Què va passar realment amb el baix de l’Ian Hill a “Painkiller”? Posem llum a la foscor...

D’aquí uns mesos farà ja sis anys que en Don Airey obria la capsa dels trons i explicava obertament que ell havia estat el responsable d’enregistrat les línies de baix de l’àlbum Painkiller davant la indisponiblitat d’en Hill. I no només això, sinó també que les havia gravat amb un teclat MiDi. 

Evidentment, el gruix de la premsa especialitzada es va fer ressò d’aquestes impactant declaracions. però estranyament, cap mitjà va mostrar interès per aprofundir en els fets esmentat i van limitar-se al sucós titular. Una cosa tan bàsica i senzilla com buscar un testimoni proper a l'entorn del grup que aportés una visió completa, global i objectiva dels fets, va ser obviada per complet.

Afortunadament, el periodista Martin Popoff -convençut pel seu afany en favor de la veritat- recollia en el seu monumental llibre Judas Priest-Turbo ‘til Now, les inapel·lables paraules de Chris Tsangarides, el productor de Painkiller. 

Uns anys abans de la seva mort a principis de 2018, Tsangarides li aclaria el per què de la comorbiditat de les dues línies de baix, la enregistrada per l’Ian amb les quatre cordes de la seva guitarra i la del sintetitzador gravada per en Don: "A Painkiller pots escoltar a Don Airey tocant les parts de teclat", explicava en Chris. “Els nois estaven molt interessats en fer un àlbum amb ell. Ells havien escoltat a una banda de Minneapolis anomenada Slave Raiders amb la qual jo havia treballat. Havien vist el seu videoclip a la Mtv i havien quedat impressionats pel so, especialment pel dels baixos. Em van preguntar com ho havíem aconseguit I els vaig confessar que havíem doblat el baix amb un sintetitzador Moog. Així que a ‘Painkiller’ en Don repeteix el patró del baix amb un sintetitzador.  I això és el que fa que el so sigui increïblement percussiu, com un atac redoblat”.

Una explicació que no distava massa de la que el youtuber ShaunTrack havia apuntat en el seu celebrat vídeo titulat “Decontruyendo a Judas Priest - Painkiller” (4’30”) i que s’havia afanyat a subtitular amb la llegenda “El tema más heavy de la historia tiene un bajo de mentira”.

I amb l’enregistrament del baix de Turbo?, us preguntareu. Bé, això ja són figues d’un altre paner...

Parlant del repertori de la gira “Faithkeepers”, hauran escoltat els Déus del metall les nostres plegaries?

Doncs en resposta a la pregunta formulada en el títol d’aquesta nova entrada, sembla que no només les han escoltat, sinó que també les atendran en el proper tour! 

Si més no, això és el que es desprèn de les darreres declaracions que en Richie Faulkner ha fet a Different StagesRadio en relació a la imminent tournée d’estiu en la qual concorren tres importants aniversaris (els cinquanta anys de la publicació del clàssic Sad Wings Of Destiny, i els quaranta-cinc i quaranta respectivament dels controvertits Point Of Entry i Turbo):  “Sad Wings Of Destiny és increïble. Qualsevol fan de Priest t'ho dirà. És el segon disc de la seva carrera i amb el qual la banda va començar a consolidar el seu so. I crec que això va ser realment important no només per a ells, sinó també ho va ser per als fans. Segur que si li preguntes a qualsevol seguidor sobre aquest treball, et dirà que és un dels seus cinc àlbums preferits. A l'estiu sortirem de gira i estem escoltant algunes d'aquestes cançons per a retre’ls-hi el seu homenatge en directe. Serà fantàstic.”

Quan l'entrevistador li van preguntar si hi havia alguna peça que li agradaria tocar en directe i que encara no hagués tingut l'oportunitat de fer sonar amb la banda, el guitarrista va dir: "Bé, l’Andy vol fer ‘Island Of Domination’ de Sad Wings... Jo sempre he volgut tocar 'Reckless'. Vam preparar-la als assajos de fa un parell de gires, però després de muntar el repertori, va quedar fora. M'encanta 'Reckless' i espero poder-la tocar algun dia. Però n'hi ha moltes d’altres com 'Pain And Pleasure', 'Fever'... M'encantaria interpretar 'Fever'. N'hi ha tantes... Ja veurem què passa tio, però intentaré colar 'Reckless' o ‘Island Of Domination’."

Tampoc podem oblidar que el dia 20 d’aquest mes es compleixen oficialment quinze anys de l’arribada d’en Faulkner a Judas Priest per a cobrir la vacant d’en K. K. després de la polèmica marxa d’aquest. “Em van mentir, oi?” bromeja en Faulkner. “Em van dir que era una gira de comiat i em van enganyar. Però és fantàstic que ho fessin. Els encanta el que fan i els seguidors que els han permès fer això durant més de mig segle, són realment lleials. Així que no hi veig un final immediat: surts de gira i t’engresques a fer un nou disc. Enregistres el disc, t'entusiasma sortit a tocar-lo en directe i el cicle torna a començar. És increïble, de veritat. Segueixen fent música nova, encara estan de gira i gràcies a això el món és un lloc millor. La salut els respecta i es troben bé. Encara els encanta el que fan i ho fan de meravella. Sense anar massa lluny, mira en Rob: farà 75 anys aquest estiu i continua damunt als escenaris fent el que fa nit rere nit. És increïble i una font d’inspiració per a tots nosaltres.”