Tinc una pregunta: sabeu com em dic...?

El dijous passat, en Ripper Owens va esquarterar els assistents a una sala Razzmatazz 2 a mig omplir amb la seva impressionant i esmolada veu i un apoteòsic repertori ple de referències a les diverses bandes de les quals ha format part. A part dels tributs que va rendir als recentment desapareguts Paul Di’Anno i Ozzy Osbourne (interpretant “Wartchild” i “Children Of The Grave”), va desplegar un setlist format per temes de Jugulator (“Blood Stained”, “Burn In Hell” i el propi tema títol) i Demolition (“Hell Is Home” i “One On One”), als quals hi va posar veu originalment a Judas Priest, clàssics dels Déus del metall (“The Ripper”, “Beyond The Realms Of Death”, “The Hellion/Electric Eye i la versió de “The Green Manalishi”), dues rotundes peces de K.K’s Priest (“Hellfire Thunderbold” i “On More Shot At Glory”) i una efectiva execució de “When The Eagles Cry” de quan va compartir alineació amb Jon Schaffer a Iced Earth.

Un Ripper menystingut per tothom durant la seva estada a Judas Priest que va mostrar a Barcelona un estat de format espectacular amb una sèrie d’aguts corglaçadors mentre cantava unes cançons que formen part d’un preuat llegat (per molt que l’entorn dels Metal Gods faci els possibles per invisibilitzar-lo) que actualment tenen l’al·licient de poder-se escoltar només en la seva veu.

Ah, per cert, els seus punys continuen colpejant l'aire, però la seva inseparable gorra de beisbol cobreix ara un crani completament pelat!