.

foto de Judas Priest.

Un cop acabada la gira nord-americana de l’estiu compartint cartell amb Deep Purple, finiquitat el tour pel centre i el sud del nou continent (descarregant a Colombia, Equador, Perú, Xile, Argentina i Brasil durant els darrers dies del mes d’octubre i la primera quinzena de novembre), els Priest van desembarcar a la terra del sol naixent per a fer sis actuacions al Japó, i una a Korea, Singapur i Indonesia. Durant les cinc darreres dates, les del vint-i- vuit i el vint-i-nou de novembre al Tokyo Dome City Hall i al Musashino forest Arena al Japó, i les de l'u, el quatre i el set de desembre, en Tipton va reunir-se amb els seus companys de grup a la part final d’aquests concerts per a interpretar Metal Gods, Breaking The Law i Living After Midnight. Els vídeos de les dues primeres aparicions i de l'última a Jakarta, els podeu veure a continuació:




A l'actuació de la banda a l'Ecopark Ancol, estava prevista l'asssitència del president indonesi, en Joko Widodo, però a causa de l'assessinat de vint persones a la província de Papua durant aquella mateixa setmana, no hi va assistir per a poder fer costat a les famílies de les víctimes. 


02 de novembre 2018

Imatgeria religiosa (XXXII): Aniversari feliç!


El passat vint-i-cinc d’octubre, Robert Trujillo i Kirk Hammet de Metallica van tenir un bonic detall al recordar-se del setanta-unè aniversari d’en Glenn Tipton durant l’actuació d’aquests al Walls Fargo Center de Philadelphia. Aquesta inesperada sorpresa es va produir durant l’estona que els dos musics tenen reservada a la part central dels xous d’aquest “World Wired Tour” i que en bona part de les ciutats utilitzen per a homenatjar a algun grup o artista local (a Madrid van tocar Vamos muy bien i Los roqueros van al infierno, mentre que a Barcelona van fer El muerto vivo d’en Peret) com a gest de complicitat amb el públic. En Trujillo, després de recordar que era l’aniversari del guitarrista de Judas Priest, es va llençar amb el seu company Hammet a fer una versió de la versió de The Green Manalishi (With The Two Pronged-Crown) de Fleetwood Mac que els Sacerdots van gravar per al disc “Hell Bent For Leather”. A continuació podeu veure el vídeo:

13 d’octubre 2018

K.K. Downing dixit...



Des de que en K.K. -en col·laboració amb el periodista escocès Mark Eglinton- va publicar el passat divuit de setembre la seva autobiografia Heavy Duty - Days And Nights in Judas Priest, bona part de les declaracions que han aparegut a les entrevistes promocionant la sortida del llibre han estat esquitxades per la polèmica. El ros guitarrista ha posat en marxa el ventilador, ha estirat de la manta i ha començat a repartir a tort i a dret alhora i només l’Scott Travis ha escapat de l’acritud de les seves paraules. Fem a continuació una cronologia del relat d’aquests fets.
Tot comença el passat disset de juliol, quan l’editorial britànica Da Cappo Press puja a les xarxes socials la contraportada del llibre, on si pot llegir un breu extracte on en Ken posa en entredit la imatge de cuir negre que la banda va convertir en icònica a finals dels setanta: “No recordo exactament quan aquest pensament va començar a rondar-me pel cap, però puc recordar haver-hi pensat en més d’una ocasió: ‘Saps? No estic segur de la nostra imatge’ Pensant-ho millor, crec que Judas Priest va tenir una mica de crisi d’identitat des dels seus inicis. El nostre look sempre va estar una mica en entredit. A mi mai em va dir res, i en els primers dies de la nostra carrera, suposo que ho vaig veure com una virtut”.


Respecte al seu esperat retorn al grup després de la sortida forçosa d’en Tipton, en Downing confessa a meitats de setembre al programa Noize In The Atlantic que va estar esperant una trucada on li demanessin tornar a ocupar el seu lloc: “Segurament no hauria acceptat, però no vaig tenir l’opció de respondre ja que la decisió del relleu ja estava presa i es va anunciar abans de què ningú en sabés res. Inclús quan me’n vaig assabentar em vaig quedar pensat: ‘serà veritat?’. Suposo que vaig estar esperant que sonés el telèfon, però mai ho va fer, així que mai sabré si hauria contestat o no. És millor deixar-ho així”.
Malgrat tot, en Ken no descarta, tot i les seves reserves, tornar algun dia amb els Sacerdots i en una entrevista a Vintage Rock, s’estenia una mica més al respecte: ”Hi va haver una oportunitat de tornar no fa gaire, però va passar de llarg. Així que ja sumem un any més a les nostres esquenes. Ara en compliré seixanta-set i em trobo en bona forma. En el seu moment no m’ho van demanar, però si ho haguessin fet, tot hauria depès de com m’ho haguessin preguntat i de com s’haguessin plantejat les coses en el futur. No puc preveure si hi haurà una altra oportunitat, així que potser se m’ha fet massa tard. Però torno a reafirmar-me: ‘Si passes alguna cosa, hauria de sospesar les circumstàncies en les quals es donés’.”   



Sorgeix en aquest punt un nou creuament de declaracions entre el guitarrista i l’Ian Hill quan aquest darrer explica que no tindria sentit haver demanat a en K.K que tornés arran de la sortida temporal d’en Glenn ja que el seu lloc ja havia estat ocupat per en Faulkner i el què hauria de fer en el supòsit d’haver reingressat, hauria estat aprendre’s les parts d’en Tipton, la qual cosa era un sense sentit.  “Els motius que esgrimeix l’Ian sobre perquè no m’han convidat són absurds. Si hagués tornat a Judas Priest, òbviament hagués ocupat el meu lloc. És el què els fans haguessin volgut. Igualment, en Richie està tocant també les parts d’en Glenn, així que no s’hagués donat el cas en el qual jo toqués les parts d’en Tipton i en Faulkner les meves. En unes altre declaracions a Please Kill Me, es mostrava força bel·ligerant amb el seu substitut a qui ha arribat a titllar de mer clon: Jo sóc guitarrista. En Richie és guitarrista. Sabem exactament el que passaria: Jo recupero el meu lloc i ell es fa amb el costat de l’escenari d’en Glenn i tornem a ser Judas Priest. I en Richie no ha de tocar “Sinner” perquè jo ho puc fer millor, ja que en sóc l’autor. En Faulkner fa una gran feina, però puc tocar i actuar millor que ell. Això és el que esperen els fans perquè em recorden de fa molts anys, per l’amor de Déu, des de fa dècades...”


Però tornant a la picabaralla entre els dos fundadors de Judas Priest, el guitarrista declara: No sé quan se li ha acudit aquesta idea a l’Ian, però no estic content amb el que està dient. Sembla que dóna a entendre que cap fan em troba a faltar i que en Richie ha aportar nova energia a la banda. Això és injust, Ian. Per què ho dius? Haig de recordar-te que a la meva darrera gira, jo era l’energia. Vaig haver d’aixecar el peu de l’accelerador perquè no podien seguir-me el ritme. Després d’un dels primers xous, en Travis em va comentar que estava acaparant massa protagonisme damunt l’escenari. Semblava com si volgués apoderar-me del xou per fer exactament el mateix que havia fet sempre. Va ser llavors quan vaig posar-me en un segon pla i a sentir-me disgustat amb la situació. En Rob llegia les lletres de les cançons, en Glenn anava a buscar cerveses entre tema i tema i jo, allà al mig, no sabia que fer”. “Que Déu et beneeixi i que els beneeixi també a ells perquè vau ser com germans” proclama en K.K. “Vam anar junts a l’escola, a l’institut i vam viure plegats la nostra carrera, però Ian, pensa el què dius abans de parlar. Has substituït l’energia amb energia. Això està bé, però no et fa avançar”.



Per altra banda, segons explicava en Downing a The Guardian, després de la seva marxa havia enviat dues cartes a l’oficina de management. Si bé a la primera donava a entendre que deixava la banda emprant un to afable i d’agraïment, a la segona el seu ressentiment anava dirigit a membres concrets, i van ser aquestes paraules les que van frustrar la seva tornada als escenaris quan en Glenn no va poder sortir de gira per a presentar Firepower. I està clar que no havien de ser paraules massa afalagadores perquè després de tots aquests anys, encara es mostra rancuniós amb el seu excompany a les sis cordes: “Mai em va semblar fàcil portar-me bé amb en Glenn. Aviat em vaig adonar de les estrictes condicions amb les quals treballava. Si anaves a relacionar-te amb ell, ho havies de fer amb les seves normes”.
Però la cosa va a més quan relata: “Vaig parlar seriosament amb en Glenn sobre com bevia abans i durant els concerts. Jo sóc bevedor de cervesa i sé que mai hauria pogut fer el què ell feia. Semblava que alentia els concerts. Odiava haver de sortir cada nit sense saber que podia passar. Em posava nerviós i no em feia cap gràcia. En Tim em demanava que fes alguna cosa i jo li contestava: ‘jo toco la guitarra, no hi puc fer res’. La gent no se n’adonava, però vaig quedar tocat i vaig deixar de divertir-me”.


Veient com han tractat els Priest els temes d’alcova durant la seva llarga carrera, podem considerar aquests comentaris una mica fora de lloc. Però el Kenneth està disposat a dinamitar-ho tot i prossegueix relatant a The Rolling Stone que l’excessiu “protagonisme” d’en Tipton va ser un dels altres aspectes que el van forçar a deixar el seu grup: “Jo no era l’únic que sentia el poder i el control que en Glenn exercia sobre la banda. Per aquest motiu em va sorprendre que no em convidessin. Tots sabien que el meu problema era amb en Glenn per com bevia i com prenia les decisions. Ja n’estava tip i els altres pensaven el mateix”. I concreta les seves paraules: “Ell decidia quan sortíem de gira. Moltes decisions es prenien d’amagat de la resta. Tots ho sabíem, però no en teníem proves i no pots queixar-te de coses que no pots demostrar. Per part meva, crec que democràticament és la millor manera de treballar. Però en aquest cas algú vol un tros de pastís més gran que el dels altres”.
I està clar que les ferides encara no han cicatritzat, ja que després de l’anunci de la malaltia d’en Tipton, la comunicació amb el guitarrista ha sigut a través de terceres persones: “Li he transmès els meus millors desitjos a través del management i fins aquí han arribat les coses”.

 

Queda clar que l’actual relació amb els seus excompanys no gaudeix de molt bona salut: “Hauria de pensar que les meves opcions de formar part de la banda s’han esfumat. Suposo que és el mateix que passa en una relació de parella o entre pares i fills. Passes molt hores junts i apareixen les discrepàncies. En el nostre cas, no crec que les coses acabessin bé o malament. Hi ha gent més tolerant que altres i hauria fet falta un miracle per a romandre junts després de quaranta anys. Tothom hauria hagut de cedir i haver mantingut l’equilibri entre el donar i el rebre, però arriba un moment en el qual això es va trencar. Vull pensar que la democràcia sempre és la millor política, però entre nosaltres va deixar d’existir. No sé com, però va passar”. En Downing deixa entreveure un motiu més dels quals van fer-lo abandonar el vaixell: “Després dee la gira de Nostradamus, el management va comentar-me: ‘Hauràs de començar a composar cinc cançons per a un EP’ i vaig veure que hi havia alguna cosa que no funcionava prou bé. ‘En Rob acaba de llençar dos àlbums en solitari i nosaltres anem a publicar un EP?’ Va se la gota que va fer vessar el vas, de veritat. Vaig creure que ja era suficient”.
Darrerament sembla que el ros guitarrista ha suavitzat les seves incendiàries declaracions: “Sóc afortunat d’haver pogut formar part d’això. Van ser moments meravellosos. Sense tenir en compte tot els que ha passat en aquests darrers anys, sempre diré que he sigut respectuós i que estic agraït als meus companys. Vàrem fer un gran viatge junts i vam tenir èxit. Tot el que hem fet ha passat a la història. Espero que en el futur, quan la gent miri enrere i pensi en el heavy metal, recordi inevitablement el nom de Judas Priest”.

31 d’agost 2018

Judas Priest recuperen "Delivering The Goods" i desenpolsen "Desert Plains" durant la segona part de la gira americana!


El passat dimarts 21 d'agost els Defensors de la fe van iniciar la segona part de la gira americana compartint el cap de cartell amb els seus compatriotes Deep Purple i, una setmana després, ja han incorporat canvis en el setlist, concretament en els seus shows pel Canadà. Dilluns 27 al FirstOntario Centre de Hamilton van substituir "Grinder" per "Delivering The Goods" (que havien tocat per darrera vegada el 25 d'abril de 1980 a Le Bataclan de Paris) i dimecres 29 al Bell Centre de Montreal van introduir "Desert Plains" en lloc de "Bloodstone"(els vídeos són d'aquesta última actuació). 





Però això no va ser tot. En Glenn Tipton va pujar als escenaris de les tres dates canadenques (incloent la de Quebec) i va interpretar el tram final format per "Metal Gods", "No Surrender"(que interpreten només amb en Tipton) , "Breaking The Law" i "Living After Midnight". L'actuació complerta a continuació:



30 d’agost 2018

"The Tree Tremors" el nou projecte d'en Ripper Owens!


The Tree Tremors és el nom del projecte capitanejat pel cantant Sean Peck (Cage, Death Dealer, Denner/Shermann) i que també compta amb la veu de Harry Conklin (Jag Panzer) i la d’en Ripper. 
El debut homònim de la formació apareixerà a finals d’aquest any i està composat per dotze himnes de heavy metal composats per en Peck des de fa cinc anys i centrats a destacar tres de les veus més respectades i incansables del metall que estaran acompanyades per les guitarres d’en Dave García i en Casey Task, el baix de l’Alex Pickard i la bateria d’en Sean Elg. 



En Tim i en Sean es van conèixer durant la gira americana que Judas Priest van fer presentant Jugulator. “Ja hem fet dues cançons en directe a San Diego per a filmar el videoclip del primer senzill i ha sigut grandiós”, explica l’Owens. “Em va portar temps muntar-ho, escriure unes bones cançons i organitzar-ho correctament,” diu en Peck, “però els resultats han superat totes les meves expectatives.” “En Sean i jo vàrem coincidir en un festival a Alemanya” comenta en Harry. “Allà em va convèncer per entrar a formar part del projecte. Quan vaig començar a gravar les cançons, sabia que seria poderós. Per als fans del heavy metal serà el súmmum”.
"Invaders From The Sky" és el lyric video que presenten com a avançament del disc:


Veurem com acaba aquesta història ja que en Rob Halford té registrat el nom de “The Tree Tremors” per a un futur projecte amb tres cantants (es movien els noms d’en Tate, en Dickinson i del desaparegut Dio) des de fa més de deu anys. 

28 d’agost 2018

Judas Priest continuen recollint diners per la "Glenn Tipton Parkinson's Foundation".


Judas Priest estan muntant a cada recinte dels seus concerts d’aquesta gira americana un photocall molt especial amb la motocicleta “Firepower”, la mateixa amb la qual en Rob irrumpeix a l’escenari durant “Hell Bent For Leather”. Per a fer-se la fotografia cal pagar 5$ que van a parar a la “Glenn Tipton Parkinson's Foundation” destinada a la investigació d’aquesta malaltia degenerativa. En Glenn ja ha passat per caixa!

24 d’agost 2018

L'Ian Hill no preveu que "Firepower" sigui l'últim disc de Judas Priest!



Music Universe va entrevistar fa uns dies l’Ian Hill i, entre moltes altres coses, li va preguntar si Firepower seria el darrer treball de Judas Priest, sempre que la salut d’en Glenn Tipton no millorés. El baixista responia sense embuts: “Aquests no són els nostres plans. No veig cap raó per la qual no haguem de gravar més discos. En Glenn pot tocar durant breus períodes de temps, fins i tot quan té un mal dia pot fer-ho. Actualment no pot fer un concert complert. Això pot canviar perquè hi poden haver tractaments que l’ajudin, però no hi ha motius que l’impedeixin composar noves cançons. I també és capaç de tocar en un àlbum durant períodes de temps curts.”

23 d’agost 2018

L’Andy Sneap completarà tot el “Firepower World Tour”.



Durant una recent entrevista que el programa radiofònic “Rock Talk With Mich Lafon” li va fer a en Rob, va sorgir la pregunta sobre el futur de l’Andy Sneap en el sí de la formació. El cantant confirmava el següent: “S’ha compromès a estar amb nosaltres el temps que sigui necessari. L’Andy és un productor prolífic. Viu a l’estudi que té a casa seva, a Derbyshire. Es lleva al matí, va a l’estudi i s’hi està tot el dia; aquesta és la seva vida. Per aquest motiu estem tremendament agraïts a l’Andy per allunyar-se del seu entorn i ocupar el lloc d’en Glenn a la gira de Firepower. Crec que puc afirmar amb tota seguretat que l’Andy estarà amb nosaltres tot el tour, que s’allargarà durant el que queda d’any i la major part del proper. Després d'això no sabem que passarà. Estem molt contents què l’Andy estigui amb nosaltres. En Glenn està feliç de tenir l’Andy tocant les seves parts de guitarra a l’escenari. L’Andy les ha adaptat al seu estil, toca les cançons molt bé i els fans l’han acceptat per la seva gran generositat.”

21 d’agost 2018

Judas Priest anuncien la intenció de celebrar les seves noces d’or!


En declaracions a l’emisora 93.3 WMMR de Filadelfia, en Rob Halford confirmava a la periodista Sara Parker la intenció de celebrar els cinquanta anys de la banda damunt dels escenaris de cara a l’any vinent: “En aquests moments estem discutint amb la discogràfica, els promotors i el management. Tenim diverses idees i quan hi hagi alguna cosa lligada, us les farem saber. Serà un any genial. Tota una celebració. Una altra fita increïble a la història de Judas Priest que estem intentant compartir amb tot el món”.


Per la seva banda, en Hill, l’únic membre original de Judas Priest després de la marxa d’en K.K., declarava el següent a Pantagraph: “Et mous per impulsos i ho hem fet així moltes vegades al llarg dels anys. No penses en aquestes coses ni et preguntes ‘Per què dimonis continuo fent això després de seixanta anys?’ Ho continues fent per amor i puc dir que tots volem fer això per a viure. Les persones que conec i que s’han retirat… ràpidament han fet una davallada. Això et manté jove i et fixa un objectiu. Toco fusta, ara mateix estic bé i espero continuar així.”

07 d’agost 2018

Judas Priest estrenen "No Surrender" amb en Glenn a l'escenari del 013!


Després de tornar a tocar amb la resta de Judas Priest la tripleta final -formada per "Metal Gods, "Breaking The Law" i "Living After Midnight"- als escenaris del Zenith (Munich, 31 de juliol), el W.O.A (Schleswig-Holstein2 d'agost), el Pol' And' Roll (Kostrzyn nad Odra, 3 d'agost), el Lokerse Festival (Grote Kaai, 5 d'agost), en Glenn Tipton va fer el mateix al Poppodiuem 013 de Tilburg ahir dilluns. Però la seva contribució va anar més enllà i el sextet en directe va interpretar "Metal Gods", "Breaking The Law", "No Surrender", "Victim Of Changes" i "Living After Midnight" entre el deliri dels fans holandesos.



06 d’agost 2018

Judas Priest ja són part del “Hall Of Heavy Metal History”!


Judas Priest van entrar a formar part del “Hall Of Heavy Metal History” el passat dijous 2 d’agost a la cerimònia que va tenir lloc al festival Wacken Open Air, a Alemanya, just abans que els Sacerdots descarreguessin el seu ardent metall davant de 75.000 metalmaniacs en un dels concerts més importants de la gira mundial de presentació de Firepower.
“Ens hem assegurat que Judas Priest obtinguin l’ingrés i el respecte que realment es mereixen” va dir Pat Gesualto, fundador del “Hall Of Heavy Metal History”. “Els agraïm les dècades de dur treball i de dedicació al heavy metal,  una manifestació d’art que ells van ajudar a establir”.
Per la seva banda, els Defensors de la fe deien en el comunicat oficial previ a la gala; "Judas Priest estem encantats i honrats d’acceptar la incorporació al “Hall Of Heavy Metal History i estar entre molts dels nostres amics. Això també envia un gran missatge d'inclusió per a la comunitat metàl·lica de tot el món, així com de preservació i defensa la fe metàl·lica ".
El saló de la historia del Heavy Metal és una organització sense ànim de lucre dedicada a reconèixer aquells músics icònics i executius de la indústria que han fet créixer la llavor del hard rock i el heavy metal fins els nostres dies. La seva contribució al gènere és inestimable i continuen inspirant a fans del heavy metal a tot el món generació rere generació.


El “Hall Of Heavy Metal History”, que celebrarà una gala benefica anual a Anaheim (Califòrnia) durant el mes de gener de l’any vinent, és part de l’organització sense ànim de lucre D.A.D (Drums And Desabilities).

23 de juliol 2018

"No Surrender", tercer vídeo-clip de Firepower!


Els Déus del metall acaben de publicar el vídeo oficial de l'emblemàtica cançó "No Surrender" (del qual ja en van penjar un petit avançament el passat divendres a través de la pàgina Loudwire). "No Surrender" es converteix en el tercer single  que compta amb suport visual per a promocionar el seu darrer treball, l'incommensurable Firepower, després de "Lightning Strikes" i "Spectre" (que va aparèixer el vuit de març i que podeu veure a continuació).



En Rob Halford explicava el rerefons d’aquesta lletra a Noisey: “El millor de Priest durant tots aquests anys que portem fent heavy metal, és que sempre hem onejat aquesta bandera, si vols dir-li així. Un bri d’esperança; no importa allò que t’estigui passant a la vida,  sempre hi ha una sensació de superar les dificultats, de guanyar, d’arribar al cim. Sempre hem tractat d’imprimir aquest tipus d’experiència positiva a les cançons que composem. Així que “No Surrender” és una declaració. Des de la nostra perspectiva, sense importar a què t’enfrontes, sempre has d’encarar el desafiament. Supera’l, guanya i mai et rendeixis”.
““No Surrender” captura el veritable esperit de lluita que posseeix el metall” apuntava en Rob a Loudwire. “Quan honestament creus en tu mateix i vius la teva vida sense reserves, no hi haurà res que t’impedeixi viure el teu somni”.

08 de juliol 2018

Judas Priest aterren a Santa Coloma i en Glenn Tipton puja al Rock Stage del Rock Fest Barcelona!

Resultat d'imatges de rock fest 2018

Després de Madrid i Lisboa, en Tipton va penjar-se la guitarra i va rebre l'estima del públic del Rock Fest. A continuació, algunes de les reaccions de la premsa especialitzada i generalista i diversos vídeos.



"Judas Priest invoca a los dioses del metal en el Rock Fest. 
Aunque estas cosas siempre generan debates apasionados, Judas Priest es, para muchos, el metal, en mayúsculas, y no se trata solo de que la banda británica cuente con una larga batería de himnos fundamentales sino de que en su día inventó un sonido único, aplastante y definitorio. Una identidad inspirada por esos ‘Metal gods’ a los que Rob Halford invocó a su paso, este jueves, por el Rock Fest en el recinto de Can Zam”. (El Periódico de Catalunya)

"Judas Priest: Glenn Tipton se une a la gran fiesta del sacerdote.
Lo de Judas Priest en el Rock Fest fue para enmarcar. Un set list exquisito y detallista, un Halford que capeó sin grandes problemas el material más exigente y luego el gran detalle de que hiciera acto de presencia (y tocara) Glenn Tipton”. (The Metal Circus)

“Y por fin teníamos a uno de los dos grandes protagonistas de la noche en el escenario de Santa Coloma de Gramanet, unos renovados Judas Priest que dieron seguramente el mejor concierto de todo el primer día de festival. Es increíble la forma vocal de Rob Halford, el empaque en la ejecución de todas sus canciones y la escenografía que saben montar sin gastar en alardes sin sentido”. (Mariskal Rock)










29 de juny 2018

En Tipton puja a l’escenari de la sala Cubec i interpreta amb la resta de Judas Priest “Victim Of Changes”!

Després d’acompanyar la resta del grup a Bèlgica (Grasspop, 24 de juny) i a Suïssa dos dies després (Samsung Hall, Dübendorf), ahir va fer-ho a Bilbao per a tocar “Metal Gods”, “Breaking The Law”, “Living After Midnight” i “Victim Of Changes” que interpretaven per primera vegada durant aquesta gira.





25 de juny 2018

Judas Priest creen la "Gleen Tipton Parkinson's Foundation".


Tal i com ja havien comentat feia unes setmanes, els Déus del metall han constituït una fundació benefica per a recaptar fons per a la investigació de la malaltia de Parkinson. En Glenn explicava el següent en una entrada al Facebook oficial del grup:

"Com ja sabeu, he hagut d’abandonar les gires amb Judas Priest a causa dels meus problemes de salut. Continuo pujant als escenaris amb els nois per a fer alguns temes i ho faré sempre que pugui mentre no comprometi la banda. Fins ara, quan he tocat, la reacció de la gent ha sigut increïble, calorosa i molt emotiva.
Sabia que hi havia alguna cosa a la meva coordinació i la meva velocitat a l’hora de tocar que no acabava de funciona. Ambdues coses han empitjorat en el darrers deu anys. Quan em van diagnosticar, realment no va ser una gran sorpresa. En Rob, en Richie, l’Ian i l’Scott estan tocant millor que mai i l’Andy està fent una gran feina. M’estan recolzant molt i van ser ells qui em van suggerir crear la fundació que porta el meu nom. Posarem a la venda una samarreta amb el lema “No Surrender”, el títol d’una de les cançons del darrer àlbum, el qual es molt apropiat considerant la determinació que una persona ha de tenir per a lluitar contra aquesta malaltia. És el tipus de coses que sempre penses quan es tracta d’altres persones. Hi ha moltes organitzacions benèfiques per a pacients amb Parkinson a les quals podríem donar els beneficis que obtinguem, però el que més em crida l’atenció actualment és un tractament anomenat talamotomia que utilitza ultrasons focals guiats per ressonància magnètica. Encara es troba en una fase primerenca però ja ha demostrat la seva eficàcia en una malaltia associada al Parkinson que rep el nom de tremolor essencial. El doctor Bain és un dels majors experts en aquest camp i tant ell com els seus col·legues estan dirigint tots els esforços cap a la investigació mitjançant l’ús de la ressonància magnètica, i els resultats conviden a l’optimisme. Els guanys que obtinguem a través de la venda de la samarreta seran donats a aquesta causa. Convido a tothom, no només als fans de Judas Priest,  a fer la seva contribució. Si no la podeu comprar als concerts, també la podeu adquirir a través d’aquesta adreça. Us mantindrem informats dels ingressos durant la gira. 
Mantingueu la fe i... no us rendiu!
Glenn Tipton"

14 de juny 2018

Judas Priest novament reconeguts a la gala dels "Metal Hammer Golden Gods".



Judas Priest van ésser guardonats a l’apartat de “Millor grup britànic” a la setzena gala dels premis Golden Gods, organitzats per la revista Metal Hammer, que es va celebrar el passat dilluns 11 de juny a l’O2 a Londres. Aquesta és la tercera distinció otorgada per part de la revista després del premis rebuts els anys 2011 i 2015


A la seva pàgina de Facebook, el grup comentava el següent: “Estem molt contents de rebre el premi Best British Band a la cerimònia dels Golden Gods de la revista Metal Hammer. Gràcies a tothom qui ens ha votat”.

12 de juny 2018

En Glenn torna a pujar a l'escenari!


Després de reaparèixer a Suècia, en Tipton va tornar a pujar a l'escenari, en aquest cas al del Royal Arena de Copenhagen, a Dinamarca, per a acompanyar la resta dels Priest a la recta final del xou. Aquí teniu la filmació completa del concert del diumenge, on -com faran a totes les dates on no formin part del cartell d'un festival- comptaran amb Megadeth com a convidats especials.

10 de juny 2018

En Glenn Tipton reapareix al Sweden Rock Festival!


En Glenn va reunir-se amb els seus companys ahir dissabte a l’escenari del Sweden Rock de Sölvesborg, a Suècia, per a interpretar la tríade final formada per les concebudes “Metal Gods”, “Breakimg The Law” i “Living After Midnight”. A continuació les imatges...




08 de juny 2018

Arrenca la mànega europea del “Firepower World Tour”!


El passat dimarts 5 de juny Judas Priest van començar a l’Spektrum d’Oslo, a Noruega, el seu periple europeu presentant el seu flamant “Firepower”.  Sorpresivament, el grup ha tornat a fer canvis en el set-list i han incorporat l’extraordinària “Night Comes Down” -que només havien tocat una vegada en un festival als Estat Units on la van interpretar a mitja tarda, mentre el sol s’estava posant a l’horitzó- i l’èpica dupla formada per “Guardins” i “Rising From Ruins” -que substitueix "The Hellion" i "Electric Eye"-. A continuació podeu veure’n les interpretacions.




Aquest és el llistat complert de cançons que van tocar: