Los dioses del metal: Què va passar realment amb el baix de l’Ian Hill a “Painkiller”? Posem llum a la foscor...

Benvinguts al blog de les biografies musicals relacionades amb JUDAS PRIEST.

La seva creació respon a la necessitat d' anar afegint noves dades que no es troben recollides en les actuals edicions en paper -tant a Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) com a Judas Priest. Los defensores de la fe (Quarentena Ediciones, 2012)-, així com informacions derivades de la seva publicació. Igualment vol servir de nexe entre l'autor i aquells lectors que vulguin expressar-li la seva opinió.

Su creación responde a la necesidad de ir añadiendo nuevos datos que no se encuentran recogidos en las actuales ediciones en papel

-tanto en Judas Priest. Los dioses del metal (Quarentena Ediciones, 2008) como en Judas Priest. Los defensores de la fe(Quarentena Ediciones, 2012)-, así como informaciones derivadas de su publicación. De la misma manera quiere servir de nexo de unión entre el autor y aquellos lectores que quieran expresarle su opinión.

08 d’abril 2026

Què va passar realment amb el baix de l’Ian Hill a “Painkiller”? Posem llum a la foscor...

D’aquí uns mesos farà ja sis anys que en Don Airey obria la capsa dels trons i explicava obertament que ell havia estat el responsable d’enregistrat les línies de baix de l’àlbum Painkiller davant la indisponiblitat d’en Hill. I no només això, sinó també que les havia gravat amb un teclat MiDi.

Evidentment, el gruix de la premsa especialitzada es va fer ressò d’aquestes impactant declaracions. però estranyament, cap mitjà va mostrar interès per aprofundir en els fets esmentat i van limitar-se al sucós titular. Una cosa tan bàsica i senzilla com buscar un testimoni proper a l'entorn del grup que aportés una visió completa, global i objectiva dels fets, va ser obviada per complet.

Afortunadament, el periodista Martin Popoff -convençut pel seu afany en favor de la veritat- recollia en el seu monumental llibre Judas Priest-Turbo ‘til Now, les inapel·lables paraules de Chris Tsangarides, el productor de Painkiller.

Uns anys abans de la seva mort a principis de 2018, Tsangarides li aclaria el per què de la comorbiditat de les dues línies de baix, la enregistrada per l’Ian amb les quatre cordes de la seva guitarra i la del sintetitzador gravada per en Don: "A Painkiller pots escoltar a Don Airey tocant les parts de teclat", explicava en Chris. “Els nois estaven molt interessats en fer un àlbum amb ell. Ells havien escoltat a una banda de Minneapolis anomenada Slave Raiders amb la qual jo havia treballat. Havien vist el seu videoclip a la Mtv i havien quedat impressionats pel so, especialment pel dels baixos. Em van preguntar com ho havíem aconseguit I els vaig confessar que havíem doblat el baix amb un sintetitzador Moog. Així que a ‘Painkiller’ en Don repeteix el patró del baix amb un sintetitzador. I això és el que fa que el so sigui increïblement percussiu, com un atac redoblat”.

Una explicació que no distava massa de la que el youtuber ShaunTrack havia apuntat en el seu celebrat vídeo titulat “Decontruyendo a Judas Priest - Painkiller” (4’30”) i que s’havia afanyat a subtitular amb la llegenda “El tema más heavy de la historia tiene un bajo de mentira”.